Una agenda metropolitana pel proper mandat

A punt de començar oficialment la campanya electoral per a la cita del 28 de maig, i tenint en compte que durant la precampanya, si prenem com a referència la ciutat de Barcelona, ha imperat una mirada curta, tant en termes temporals (poc debat sobre models, molt sobre actuacions concretes) com territorials (fixació per l’Eixample front una realitat cada cop més metropolitana) és important reclamar posicionaments que abracin el conjunt d’aspectes essencials que l’endemà de les eleccions caldrà abordar en l’escala metropolitana: habitatge, mobilitat, activitat econòmica, emergència climàtica, provisió d’aigua, aliments i energia… 

Així, des del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) hem interpel·lat als partits polítics, directament i a través dels mitjans, perquè incorporin clarament la qüestió metropolitana en els seus programes marc i en els específics de cada localitat. En aquest sentit, hem posat sobre la taula el Compromís Metropolità 2030, una agenda estratègica a mig termini que vol situar els temes citats anteriorment en l’escala metropolitana, i que ha estat elaborada amb la participació d’un ampli ventall d’actors públics, privats, de l’acadèmia i de la societat organitzada.

Precisament, tenint en compte les dificultats per encabir aquest debat en les comtesses electorals, des del PEMB defensem que la qüestió metropolitana és massa important com per deixar-la només en mans de les administracions (i, en conseqüència, dels partits) i que la implicació d’altres institucions i de la societat és fonamental, ja que el seu dia a dia no entén de límits administratius, malgrat hi topen constantment.

El Compromís Metropolità 2030, que es basa en vuit grans missions vinculades a reptes on resulta clau la dimensió de la ciutat real, la que aplega aquests cinc milions d’habitants, és d’aquesta manera una bona guia sobre els temes a abordar. Les missions defineixen mesures per fer una economia més innovadora i inclusiva, generar nivells de renda suficients, combatre l’emergència climàtica i ambiental, facilitar una mobilitat sostenible i segura, fomentar una alimentació saludable, reforçar la cohesió territorial, garantir un habitatge adequat i activar la vitalitat cultural. Així mateix, s’hi formulen un conjunt de propostes adreçades a la millora de la governança i la interrelació amb la resta del món d’aquest territori metropolità en sentit ampli.

En total, 114 mesures a desenvolupar en l’horitzó 2030 (els dos propers mandats) per impulsar un nou model de prosperitat, basat en el coneixement i la innovació, que redueixi les desigualtats socials i territorials a la regió metropolitana de Barcelona i la situï com una de les metròpolis capdavanteres en la lluita contra l’emergència climàtica. I que hauran de ser dutes a terme tal i com s’han definit: de forma compartida entre els diversos nivells de l’administració i la resta d’actors de la societat metropolitana.

I quines són les actuacions prioritàries que demana el Compromís Metropolità 2030? Aquelles per les que no n’hi ha prou amb l’acció municipal i cal alçar la mirada i buscar mecanismes per actuar en l’escala de la ciutat dels cinc milions:

En matèria econòmica cal coordinar els instruments de projecció i promoció internacional, perquè l’atracció d’inversions sigui una tasca col·laborativa i no una competència entre ciutats veïnes, de la mateixa manera que cal coordinar els operadors públics de sòl per a activitat econòmica. Com també cal disposar d’espais de concertació de dimensió metropolitana que treballin per l’adequació dels salaris a un salari mínim metropolità de referència.

Cal coordinar els instruments de projecció i promoció internacional, perquè l’atracció d’inversions sigui una tasca col·laborativa i no una competència entre ciutats veïnes

Des del punt de vista de l’impuls de la innovació, cal connectar diferents dispositius dels que s’han anat dotant els municipis metropolitans per a que treballin en xarxa: centres de formació professional, laboratoris ciutadans, ateneus de fabricació, fàbriques de creació, per tal de treure el màxim profit del que representa una aglomeració urbana de més de cinc milions de persones, amb tot el potencial del talent divers que concentra. Cal també disposar de dades i que aquestes siguin obertes, transparents i comparables per poder fer un salt endavant en la coordinació dels diversos territoris de la metròpoli.

La lluita contra el canvi climàtic és indubtablement una tasca global, en la que totes les contribucions, individuals i col·lectives poden sumar. Però perquè aquesta suma sigui efectiva i ser capdavanters en el camí cap a la neutralitat d’emissions cal avançar de manera generalitzada i coordinada en la transició cap al nou model. De nou, actuacions aïllades d’uns municipis que no siguin coherents amb les d’altres també podrien ser contraproduents, com seria el cas de les zones de baixes emissions, la gestió de l’aigua o la protecció dels espais agraris. 

ZBE
Un cartell avisa als conductors que entren a la Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Barcelona. © Miquel Codolar/ACN

Des del punt de vista de la reducció de les desigualtats socials i territorials, és imprescindible aprofundir en mecanismes d’equitat fiscal entre municipis per evitar així com contrarestar les dinàmiques de segregació, així com la coordinació del sistema de garantia de rendes complementàries per fer-lo multinivell i multiprestacional i altres actuacions més específiques com portar a l’escala metropolitana els registres de sol·licitants d’habitatge protegit i les borses de lloguer o l’enfortiment de les xarxes culturals de barri a l’entorn de les biblioteques. També és important donar veu a la ciutadania i aprofitar el potencial de la participació en assumptes d’abast metropolità, mitjançant la federació de les plataformes municipals virtuals existents.

Finalment, algunes de les qüestions clau tenen a veure amb completar projectes o actuacions que cal culminar dins d’aquest període, des de l’aprovació definitiva del Pla Director Urbanístic Metropolità fins al desplegament complet del Pla Director d’Infraestructures, del Pla de Rodalies i de la T-Mobilitat, passant per l’actualització del Pla Litoral, la protecció d’espai d’elevat valor ambiental, l’ampliació dels programes de rehabilitació energètica i de regeneració de barris en clau de sostenibilitat, amb la consolidació dels operadors metropolitans d’energia i d’habitatge i la coordinació de projectes culturals a aquesta escala, entre d’altres.

Alguns projectes o actuacions que cal culminar dins d’aquest període són l’aprovació definitiva del Pla Director Urbanístic Metropolità i el desplegament complet del Pla Director d’Infraestructures, del Pla de Rodalies i de la T-Mobilitat

Tots ells són aspectes imprescindibles que haurien de ser abordats al llarg de la campanya electoral que s’acosta i en els que les propostes que cada candidatura presenti en el centenar llarg de municipis que conformen la ciutat dels cinc milions hauran de respondre a un plantejament des d’aquesta mirada metropolitana. El Compromís Metropolità 2030 és una guia, fruit del debat compartit d’un ampli ventall d’institucions i organitzacions, que ha de facilitar no només l’elaboració d’aquests programes, sinó també l’orientació de les futures aliances per governar els municipis i la resta d’administracions, com l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), els consells comarcals o la Diputació de Barcelona, que sorgiran de les eleccions del proper 28 de maig.