Jean Paul Gaultier ha transformat el Caixaforum en una explosió visual, amb vestits icònics que reviuen escenes de pel·lícules que moltes persones tenen gravades en la memòria, des de clàssics universals com La finestra indiscreta o Un tramvia anomenat Desig fins a títols més pròxims, com La màscara del Zorro o La mala educación de Pedro Almodóvar, amb qui el dissenyador ha treballat reiteradament. L’exposició Cinema i moda per Jean Paul Gaultier no només serveix per entendre la figura d’aquest enfant terrible sinó que també permet aprofundir en les relacions que la moda manté amb el cinema, la principal influència de Gaultier. Això sí, sense voler ser exhaustiu, tan sols deixant-se portar pels referents que ha tingut el dissenyador, per saber més d’ell i admirar una mica més el show que cinema i moda ofereixen.
La mostra s’organitza a través de cinc espais, amb un plantejament circular i mantenint una posada d’escena digna d’una passarel·la. Fins al 23 d’octubre, després de passar per París i Madrid, es podrà veure a Barcelona un conjunt heterogeni de més de 100 peces de roba, amb prop de 70 looks, recurrentment acompanyats per fragments de 90 pel·lícules i un centenar de cartells, fotogrames i fotografies. En la seva majoria, procedeixen de la col·lecció de la Cinémathèque française, amb qui el Caixaforum ja va col·laborar en les mostres Art i cinema o, més recentment, Vampirs. L’evolució del mite. Els vestits de Gaultier s’acompanyen per altres de dissenyadors com Coco Chanel, Balenciaga, Pierre Cardin, Manuel Pertegaz i Hubert de Givenchy.
El recorregut de Cinema i moda per Jean Paul Gaultier comença amb les primeres influències del dissenyador, clarament marcades pels seus avis. El melodrama Falbalas de Jacques Becker (1945) envaeix la primera sala, amb escenes, vels i vestits que serveixen per presentar per què Gaultier va acabar sent Gaultier. En els dies sense escola, el seu avi li deixava veure pel·lícules. La que més li va marcar va ser Falbalas. La va descobrir quan tenia només 13 anys. La història del protagonista, un famós estilista parisenc, es va acabar convertint en una epifania d’allò que ell volia ser. No sorprèn que l’exposició estigui dedicada a la memòria de la cineasta Toni Marshall, filla de l’actriu Micheline Presle, la protagonista d’aquest llargmetratge tan essencial en la seva carrera.
En aquesta secció, també hi ha cotilles, una de les grans senyes d’identitat del dissenyador francès. I tot va ser gràcies a la seva àvia. Amb ella, infermera de professió, va començar a valorar aquesta peça de roba interior, la qual cosa el va portar a després treure-la a l’exterior per ser mostrada, com a element alliberador per a la dona. Tant la va popularitzar que artistes com Madonna la van fer seva. Una de les seves cotilles s’exposa al Caixaforum.
Després d’aquestes pinzellades de les arrels de Gaultier, bastant oníriques, l’exposició condueix a un paradís per a cinèfils, en el qual es barregen vestits i escenes de múltiples pel·lícules. No han estat triades a l’atzar i serveixen per mostrar com han evolucionat els rols de gènere en les pantalles, moltes vegades precursores del que acaba venint socialment. Desfilen, encara que estàticament, femmes fatals com Marilyn Monroe —amb un dels vestits que va portar en Tot sobre Eva— , Sara Montiel, Rita Hayworth o Sharon Stone —sí, està exposat el vestit d’Instint Bàsic—, però també vaquers virils com John Wayne o forçuts com Sylvester Stallone. Així i tot, en aquest espai, es comencen a veure com els estereotips es van trencant, amb figures com Coco Chanel, Marlene Dietrich o Marlon Brando.
Aquestes petites esquerdes fan eclosió a la següent sala, en la qual el dissenyador desplega un ventall de trangresiones, alienes i pròpies. Des de The Rocky Horror Picture Show, Querelle i Jane Birkin fins al vestit amb pubis de lluentons i plomes d’estruç que va dissenyar per a Gabriel García Bernal a La Mala Educación. També es mostren les seves creacions per a altres pel·lícules d’Almodóvar, en les quals apareix una de les seves grans muses, Rossy de Palma. Una admiració compartida que li va valer a l’actriu espanyola ser una de les models de la seva desfilada de comiat. Precisament, De Palma ha comissariat un cicle de pel·lícules amb motiu de l’exposició, que es podran veure a partir de la tercera setmana de setembre. En total, ha seleccionat cinc llargmetratges que considera essencials per entendre les relacions entre moda i cinema. En molts, coincideix amb Gaultier. Entre ells, està la pel·lícula amb la qual va treballar per primera vegada amb ell, Kika.
