L’agost de 2019, vaig començar a escriure una novel·la, ambientada en una Barcelona col·lapsada pel turisme, que aquesta setmana arriba a les llibreries. Porta per títol Barcelona, demà o aquesta tarda i en podeu llegir el primer capítol, en exclusiva, a The New Barcelona Post.
Barcelona demà o aquesta tarda és un relat de caràcter satíric i paròdic que, en alguns aspectes, també pot llegir-se com una inquietant distopia. L’any que vaig escriure la primera versió d’aquesta història que caricaturitza el turisme de masses, Barcelona tancava l’exercici amb una xifra rècord de turistes: 8.520.417.
Fa dos estius, ningú es podia imaginar el desastre de proporcions bíbliques que ens cauria a sobre uns mesos després: la covid-19. Ni, per tant, que Barcelona quedaria literalment buida de turistes. Segons dades recollides per l’Ajuntament de Barcelona, l’any passat el nombre de turistes va caure un 78% respecte del 2019. El 2020 va ser, doncs, un annus horribilis per al sector —es calcula que l’anomenada destinació Barcelona pot haver deixat de facturar uns 10.000 milions d’euros per la pandèmia— i aquests primers mesos de 2021 també han sigut desastrosos. El primer quadrimestre d’enguany, el nombre de turistes allotjats als hotels de la ciutat ha disminuït un 77% respecte a l’any anterior i un 96% respecte del 2019.
Fa dos estius, ningú es podia imaginar el desastre de proporcions bíbliques que ens cauria a sobre uns mesos després: la covid-19. Ni, per tant, que Barcelona quedaria literalment buida de turistes
Tot i això, les dades d’aquest abril passat ja apunten a un canvi de tendència. Ho pot constatar qualsevol persona que simplement es passegi pel centre o pels voltants dels grans atractius turístics de la ciutat. Els turistes han tornat, és un fet.
El sector turístic ha celebrat, lògicament, els primers símptomes de reactivació d’aquest important motor econòmic que, en un any normal, representa al voltant del 12% del PIB català i del qual depenen milers de llocs de treball. En canvi, entre la població en general, no percebo el mateix entusiasme. No veig que els barcelonins aplaudeixin amb les orelles l’encara tímida, però inexorable tornada de milions de turistes als carrers de la ciutat.
No veig que els barcelonins aplaudeixin amb les orelles l’encara tímida, però inexorable tornada de milions de turistes als carrers de la ciutat
La pandèmia ens ha permès comprovar com és Barcelona sense turistes o amb molts menys turistes i a molts, francament, els ha agradat. Però, és clar, també ens ha fet plenament conscients de fins a quin punt la ciutat en depèn econòmicament. En aquest sentit, recomano el llibre que acaba de publicar el periodista econòmic Ramon Aymerich amb el títol de La fàbrica de turistes. Hi descobrireu que no és del tot cert que turisme sigui sinònim de riquesa.
Ah! I, per descomptat, tot això ho anem pensant mentre busquem vols barats per anar-nos-en a voltar pel món. El turista sempre és l’altre.
