La central tèrmica de Sant Adrià, imatge icònica, es va construir als anys 70 i va funcionar fins al 2011.

Les Tres Xemeneies de Sant Adrià, una nova icona de la Gran Barcelona

Les Tres Xemeneies de Sant Adrià es van salvar de la piqueta perquè d’alguna manera encaixaven amb un imaginari skyline de la futurible Gran Barcelona. Nou anys després de la seva clausura s’ha posat en marxa l’ambiciosa transformació urbanística de tota la zona.

L’skyline barceloní és un work in progress. En bona mesura s’ha anat construint a batzegades, i fins i tot una de les seves fites més emblemàtiques, la Sagrada Família, té una silueta en evolució permanent. Algunes de les icones més reconeixibles ara en qualsevol souvenir turístic, com la Torre Glòries (abans Agbar) o l’hotel W, han nascut en ple segle XXI. El cas de les Tres Xemeneies de Sant Adrià, una estructura destinada  a integrar-se en aquest skyline tan dispers i canviant, es tracta d’un vestigi industrial del desarrollismo tardofranquista, que es va construir als anys 70 i va funcionar fins al 2011. Una central tèrmica que empastifava de sutge la roba estesa a Sant Adrià i Badalona, que escalfava les aigües properes amb les seves emissions (cosa que atreia els peixos i feia les delícies dels pescadors de diumenge) i que va haver de créixer dels seus 180 metres d’alçada inicials fins als 200 metres, per evitar així el nivell de la capa d’inversió tèrmica a la costa barcelonina, que feia que fins aleshores els gasos contaminants quedessin entaforats arran de superfície.

Tot i els seus funestos efectes ambientals, la seva lletjor brutalista i la seva ominosa silueta, es va guanyar el cor de la població de Sant Adrià de Besòs, que va decidir en consulta popular al 2008 per aclaparadora majoria que l’estructura s’havia de conservar un cop deixés de tenir utilitat pràctica.

Les Tres Xemeneies es van guanyar el cor dels adrianencs, que van decidir el 2008 que l’estructura s’havia de conservar un cop deixés de tenir utilitat.

Després d’uns anys de debats i indecisions, aquest passat estiu la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona va aprovar finalment el Pla Director Urbanístic (PDU) de Les Tres Xemeneies, un ambiciós reordenament del front litoral metropolità que afectarà 32 hectàrees repartides entre els municipis de Badalona i Sant Adrià de Besòs. Les emblemàtiques Tres Xemeneies esdevindran la icona d’una de les àrees de nova centralitat d’una metròpoli en expansió, que aspira a arribar per fi a convertir-se en una Gran Barcelona que abraci en comptes d’enfrontar els seus municipis limítrofs.

En conversa amb The New Barcelona Post, l’alcalde de Sant Adrià, Joan Callau (PSC), valora l’aprovació del PDU: “Aquests processos de transformació urbana són a llarg termini. L’any vinent s’ha de fer l’aprovació provisional, després la definitiva. Però s’ha de començar a caminar. Les línies generals no crec que s’alterin. Estem treballant perquè a la sala de turbines de la central es pugui implantar un hub internacional de coneixement per al desenvolupament sostenible i la pau. El projecte està liderat per Màrius Roviralta, al front d’un grup d’experts”.

Aquest passat estiu es va aprovar el PDU de Les Tres Xemeneies, que reordenarà 32 hectàrees del front litoral metropolità.

Al municipi de Sant Adrià li toca un 10% d’aprofitament, i els projectes d’habitatge de protecció oficial seran impulsats des de l’ajuntament. Callau ressalta la transparència que ha seguit tot el projecte: “S’ha treballat molt i el procés ha estat molt transparent. S’han fet sessions participatives, i s’acaba de fer una sessió especial per debatre el projecte econòmic. És un projecte complex, però crec que la proposta és molt bona”.

“Aquests processos de transformació urbana són a llarg termini. L’any vinent s’ha de fer l’aprovació provisional, després la definitiva. Però s’ha de començar a caminar. Les línies generals no crec que s’alterin”, explica l’alcalde de Sant Adrià, Joan Callau

L’arribada del Hard Rock Hotel, que revifarà l’activitat del Port Fòrum, ara com ara força paralitzada, i la consolidació de la presència del campus de l’Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) són altres vectors de transformació de la zona. Sobre l’arribada del campus de l’UPC, Callau afirma: “Ha significat un revulsiu per a la zona. Hem donat llicències per a construir habitatges en solars privats, s’està construït un aparthotel i hem donat una llicència per a una residència d’estudiants fora de l’àmbit estricte del campus. És molt positiu perquè la seva arribada a mig i llarg termini està creant un teixit d’activitat amb molt futur. Les coses van a bon ritme i s’està dinamitzant la zona”.

La setmana passada mateix també es va confirmar que Sant Adrià de Besòs acollirà el primer port digital de cables submarins de fibra òptica d’alta capacitat a Catalunya, el Barcelona Cable Landing Station (CLS), que començarà a operar al 2022. Una nova infraestructura que convertirà Catalunya en porta d’entrada i enllaç de cables procedents d’Àsia, Àfrica i el Mediterrani amb Estats Units.

Imatge virtual de la futura seu de la Barcelona Cable Landing Station.

Un conjunt de bones notícies i promeses de futur que en aquests moments es troben emborronades per les conseqüències de la pandèmia, i que ha obligat al consistori de Sant Adrià a atendre urgències immediates, que en un municipi amb un índex d’atur i una renda per sota de la mitja catalana són especialment urgents. “Intentem ajudar a mantenir l’activitat del petit comerç, dels autònoms i combatre la desocupació, perquè malauradament sempre hem tingut uns índexs superiors a la mitja. Ara la prioritat és evitar que la gent acabi patint. Però això passarà i som optimistes de cara al futur”, indica Callau.

Les 32 hectàrees de franja litoral entre el ferrocarril i el mar i des de la desembocadura del riu Besòs fins al final de l’espai de les Tres Xemeneies són el nucli dur del pla, que també impactarà en un espai més ampli, de 98 hectàrees, que actualment ocupen magatzems i àrees industrials. Un procés que culminarà amb la creació d’equipaments i zones verdes, carrers i la futura recuperació de les platges. I la creació de nous habitatges comptarà amb el compromís de destinar-hi el 40% a habitatge social. El tramvia es prolongarà fins al port de Badalona i es milloraran les comunicacions viàries entre municipis, tenint en compte criteris de sostenibilitat. Un somni que, un cop esdevingui realitat, aconseguirà transformar una zona llargament degradada en un pulmó de creixement i futur per a la futura Barcelona metropolitana.

UN ENTORN EN TRANSFORMACIÓ

Fora de l’àrea estricta d’ampliació del PDU de les Tres Xemeneies també están canviant les coses. Tres projectes ja en funcionament o en procés de construcció contribuiran a dinamitzar la zona en un punt de nova centralitat. La construcció del nou hotel Hard Rock, la torre d’apartaments de luxe Antares i el campus de la UPC al Besòs són tres fites que estan canviant la fesomia de la zona.

Hard Rock Hotel

Les obres ja estan en marxa, i si tot continua segons el previst el Hard Rock Hotel Barcelona, amb 504 habitacions i una inversió de 200 milions d’euros, obrirà les seves portes a començaments de 2022.

Es tracta d’un projecte conjunt de Hard Rock International i la gestora d’inversions de capital risc ASG, que s’està aixecant just davant del Port Fòrum, un complex que de ben segur veurà revifar la seva activitat amb aquest element dinamitzador, i que pot recollir també la demanda d’oci que quedarà òrfena amb el tancament de l’oferta de restauració i lleure del Port Olímpic de Barcelona.

Així es veurà el futur Hard Rock Hotel Barcelona, que es preveu que obri les seves portes al 2022.

Les dimensions del nou hotel i la seva situació davant del mar el posicionen com un nou futur competidor per als altres grans hotels marítims de luxe de la ciutat, com l’Arts i el W. El nou complex inclourà una espectacular terrassa amb piscina, restaurants especialitzats, i les habitacions comptaran amb balcons al Mediterrani. Ben comunicat amb el centre per metro i tramvia, la seva ubicació a prop del Parc del Fòrum i el Parc de la Pau, seu habitual de grans festivals musicals, farà d’aquest hotel el punt d’allotjament favorit per als turistes musicals d’alt poder adquisitiu. Els efectes de la pandèmia de covid-19 en els plans de construcció i obertura de l’hotel, crisi que està afectant de manera especialment directa a la indústria turística, són encara incerts. L’empresa s’ha negat a fer cap comentari al respecte, de manera que s’ha de suposar que tot continua endavant sense alteracions.

Torre Antares

Un altre edifici candidat a convertir-se en icona de la nova Barcelona és Antares, l’espectacular torre d’apartaments de luxe dissenyat per la prestigiosa arquitecta francesa Odile Decq. És el primer gran projecte d’arquitectura a càrrec d’una superarquitecta femenina a la ciutat, després de la frustració d’un projecte dissenyat per Zaha Hadid, una torre en espiral a la mateixa zona que mai es va acabar materialitzant. El projecte ha reconvertit l’esquelet d’una de les torres de Diagonal Mar inicialment destinada a oficines en un complex residencial molt exclusiu. Amb una alçada de 28 pisos i 89 habitatges, la guinda del pastís és un espectacular penthouse adquirit per un industrial rus per gairebé nou milions d’euros. L’apartament més econòmic val 850.000 euros.

Recreació virtual de les vistes des de la Torre Antares.

Es tracta del primer projecte residencial de l’arquitecta francesa, impulsat per Shaftesbury Asset Management Group. Ledifici disposa d’una àmplia col·lecció de serveis per als residents: una terrassa comuna amb piscina infinity, un pis amb gimnàs, sala de ioga, piscina coberta i sauna, zones de relax i sales de massatge, ampli jardí privat i aparcaments.

“El vermell per a mi és representatiu de Barcelona, i de la seva passió i energia arquitectòniques”, explica l’arquitecta Odile Decq

El més característic de l’edifici són els seus balcons ondulats que combinen el blanc i el vermell. Una elecció cromàtica cridanera però elegant. “El vermell per a mi és representatiu de Barcelona, i de la seva passió i energia arquitectòniques”, explica Decq. L’edifici minva en amplada a cada pis recorrent a la tècnica de l’èntasi, molt usada en les columnes dels temples grecs, que implica una il·lusió òptica que millora l’esveltesa de la construcció. “Els grecs utilitzaven l’èntasi en les seves columnes, mentre jo l’he aplicat a l’edifici sencer”, afegeix. Els apartaments tenen superfícies d’entre 98 metres quadrats (m2) i 386 m2, i les seves terrasses privades van dels 16 m2 fins als 160 m2. Terres de bambú i domòtica d’última generació. Tota una exhibició de luxe i elegància a pocs centenars de metres d’una de les zones més deprimides econòmicament de la ciutat, el barri de La Mina, un contrast que posa de manifest els reptes que encara afronta la ciutat.

Un dels futurs apartaments de luxe de la Tore Antares.

Campus Diagonal-Besòs de l’UPC

L’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) és el principal motor del Campus Diagonal-Besòs, un espai d’innovació i coneixement, situat entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs. En funcionament des del 2016, i ubicada a la cruïlla dels carrers Sant Ramon de Penyafort i Eduard Maristany, l’EEBE és el nucli principal del nou Campus Diagonal-Besòs i està suposat un vector de dinamització molt poderós per a la zona. Un projecte que va implicar una inversió de gairebé 100 milions d’euros. Aquest agost passat l’Institut Català del Sòl (Incasòl) va anunciar la creació d’un nou edifici destinat a la investigació dins del campus. Un nou equipament amb una inversió de 20 milions que vol acollir centres i grups d’investigació, en una superfície de més de 10.000 m2, i que serà el sisè edifici en funcionament del complex.

El campus Diagonal-Besòs de la UPC ha suposat un revulsiu per Sant Adrià. © Eduard Maristany