Cada 29 d’abril se celebra a tot el món el Dia Internacional de la Dansa des que, el 1982, la UNESCO acceptés la proposta del Comitè Internacional de Dansa de triar una data per a fomentar la participació i l’atenció del públic sobre la importància de l’art i la cultura de la dansa. Es va decidir que fos el natalici de Jean-Georges Noverre, un ballarí i escriptor francès del segle XVIII, considerat el creador del ballet modern a causa de la quantitat de coreografies i publicacions relacionades amb aquesta disciplina que va llegar.
Cada any, s’encarrega a una personalitat rellevant dins del món de la dansa, que escrigui un missatge que és llegit en totes les parts del globus on se celebra l’efemèride. Enguany, aquest honor ha recaigut en Friedmann Vogel, ballarí principal de l’Stuttgart Ballet, qui a més d’haver estat nomenat quatre vegades “Ballarí de l’Any”, ostenta el títol de Kammertänzer, el màxim reconeixement alemany per a un ballarí.
També el President del Consell Internacional de la Dansa (CID)-UNESCO, Alkis Raftis, ha publicat un text traçant un paral·lelisme entre l’Europa de 1941 i el moment actual pel qual estem transitant, per a llançar un missatge d’esperança: “com a professionals de la Dansa, pensin en el seu paper en la situació actual de pandèmia, tancament i toc de queda. La gent els necessita ara i els necessitarà després d’aquesta crisi. Produeixin una vacuna contra el virus de l’ànima: vostès saben com fer ballar a la gent. Escoltin la crida: responguin-la!”
“Produeixin una vacuna contra el virus de l’ànima: vostès saben com fer ballar a la gent” (Alkis Raftis)
A Barcelona, cada any s’ha dut a terme una celebració important, no només als grans centres, com el Mercat de les Flors o l’Institut del Teatre, sinó també als barris, on els Centres Cívics jugaven un paper important i programaven diverses propostes. A causa de la situació actual, l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya, ha reinventat la seva proposta a un format audiovisual, de la mà del ballarí i coreògraf Pere Faura i el realitzador Ignacio Castañé, que han produït deu peces de videodansa, amb una important intenció reivindicativa cadascuna.
Seran dos àlbums amb 5 temes cadascun, que abordaran temes com la cronificació de la precarietat, la sobre-producció de baixa qualitat, la fulminació dels circuits d’exhibició, la híper-burocratització de la gestió, la corrupció en uns certs espais de programació, l’absència de la dansa en l’educació, la baixa qualitat de l’educació superior, els interminables abusos de poder, el masclisme, el racisme i el fort arrelament de les velles discriminacions, i un llarg etcètera. Si alguna cosa es pretén amb la celebració del Dia de la Dansa és reunir a tots els que han triat aquesta forma d’expressió per a superar tot tipus de barreres culturals, polítiques i ètiques i celebrar la dansa i la seva diversitat.
15 ballarins encarnaran la passió i les ganes de tornar a l’escenari, a compartir amb el públic
Seran 15 ballarins els que veurem en aquestes produccions, representant la diversitat de gènere, edat, estils i procedències dels i les professionals de la dansa a Catalunya, i omplint amb els seus moviments espais estretament vinculats a la cultura. Des de les 11 fàbriques de creació de Barcelona (Sala Beckett, La Central del Circ, l’Espai Brossa, Nou Barris, Hangar, Graner, La Escocesa, el Tantarantana, la Nau Ivanov, la Fabra i Coats i la Caldera), fins al Mercat de les Flors, i espais culturals clau de les províncies de Lleida, Girona i Tarragona, aquests ballarins encarnaran la passió i les ganes de tornar a l’escenari, a compartir amb el públic, després de tant de temps parats sense la possibilitat de desenvolupar el seu art.
Aquestes peces de videodansa, poden visionar-se en el portal web de l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya i en les seves xarxes socials.
Hi haurà qui cregui que la dansa és una cosa només apta per a iniciats, però és tot el contrari, ja que qualsevol persona pot amb el seu moviment crear una cosa bella. Així opinava la gran ballarina i coreògrafa Pina Bausch, qui donava la llibertat als seus ballarins de mostrar-li moviments que després ella incorporava d’una manera poètica. Per això, no vull deixar de recomanar-vos el meravellós documental en el seu honor que va dirigir Wim Wenders, anomenat Pina. I com ella deia “danseu, danseu! En cas contrari, estareu perduts”.
El missatge de Friedmann Vogel d’enguany diu així:
“Tot comença amb moviment, un instint que tots tenim i amb el que busquem comunicar-nos. Així com una tècnica perfecta és fonamental i impressionant, en última instància el que el ballarí expressa amb el moviment és l’essència.
Com a ballarins, estem en constant moviment aspirant a crear inoblidables moments. Així que quan de sobte no se’ns permet ballar, amb teatres tancats i amb festivals cancel·lats, el nostre món arriba a parar-se. Sense contacte físic. Sense actuació. Sense espectadors. Mai en la història recent la comunitat dancística s’havia vist desafiada de tal forma per a romandre motivada i trobar la seva raó de ser.
És precisament quan una cosa preciosa se’ns ha llevat quan veritablement apreciem fins a quin punt és vital el que fem i quant significa la dansa per a la societat en el seu conjunt.
Els ballarins són reconeguts contínuament per les seves proeses físiques, quan en realitat ens sostenim més per la nostra força mental. Crec que és justament aquesta combinació única d’agilitat del físic i el psicològic el que ens ajudarà a sobreposar-nos, a reinventar-nos per a continuar ballant i continuar inspirant”
