[dropcap letter=”I”]
l·luminat, visionari, geni, polèmic, egocèntric… Aquests són només alguns dels qualificatius que rep el fundador de Tesla, Elon Musk. Probablement té una mica de tots ells, perquè, al cap i a la fi, algú que vol canviar el món no pot deixar indiferent ningú. Cada un dels projectes que ha iniciat aquest físic nascut a Sud-Àfrica el 1971 ha sorgit amb la idea de revolucionar la vida tal i com la coneixem. Ja sigui plantejant el transport civil cap a Mart, expandint l’energia solar o solucionant els problemes de tràfic amb túnels i plataformes ultra ràpides. Per això no va ser casualitat que el 2003, quan fundà la companyia d’automoció, optés per batejar-la amb el nom de l’inventor del motor de corrent alternativa, Nikola Tesla. Era una manera de reivindicar la figura de l’inventor, però també tota una declaració d’intencions. Tesla venia al món per a liderar el viratge de la indústria de les quatre rodes a l’electrificació, i amb l’objectiu a mig termini de democratitzar una tecnologia que avui dia encara resulta cara per a un públic massiu.
El cert és que apostar pel fracàs de Musk és un esport que guanya adeptes. Sense anar més lluny, fa uns pocs dies el fons baixista Vila Capital especulava sobre el negre futur de la companyia i del seu fundador, assegurant que Tesla entraria en fallida abans de 2019, i que Musk acabaria assumint penes de presó per mentir i donar falses expectatives als seus inversors
En uns pocs anys al mercat, Tesla ha esdevingut un referent al sector, no tant pel seu volum de vendes, encara baix, com per les expectatives que genera. Però Musk, igual que ho han estat altres emprenedors revolucionaris com el desaparegut Steve Jobs (Apple) o Mark Zuckerberg (Facebook), s’ha fet un lloc als titulars de mitjans de tot el món gràcies també al seu particular caràcter -diuen que els seus empleats s’estimen més enviar-li correus electrònics que enfrontar-s’hi en persona-, i a les ja cèlebres comunicacions via Twitter. A la xarxa social hi té 22,4 milions de seguidors, i allà és on fa poques setmanes va desencadenar una veritable tempesta financera al especular amb la idea d’excloure Tesla de la borsa de Nova York. Mesos abans, durant l’equivalent anglosaxó al ‘dia dels innocents’, Musk ja havia generat estupor a la premsa i als mercats amb un tuit en què ‘reconeixia’ la insolvència de la companyia. Contestava així amb ironia a tots aquells que qüestionen els seus plans de futur.
El cert és que apostar pel fracàs de Musk és un esport que guanya adeptes. Sense anar més lluny, fa uns pocs dies el fons baixista Vila Capital especulava sobre el negre futur de la companyia i del seu fundador, assegurant que Tesla entraria en fallida abans de 2019, i que Musk acabaria assumint penes de presó per mentir i donar falses expectatives als seus inversors. Però, ¿és realment tan delicada la situació de l’automobilística? Des de la comercialització dels seus primers models (el model S i el model X), en sèries curtes i a uns preus quasi de cotxe de col·leccionista, l’aspiració de Musk ha estat democratitzar la tecnologia elèctrica amb un vehicle a preus més assequibles, i amb una producció més elevada. Profundament perfeccionista i exigent, Musk s’ha arribat a involucrar en la feina dels seus enginyers, dissenyant i millorant peces mentre dirigia la companyia.
La gran esperança de la marca era el llançament comercial del seu Model 3, el primer en una franja de preu més permissiva per a la classe mitjana. Tot i que els 35.000 dòlars de sortida que va prometre l’empresari han acabat sent uns quants més, el Model 3 s’ha situat com a líder de les vendes de vehicles elèctrics al mercat nord-americà, amb quotes properes al 50% el mes de juliol. En una recent entrevista amb el reconegut youtuber tecnològic Marques Brownlee, Musk es mostrava esperançat en ser capaç d’oferir aquest model a un preu de 22.000 dòlars en tres o quatre anys.
Però la pressió és alta perquè Tesla no està complint amb els objectius de producció, i el temps sembla jugar a la contra de Musk. La factoria de Freemont (Califòrnia) no només té problemes per augmentar la seva capacitat, sinó que el servei de postvenda de la marca també ha començat a crispar els ànims dels clients per la seva lentitud i la falta de peces de recanvi. El mateix Musk reconeixia en una entrevista a The New York Times que aquest 2018 està sent el “pitjor” any des que va fundar la companyia i, fins i tot, acceptava que el pitjor potser encara està per venir. Parla amb raó de causa. El llistat d’inversors que demanen el seu cap creix cada dia i molts a Wall Street veuen Musk com la major incertesa en el futur de Tesla pel seu comportament erràtic i inestable. Les seves confidències explicant que molts dies dorm a la fàbrica i ni tan sols surt al carrer no han ajudat a generar confiança. I el darrer vídeo de Musk fumant Marihuana –aquesta droga és legal a Califòrnia- durant una entrevista per a un mitjà online és molt més del que molts a Tesla estan disposats a suportar. Per això, a ningú sembla estranyar que la fuga d’alts càrrecs a l’automobilística sigui una constant –més de dues dotzenes d’executius han abandonat el vaixell en els darrers dos anys-, i tampoc que els cercles financers especulin. Per això, els cercles financers especulen sobre l’opció que a Musk li acabi passant el que ja va patir Steve Jobs en el seu moment, quan el 1985 el van ‘convidar’ a sortir del consell d’Apple, la companyia que ell mateix havia creat per considerar-lo un risc per al futur de la marca.
Els rumors de tot tipus creixen mentre el supervisor borsari dels EE.UU investiga l’emprenedor pel seu tuit del 7 d’agost on afirmava que pensava excloure la companyia de borsa i que comptava amb el finançament necessari per fer-ho. Si aquesta investigació prospera i es demostra que va mentir, Musk podria afrontar greus conseqüències legals. En paral·lel, el consell de direcció del fabricant hauria obert un procés per fitxar a un nou executiu que esdevingui la mà dreta de Musk i pugui agafar el relleu de manera automàtica si les coses es torcen. Però alhora, altres accionistes alerten de l’impacte que podria tenir apartar Musk sobre el valor de la companyia, que a borsa val uns 54.000 milions de dòlars, per davant de grans del sector de les quatre rodes amb unes vendes molt més elevades com General Motors o Ford.
Pendent de l’obertura de la seva nova planta a la Xina (prevista per al 2023) i pendent també de trobar ubicació per a la factoria europea, el futur de Tesla depèn de la seva capacitat per a augmentar la producció i reduir els costos per a assolir per fi la rendibilitat. No és un camí fàcil i alguns creuen que encara ho serà menys amb Musk al capdavant de la firma, però el sud-africà és l’ànima de Tesla. I això també és un argument de pes. Al cap i a la fi, Apple no va fer res sense Jobs, i va ser quan ell va tornar que va convertir-se en el líder del sector amb l’iphone.
