Des de fa un temps creuar la Plaça de la Gardunya, al costat de la Boqueria, és una cosa molt semblant a la pel·lícula Els ocells d’Alfred Hitchcock. I és que la plaça sol estar presa per desenes de gavines a l’aguait de les restes de menjar que els turistes han degustat asseguts als bancs i que prèviament han adquirit a les parades del mercat. Realment impressiona, especialment per a aquelles no poques persones que pateixen ornitofòbia, la por de les aus.
No voldria que ningú no entengués en aquest article retrets ni al mercat ni a cap responsable de l’administració. El mercat ven menjar, i l’Ajuntament i la Generalitat és difícil que guanyin aquesta batalla contra la naturalesa més enllà que planegin exterminis massius. Hi ha desplegades mesures de control de la població de coloms i més recentment de cotorres. S’ha avançat, però, tot i així, la presència de coloms i cotorres continua sent en alguns moments i zones de la ciutat digna de plaga bíblica.
Fa uns anys, va niar un colom en una de les finestres de casa. Quan me’n vaig adonar, ja havia posat dos ous i em va ser impossible foragitar-la, un cop descartada la possibilitat de capturar-la i eutanasiar-la. Només de pensar-ho tinc malsons. De manera que em vaig resignar a conviure amb aquests llogaters fins que abandonessin el niu. Però com que tot té el seu costat positiu, vaig tenir l’oportunitat de documentar dia a dia el naixement i l’evolució dels pollets. Això sí, quan van marxar, vaig netejar la lleixa de la finestra i vaig disposar mesures perquè no tornessin a niar.
Si no hem pogut amb coloms i cotorres, tampoc podrem amb unes gavines que fa anys van abandonar el seu hàbitat portuari i marí per estendre’s per tota la ciutat i que, a diferència d’altres aus urbanes, tenen un comportament més agressiu a l’hora d’aconseguir menjar i defensar els seus nius. Fins i tot hi ha hagut casos en què una gavina s’ha llançat en picat sobre el pati d’una escola i li ha robat l’esmorzar o el berenar a un nen, amb el consegüent ensurt.
El que sí que voldria deixar de manifest és una crítica al comportament d’alguns ciutadans que no ajuda a contenir el problema. Fa uns dies, mentre presenciava atònit el desplegament gavinot a la Gardunya, vaig observar dues dones, una de mitjana edat i una altra de més jove, que dinaven unes racions d’arròs assegudes en un banc. Mentre menjaven, una gavina no les perdia de vista a poc més d’un metre. I va ser llavors quan la dona de més edat es va aixecar i es va posar a repartir entre les gavines les restes del dinar, una actitud irresponsable. El més habitual és que les restes dels àpats acabin abandonades als bancs o en una paperera. En aquest cas, les gavines les extreuen i en poc la Gardunya s’omple d’embolcalls i altres deixalles.
L’actitud majoritària del personal és d’indiferència davant de la presència de les gavines envoltant els bancs. Fins i tot sembla que a molts dels turistes els fa fins i tot gràcia, per la qual cosa utilitzen el menjar com a reclam per poder fer fotos. Però no tothom reacciona igual. Poc abans que la senyora compartís el que quedava del menjar amb les aus, una noia jove que passejava per la zona en companyia de la seva parella estava terroritzada, gairebé amb un atac de pànic, i es va negar entre sanglots a travessar la plaça. El seu xicot o marit intentava calmar-la i convèncer-la que no passava res. Fins i tot al principi li divertia la por de la noia. Finalment va vèncer l’espant d’ella i van acabar fent una volta.
Aquesta noia pateix d’ornitofòbia, que es defineix com una por anormal i irracional a les aus en general, no només a les gavines. Segons els especialistes, aquestes fòbies es generen després d’una trobada traumàtica. La mateixa Tippi Hedren, protagonista d’Els ocells, va acabar patint-la després de rodar algunes de les escenes. De fet, la pel·lícula de Hitchcock ha estat origen de nombrosos casos d’ornitofòbia. Conec molt de prop una persona que la pateix després d’haver vist el film a la seva infància. Navegant per internet, he sabut que també són ornitofòbics l’exfutbolista David Beckham i l’actriu Scarlett Johansson.
Carmen Maté, directora del servei municipal de drets dels animals, és conscient del fenomen i el seu departament està treballant per adoptar solucions al problema, que atribueix a la facilitat de les gavines per obtenir aliment dels turistes. Per això, estan treballant amb els comerciants i restauradors del mercat perquè tots junts conscienciïn els seus clients perquè ni donin menjar a les aus ni deixin menjar al seu abast. “Cal tallar l’accés del menjar als animals salvatges”, diu contundent.
De moment, ja s’ha establert un reforç dels serveis de neteja, que han incrementat la freqüència d’escombrat i buidatge de papereres, feina de la què he estat testimoni. “Si no hi ha menjar, no hi ha gavines”, afegeix Maté, que aclareix que el problema de concentració a la Gardunya i altres punts de la ciutat no és degut a una superpoblació. De fet, se sap que a Barcelona hi ha censades només unes 500 parelles de gavines. Això sí, amb una gran capacitat d’adaptació alimentària. Fins i tot s’ha pogut comprovar que alguns exemplars s’han especialitzat en els darrers anys en la cacera de coloms.
En conclusió, passar per la plaça de la Gardunya aquests dies és veure Hitchcock en directe.
