La Xarxa
La terrassa de La Xarxa. © Alex Froloff

Les terrasses de la zona alta més desitjades

Terrasses, aquesta extensió que ocupa carrers, places, passatges i voreres convivint amb vianants per a desplaçar-hi l'epicentre de la nostra vida social

Com un forat negre, asseure’s a una terrassa amb amics o família és sinònim que el temps deixi d’existir, sobretot si s’acompanya de bona beguda i tapes.

A la zona alta, aquests oasis a l’aire lliure existeixen a Grosso Napoletano, La Xarxa, Bistró Mató, Bar Monterolas, El Yeti, L’Etoile o OhBo.

Grosso Napoletano

L’autèntica pizza napoletana és una de les insígnies d’aquesta cadena de pizzeries nascuda a Madrid, recentment reconeguda com l’única cadena de pizzeria artesanal espanyola figurant en el top 10 d’aquesta categoria segons el prestigiós rànquing internacional 50 Top Pizza que es confecciona anualment.

El secret de Grosso Napoletano està en la massa de fermentació lenta, al pur estil de Nàpols, i als seus ingredients d’alta qualitat que arriben setmanalment directament des d’Itàlia. El toc el dona el forn de llenya que és l’eix central del local, que en tan sols seixanta segons li imprimeix aquesta textura entre humida i cruixent tan característica. Pizzes gustoses, de versàtils combinacions i entrants on el producte d’origen llueix i es gaudeix, com la Maria Grazia (formatge Caciocavallo, fior di latte, cogombre marinat, cansalada viada i un toc de pebre).

La seva coqueta terrassa al final del carrer Casanova és tot un imant d’atracció i un punt de trobada per a la zona baixa de Sant Gervasi.

Grosso Napoletano
La terrassa de Grosso Napoletano. © Jorch Alon

La Xarxa

La Xarxa va obrir l’any passat a la Plaça Molina amb una envejable terrassa condicionada amb còmodes detalls per a convertir-se en un lloc on gaudir a l’aire lliure en qualsevol època de l’any.

Molts barcelonins són ja adeptes a plats icònics del xef Carlos Allué com la truita lletja de bacallà feta al moment (a la taula, davant del comensal), el tac de llagostí amb pico de gallo i maionesa de vitet o els macarrons farcits de galta de porc en el seu suc. L’experiència és encara més rodona si s’acompanya de qualsevol dels seus vins seleccionats, amb opció a gaudir de grans referències a copes. El servei, acurat i atent, et fa sentir com a casa.

La Xarxa
La terrassa de La Xarxa. © Alex Froloff

El Yeti

O també conegut com El Albondigable perquè fins a Plaça Bonanova es desplacen en massa acèrrims amants de les mandonguilles. Les que fa Carlos Herrero són, segurament, de les millors de la ciutat i es poden degustar al plat (acompanyades d’un parell de bitxos d’Ibarra fregits) o bé en entrepà. En aquesta terrassa tranquil·la també es veuen desfilar plats de cap-i-pota, “ensaladilles” russes i croquetes (molt recomanable la de botifarra). Una canya ben tirada és la cirereta del pastís. El Yeti, tapes senzilles amb producte de gran qualitat per a acompanyar una tarda que acaba en tardeo.

Terraza El Yeti
La terrassa de El Yeti. © Carlos Herrero

Bistró Mató

Pugem fins al mateix Monestir de Pedralbes, encara que no per provar el famós mató de monja que es va popularitzar en el seu convent. El pelegrinatge el justifica Bistró Mató, un bistró amb focus en la cuina mediterrània ben feta que estén la seva sala fins a la plaça de Pedralbes. Sota l’ombra dels seus copiosos plataners es pot gaudir de les vistes, alternant amb la conversa i amb els tasts a les seves tapes clàssiques informals. Des de calamarsets a l’andalusa i escopinyes en llauna fins a ostres Louis d’Or. Amb cervesa o amb xampany: aquesta estona es gravarà a foc en la memòria.

Bistró Mató
La terrassa de Bistró Mató. © Noemí de la Peña

Bar Monterolas

Alguns crítics gastronòmics assenyalen la seva truita de patates com la millor de la ciutat, però Peppe Palo, xef i propietari d’aquest petit bar, obra meravelles amb una fregidora i una planxa. La trajectòria de Peppe aterra al Bar Monterolas per a transformar una tapa freda en una festa gastronòmica d’enginy i producte. Sense tenir una carta fixa, les tapes s’enumeren a una pissarra, igual que els vins. Des del carrer Hercegovina amb amor, aquestes poques taules a l’aire lliure es disputen de forma ferotge: ja són molts els que han provat el xarop de bastó (el joc de paraules és inevitable) i volen repetir.

Terraza Monterolas
La terrassa del Bar Monterolas. © Peppe Palo

Gran Bar Étoile

Un exemple de com una bona gestió converteix un clàssic en un imprescindible. El Gran Bar Étoile ja apareix a la pel·lícula biogràfica dels vuitanta de El Vaquilla i dècades més tard, els focus tornen a aquest petit bar de terrassa bonica i bona ombra de la Plaça Ferran Casablancas.

Aquesta nova gestió ha dissenyat una carta amb clàssics de tapa en un interior renovat i refrescat de manera elegant que contempla fins i tot els esmorzars de forquilla. Imprescindibles les braves Étoile per a obrir boca i preparar el paladar per al tataki de peix mantega i salsa cítrica o per al secret ibèric de gla. La seva carta de vins és curta, però tots ells es poden demanar a copes, dada important per a deixar passar les hores en una exhalació de felicitat.

L'étoile
La terrassa del Gran Bar Étoile. © Oriol Fàbregas

OhBo

I tornem gairebé al punt de partida, prop de la Diagonal com a frontera, per a asseure’ns a la terrassa d’OhBo. Gràcies a un horari d’obertura amplíssim (del migdia fins a la mitjanit), aquest restaurant que s’estén sota l’ombra dels arbres pot acollir nombrosos moments de consum: des d’un esmorzar gustós fins a un sopar deliciós (les seves pastes casolanes són realment bones, com els fetuccini nero amb llamàntol i gamba) passant per un dinar lleuger, ideal per a les altes temperatures estiuenques.

OhBo
La terrassa d’OhBo. © Oh Bo

Aquesta és només una breu expressió de l’amplíssima oferta de terrasses de restaurants i bars de gran qualitat que hi ha a Barcelona. I darrere de les seves barres, professionals que les cuiden perquè siguin l’escenari de molts moments de gaudi. Què millor que omplir-les mentre es gaudeix de tot el bo que tenen per oferir?