Yoko Art Gallery
Petit carreró de l'Eixample on es troba la Yoko Art Gallery.

Un taller es transforma en una galeria d’art

La Yoko Art Gallery vol dinamitzar la vida cultural de la ciutat, apostant per art "fresc i honest", sense descartar res

En un petit passatge del carrer Villarroel, entre Mallorca i València, acaba d’estrenar-se una galeria d’art contemporani, la Yoko Art Gallery. Comandada per Xavi Sellés, aquesta nova aposta artística neix amb les idees clares. “Creiem que l’art pot transformar la realitat o, ni que sigui, explicar-la. Per això, a banda de promocionar obres i artistes, volem ser part del motor cultural de la ciutat”, defensa en la seva carta de presentació.

Yoko Art Gallery
Primera exposició a la Yoko Art Gallery, amb el barceloní Felipe Almendros.

No és la primera vegada que aquest espai mig amagat a l’Esquerra de l’Eixample dinamitza la vida cultural de Barcelona. Fa temps que Sellés l’habita. Durant els últims quatre anys, aquest local de 100 metres quadrats va acollir Parking Art, un lloc on s’ensenyava a pintar, amb formació i tallers, però també s’organitzaven activitats extraescolars per als més petits. El canvi de rumb va venir durant la pandèmia i Sellés, simplement, enraona que li venia de gust impulsar una galeria. “Vaig pensar: ara és el moment”, assenyala, sense fer cas a les prediccions fatalistes de la nova crisi.

Després d’una inversió de 16.000 euros, Sellés, autodidacta i “amant de l’art”, ha posat en marxa la Yoko Art Gallery, on “es podrà veure de tot”. “No ens situem en cap disciplina o estil concret, en cap territori específic, en cap rang d’edat… Però, ei, tampoc ens agrada tot, som exigents i ens agrada allò que és autèntic”, exposa la carta de presentació. Sellés ho defineix com un criteri “honest i fresc”. “No estem tancats a res, però no val tot”, remarca. El primer artista exposat ha estat el barceloní Felipe Almendros (1976), realista i underground.

Yoko Art Gallery
L’interior de la Yoko Art Gallery.

Més enllà del seu criteri, la Yoko Art Gallery vol ser diferent de la resta de galeries, sempre pintades de blanc i sòbries. El local s’ha reformat rescatant les seves parets originals i respectant la característica volta catalana, mantenint així el seu aire industrial. I es que aquest espai havia estat un antic magatzem de peix, aïllat del soroll de la ciutat en un passatge que costa veure si es passa per davant.