Va ser un 19 de juliol de 2006. Aquell dimarts d’ara fa 15 anys, un flamant Boeing 777-200 de la Singapore Airlines aterrava al Prat per primera vegada. L’aeroport barceloní feia servir llavors un únic edifici dividit en tres: les terminals A, B i C. Aquesta distribució va néixer de la reforma del Taller d’Arquitectura Ricard Bofill per fer front als increments d’activitat dels anys 90, així com de la posterior per part de l’estudi d’arquitectura Artigues & Sanabria al principi dels 2000 per poder respondre a una demanda creixent abans de la inauguració de la T1 l’estiu de 2009.
Singapore Airlines va aterrar a Barcelona fa 15 anys després de plantejar-se una disjuntiva a la península Ibèrica: tornar a operar a Madrid com va fer a principis dels 90 amb els seus enormes Boeing 747 o optar aquesta vegada per Catalunya en el seu retorn a Espanya. Finalment, va guanyar El Prat enfront de l’opció Barajas i d’aquesta manera l’aerolínia afegia dos destins més a Europa: Milà i Barcelona, ja que es va decidir que, inicialment i fins que els números no diguessin el contrari, el més convenient era que, tant a l’anada com a la tornada, es realitzés una escala intermèdia a la capital de la Llombardia: 50 minuts exprés sense necessitat de baixar de l’avió.
Així, la capital de Catalunya va guanyar un important i estratègic destí intercontinental: una de les capitals econòmiques d’Àsia que, al seu torn, és un dels centres d’intercanvi de vols més important de la regió, Changi, un impecable aeroport des d’on connectar amb tota la xarxa de Singapore Airlines a Àsia i Oceania. Concretament, amb set ciutats d’Austràlia, set al Japó, sis a la Xina i molts enllaços més des de i cap a Nova Zelanda, Taiwan, Vietnam, Indonèsia o Malàisia, a tall d’exemple.
Inicialment, es van programar tres vols setmanals. Davant l’èxit en l’ocupació mitjana dels avions, que rondava el 90%, es va canviar el model Boeing 777-200 per la versió -300, amb més capacitat de passatgers i càrrega a les bodegues. Després es van anar incrementant les freqüències i, finalment, davant el creixement de la demanda, es van afegir vols directes a Barcelona des de Singapur, retallant en dues hores cada viatge, mantenint també els que tenien escala a Milà.
Al Brasil a través de Barcelona
Un dels grans moments de la companyia al Prat es va viure el 2011: quan es complien cinc anys de la seva aposta per Barcelona, aquest aeroport es va convertir en escala per arribar al seu primer destí a Amèrica Llatina: São Paulo. Per fer-ho, va allargar el seu vol directe fent-lo continuar fins a la capital econòmica del Brasil des del Prat, un servei que va realitzar amb codi compartit amb l’extinta Spanair (l’existència de la companyia barcelonina va ser bàsica per poder arrencar aquest servei) i també amb la que la va seguir, ja que els vols pels quals es podia volar entre Barcelona i Brasil amb un avió de Singapur van seguir operant fins al 2016, any de cancel·lació de la ruta per una notable baixada de la demanda, provocada per la irrupció d’altres companyies d’Orient Mitjà en el mercat llatinoamericà.
Una mica d’història
Singapore Airlines és la companyia de bandera de la República de Singapur, que amb menys de 700 kilòmetres quadrats és un dels estats més petits del món (Andorra en té 468). La marca es va crear el 1972, tot i que la seva història operativa es remunta a 1947, com Malaysian Airways, per l’estreta relació entre els dos territoris, fins al punt que als anys 60 aquesta aerolínia va passar a anomenar-se Malaysia-Singapore Airlines. Però, amb la independència de Singapur, tot el que anteriorment estava lligat a Malàisia de manera política, comercial o socialment va anar quedant enrere, inclòs el transport aeri, d’aquí el naixement de la nova marca aèria.
Singapore Airlines és la companyia de bandera de la República de Singapur, que amb menys de 700 kilòmetres quadrats és un dels estats més petits del món
Una marca que des dels seus primers temps va apostar per l’alta qualitat en el servei a bord, l’operació d’una flota sempre molt jove i el llançament de productes com un Boeing 747 amb capacitat augmentada per a la seva classe executiva. De manera més recent, es va convertir en el primer operador de l’A380 d’Airbus el 2007, una fita per a aquesta empresa que ha guanyat premis i guardons de tota mena en pràcticament totes les categories: servei a bord, aerolínia global, manteniment, seguretat, confort o disseny d’interiors.
Tots aquests guardons corroboren un llegendari i perfecte servei a bord. Això ha permès que aquesta companyia s’hagi mantingut sempre en els primers llocs del rànquing Skytrax, una auditoria creada al Regne Unit i que es dedica a l’anàlisi i comparació en matèria de qualitat de les diferents aerolínies i aeroports de tot el món.
Una anècdota barcelonina del 1979
Si bé és cert que Singapore Airlines va començar a operar comercialment a Espanya arribant a Madrid el 1992 i apostant després per centrar-se a Barcelona a partir del 2006, la veritat és que va aterrar per primera vegada a un aeroport espanyol el 1979. Ho va fer precisament a Barcelona, on va arribar, gairebé per casualitat, de la mà de Banca Catalana.
I és que a finals de 1978, el grup Banca Catalana/Banc Industrial de Catalunya va voler premiar els subscriptors de la 25a emissió de bons de caixa amb un viatge exclusiu a Nova York des del Prat. I ho farien volant, ni més ni menys, que amb el llavors novíssim Concorde. El grup financer va noliejar un dels set aparells de British Airways, que va portar a un primer grup de clients des de Heathrow a Barcelona el 24 de febrer de 1979.
Singapore Airlines va aterrar per primera vegada a Espanya, precisament, a Barcelona, on va arribar, gairebé per casualitat, de la mà de Banca Catalana
Sent dissabte, l’aeroport es va omplir de curiosos amb ganes de veure per primera vegada l’avió en directe. Com va arribar de nit, l’aparell va dormir al Prat i es va enlairar l’endemà transportant a un centenar de viatgers amb destí els Estats Units. Entre ells va viatjar el llavors alcalde accidental de la ciutat, Manuel Font i Altaba, qui a l’arribada a l’aeroport JFK va ser rebut pel seu homòleg a la ciutat, el carismàtic Edward Irving Koch, que després va exercir d’amfitrió de tots els passatgers i altres celebritats locals en una festa al mític Waldorf Astoria. Mai Barcelona i Nova York van estar tan a prop en tan poc temps.
Com a curiositat, l’avió que va operar aquest vol tenia la meitat esquerra del buc pintada amb els colors de Singapore Airlines, ja que, entre 1977 i 1980, aquesta aerolínia i la British van operar de manera experimental la ruta Londres-Singapur, sempre amb reticències per part de govern de Malàisia perquè se sobrevolés el seu territori, de manera que no sempre va estar adscrit a aquesta ruta asiàtica. El projecte original va ser unir en mode supersònic Sidney i Londres amb dues escales: Bahrain i Singapur, cosa que finalment es va rebutjar.
Així, la novetat d’aquell dia de febrer del 79 a l’aeroport de Barcelona va ser per partida doble: era la primera vegada que el logo de les línies aèries de Singapur es va veure al Prat i la primera ocasió que el Concorde aterrava a les seves pistes.
Volant també en pandèmia
Com per a la resta de les companyies aèries del món, el passat 2020 va ser un any per oblidar a Singapore Airlines. Si els primers mesos de l’exercici portava una mitjana de 5.300 viatgers del Prat a Changi, la xifra va baixar a zero durant l’abril i el maig, ja que es van haver de cancel·lar tots els vols obligatòriament.
Com per a la resta de les companyies aèries del món, el passat 2020 va ser un any per oblidar a Singapore Airlines
Posteriorment, el mes de juny, es va recuperar l’enllaç, tot i que volant tan sols una freqüència per setmana amb ocupacions impensables: les estrictes restriccions de país asiàtic van fer que únicament volessin 35 passatgers en els deu vols operats al llarg d’aquest mes entre les dues ciutats, això implicava una mitjana inèdita de 3,5 viatgers per vol en uns avions que tenen una capacitat per a 253 viatgers. És a dir: més tripulants que viatgers a bord. La capacitat de càrrega a les bodegues, ja que aquestes sí que anaven plenes, va eixugar d’alguna manera els resultats negatius de cada vol.
En les primeres setmanes de 2021, es van reprendre les tres freqüències amb la breu escala a Milà i els responsables de l’empresa comencen a veure, amb prudència, que la situació va millorant per a una ruta en què segueixen confiant quan es compleixen 15 anys de la seva estrena. I de la qual s’espera, tan aviat com sigui possible, que torni a ser sense parades entre els dos extrems.
