Al carrer Selva de Mar, en ple districte 22@, hi ha la seu de Semillas Fitó, una empresa familiar nascuda el 1880 que és el líder del mercat espanyol en la producció de llavors per a la producció de tomàquets, melons, albergínies, pebrots, síndries, cogombres i carbassons. Molt abans que naus industrials i, posteriorment, moderníssimes oficines destinades a empreses tecnològiques, al Poblenou hi havia finques agrícoles, com la de la família Fitó, que a l’actual carrer Selva de Mar cultivava planter i venia llavors als pagesos de Sant Martí de Provençals, a més de regentar una botiga ubicada a l’antic mercat del Born.
Aquest petit negoci iniciat a finals del segle XIX per Ramon Fitó s’ha convertit avui en un grup amb presència a 70 països i que el 2022, per primera vegada en la seva història, va aconseguir assolir una facturació de cent milions d’euros. Concretament, l’exercici s’ha tancat amb unes vendes de 103 milions, xifra que suposa un creixement de l’11% respecte del 2021, segons avança Xavier Fitó, un dels tres membres de la cinquena generació que formen part del comitè de direcció de la companyia, integrat també per tres executius externs. “A Fitó no tenim director general, les sis persones que formem part d’aquest òrgan de direcció ens reunim cada divendres per prendre les decisions”, explica Fitó, director de la divisió de productes Hortícoles del grup.
L’empresa preveu créixer un altre 10% aquest any i s’ha fixat el repte d’assolir els 140 milions d’euros el 2026, xifra que suposarà un increment del 55% respecte als 90 milions facturats el 2021, quan es va activar el pla de creixement actual. En l’alça de vendes de l’últim any ha influït l’increment dels costos de producció de les llavors –han augmentat entre un 30% i un 100% en dos anys–, circumstància que ha obligat a apujar els preus.
Segons Fitó, els dos grans motors de creixement del grup són “la forta inversió en R+D, equivalent al 20% de la facturació” i destinada a introduir en el mercat noves llavors que s’adaptin a les necessitats dels agricultors i consumidors, i l’expansió internacional, que ja genera el 70% dels ingressos. “Quan la cinquena generació ens vam incorporar a l’empresa el 1992, el 100% de les vendes eren a Espanya”, assenyala Fitó per explicar l’important desenvolupament experimentat al mercat exterior a partir de l’any 2000.
Les llavors produïdes per Fitó s’exporten avui a 70 països, fonamentalment de l’arc mediterrani i Llatinoamèrica, encara que també compten amb una filial a Bangalore (Índia). En els deu països més estratègics, l’empresa té presència directa amb una filial pròpia i en un altre grup de deu mercats més opera de la mà d’importadors, però també mitjançant la presència d’empleats propis al país. En total, la companyia barcelonina suma 800 treballadors.
Especialització i alt valor afegit
Com ha aconseguit una petita empresa familiar catalana fer-se un espai en un sector dominat per grans multinacionals com Basf, Bayer o Syngenta? La clau ha estat l’especialització i el desenvolupament de productes d’alt valor afegit que els han permès diferenciar-se de la competència gràcies a l’esforç que han destinat a R+D.
Així, Fitó s’ha enfocat a aconseguir ser fort en llavors per al sector hortícola, i és un referent absolut per als productors de tomàquet i de melons. “Som líders a Espanya i un dels deu productors mundials més grans de llavors per a productes de l’horta; la nostra carta de presentació al món ha estat oferir les competitives varietats que hem desenvolupat, per exemple, per als agricultors d’Almeria i anar a mercats climatològicament similars per replicar l’èxit que hem obtingut aquí”, destaca l’executiu. El repte és continuar impulsant el creixement de les vendes internacionals, fins que generin el 80% del total, i per això ja es projecta l’obertura d’una nova filial a l’Orient Mitjà.
El grup familiar obté el 65% de la facturació amb vuit productes: tomàquet, pebrot, albergínia, meló, síndria, carbassó, cogombre i faves. L’altre 35% del negoci es reparteix en llavors de blat de moro i, especialment, de gespa per a camps de golf i de futbol, un altre dels seus punts forts. En aquest sentit, Fitó ha renunciat a operar al mercat de la soja o dels cereals, dos dels segments principals de la indústria de les llavors; tampoc no és un player en enciams o en pastanagues i en altres verdures de fulla o d’arrel. “No es pot disparar a tot”, afirma Xavier Fitó, que afegeix que el grup no treballa amb commodities, sinó exclusivament amb varietats “amb característiques diferencials” que són les que els permeten ser competitius. “Els pagesos no ens compren per preu, sinó pel que els aportem en termes de qualitat, productivitat i resiliència”, constata. Excepte el blat de moro, el 100% de les llavors que comercialitza no són transgèniques.
“Els pagesos no ens compren per preu, sinó pel que els aportem en termes de qualitat, productivitat i resiliència”
“El nostre propòsit com a empresa és aportar, des de la llavor, riquesa sostenible per a tota la cadena alimentària mitjançant un equip motivat i molt compromès amb el sector”, subratlla el directiu, després d’apuntar que Semillas Fitó treu al mercat cada any al voltant de 30 noves varietats a escala mundial. Darrere de cada llançament hi ha un treball previ de fins a dotze anys, dels quals entre vuit i deu anys corresponen a la fase de recerca que el grup realitza en deu centres d’R+D ubicats a Cabrera de Mar (Maresme), Lleida, Don Benito (Badajoz), Almeria, Itàlia, Turquia, Mèxic, Índia, Suïssa i Florida (EUA). El complex de Cabrera de Mar, recentment ampliat, acull també un avançat laboratori de biotecnologia especialitzat en biologia cel·lular, fitopatologia i genòmica.
“Creem varietats de cada producte adaptades a les característiques agràries de cada país”, assenyala Fitó, que afegeix que gràcies a la genètica poden desenvolupar llavors més resistents a malalties (amb la consegüent reducció de l’ús de fitosanitaris), l’estrès hídric i l’increment de les temperatures (adaptant els cultius al canvi climàtic), i que permetin obtenir fruits de més durada (fet que contribueix a reduir el malbaratament alimentari) i més saborosos, element que fomenta l’alimentació saludable.
El grup català comercialitza fins a 500 varietats de llavors, amb una producció anual de 1.000 milions de llavors hortícoles que obtenen en els hivernacles que tenen en unes finques ubicades a Premià de Mar i Llavaneres, al Maresme, i a Xile, país on van comprar dues empreses locals. Abans de ser comercialitzades, les llavors se sotmeten a un procés de control de qualitat i envasat en dos centres ubicats a Barcelona i a Barbens (Pla d’Urgell), municipi on també hi ha el centre logístic del grup, que compta amb una superfície de 26.000 metres quadrats.
Aposta per desenvolupar varietats diferencials
La permanent aposta per l’R+D i pel desenvolupament de varietats diferencials ha portat Fitó a tenir al mercat marques pròpies reconegudes pel consumidor final, com és el cas del tomàquet Monterosa, un dels seus èxits comercials més importants i guanyador de múltiples premis per les seves qualitats gustatives. Algunes altres de les seves marques són el meló Waikiki, el carbassó CRü i el tomàquet Wabi–Sabi. Xavier Fitó admet que durant molts anys el sector va prioritzar la producció i es va oblidar del sabor, per la qual cosa ara tots els esforços estan centrats en crear varietats que prioritzin aquest aspecte. “S’ha millorat molt”, assenyala.
L’empresa també està atenta a altres grans tendències al sector de l’alimentació, com és l’auge de la proteïna vegetal. En aquest sentit, la seva aposta són les faves, un producte amb què són líders. “Volem introduir al mercat l’ús de la farina de fava, un llegum que podem cultivar en proximitat, per a l’elaboració d’aliments plant based“, avança Fitó, que ja treballa en el desenvolupament de varietats de fava amb més contingut proteic.
El 100% del capital de Semillas Fitó està en mans de dues branques de la família propietària que, ara com ara, no es planteja donar entrada a socis al grup, que s’autofinança. “No hem volgut mai vendre l’empresa, no tenim cap interès a fer-ho”, respon a la pregunta sobre una eventual operació corporativa en aquest sentit.
Finalment, Xavier Fitó impulsa un projecte de col·laboració publicoprivada destinat a aconseguir que a Catalunya es posi en marxa un grau universitari d’excel·lència a Enginyeria per a la Indústria Alimentària. En aliança amb altres empresaris del sector, ja hi ha converses amb dues universitats catalanes per crear un grau “que seria punter a Europa”. “Com pot ser que a Catalunya, on el sector alimentari té un pes tan important, no tinguem un grau universitari d’aquestes característiques?”, es pregunta Fitó, que adverteix que a les empreses els costa trobar talent” degudament format, ja que amb els graus d’agrònoms actuals no n’hi ha prou.
