Sateliot posarà en òrbita un segon nanosatèl·lit a finals d'aquets any.
JAUME SANPERA, CEO SATELIOT

“El sector ‘new space’, canviarà la nostra manera de viure, igual que la va canviar Internet”

El conseller delegat de Sateliot, Jaume Sanpera, assegura que Barcelona "té l'oportunitat de crear una gran indústria" basada en l'economia de l'espai gràcies a projectes com el de la 'startup' barcelonina de telecomunicacions, que preveu llançar una constel·lació de nanosatèl·lits per donar cobertura universal a l'Internet de les Coses. A finals d'any es posarà en òrbita el segon satèl·lit i començarà la comercialització massiva amb el repte d'arribar a facturar mil milions.

Després de l’enlairament fa un any del nanosatèl·lit Enxaneta, ara ja s’han triat deu possibles noms per al segon nanosatel·lit que es llançarà a l’òrbita –borinot, carquinyoli, espiadimonis, espurna, esquitx, estel, galet, menut, minairó, tafaner-. La tria definitiva es farà en breu perquè el satèl·lit s’hauria d’enlairar a finals d’aquest any.

El llançament serveirà per completar el projecte de la startup Sateliot que, dins del seu pla de negoci preveu gestionar una constel·lació de nanosatèl·lits per operar l’Internet de les Coses (IoT), amb cobertura mòbil 5G per a totes les operadores de telecomunicacions del món.

“La nostra idea és disposar de la primera constel·lació de 16 satèl·lits l’any vinent, per arribar als 64 en dos anys i als 256 nanosatèl·lits en òrbita el 2025, per donar servei global a operadors de tot el món”, explica Jaume Sanpera, fundador i conseller delegat de l’empresa, amb seu a Barcelona.

Amb el nou satèl·lit en òrbita, la companyia podrà iniciar la comercialització dels seus serveis amb caràcter massiu, ja que disposa de preacords signats amb 46 operadores d’Amèrica, Àsia, Europa i Àfrica, que sumen més de 1.200 milions de subscriptors. “Hem de ser capaços de donar cobertura universal a tots els objectes del món de l’IoT”, concreta Sanpera. Ho faran a través dels servei que donaran a les operadores perquè aquestes, a la vegada, puguin garantir als seus clients la connexió dels dispositius amb la plena certesa que tindran cobertura universal.

La recerca i desenvolupament d’aquesta startup acumula una inversió de 20 milions d’euros en els últims cinc anys. El març passat va tancar una ronda de finançament de 10 milions d’euros, que va facilitar l’entrada d’Indra i Cellnex a l’accionariat, amb un 10,5% i un 3,5%, respectivament. La ronda la van completar altres inversors europeus com l’empresa danesa de software GateHouse, que ja era soci estratègic de Sateliot per a la seva tecnologia, el fons britànic Seraphim o la incubadora tecnològica Evonexus, de San Diego (California) -acceleradora patrocinada per Verizon i Qualcomm-.

“Volíem tenir un peu als Estats Units perquè allà els fons d’inversió són més grans, l’aversió al risc és molt menys i els inversors són més capaços d’apostar per empreses en desenvolupament inicial”, concreta Sanpera i explica que per a l’any vinent caldrà obrir una ronda de finançament de 50 milions d’euros i “confiem amb el capital europeu, però no està de més ser present també als EUA”. A més, Evonexus té de partner a Verizon, una de les principals operadores de telecomunicacions del món amb 5G.

El conseller delegat de Sateliot, Jaume Sanpera.

No obstant això, per al desplegament complert de la xarxa, caldrà una inversió de fins a 300 milions d’euros fins al 2025. “Tenint en compte que el sector satel·lital requereix molta inversió inicial però genera molt cash-flow”,  Sanpera preveu que s’hauran de fer una o dues rondes més de finançament (de les sèries B i C ), però a partir del moment en què gaudeixi d’una massa suficient “es generarà cash-flow suficient per anar renovant i ampliant la flota de satèl·lits”, amb una facturació que arribarà als 1.000 milions d’euros, segons les previsions. Per al 2022, la facturació podria estar entre 15 milions i 18 milions d’euros.

La companyia té una plantilla de 22 enginyers i 45 persones més que treballen full time fora de la companyia perquè “tot el desenvolupament d’R+D l’hem dividit en subdesenvolupaments i estem treballant amb empreses, institucions i universitats per avançar més ràpid”. “Tenim l’oportunitat de crear una gran industria i desenvolupar el sector new space, que canviarà la nostra manera de viure, igual que la va canviar Internet, en el seu moment”. Sanpera demana més recursos a l’administració perquè contribueixi a desenvolupar el sector “perquè si volem que el segon Amazon, el segon Google, estiguin a Espanya, a Barcelona, hem d’invertir perquè la competència està invertint i està posant molts recursos perquè això passi en el seu país”. El conseller delegat de Sateliot defensa que Barcelona té potencial perquè hi ha moltes companyies amb molt recorregut que poden també impulsar aquest sector.

Les constel·lacions de Sateliot estaran formades per satèl·lits que graviten en baixa òrbita.

El ventall de necessitats de connexió dels sensors de l’Internet de les Coses és gairebé immens, i més si es parla de 5G. Sateliot donarà una cobertura universal perquè les seves constel·lacions estan formades per satèl·lits que graviten en baixa òrbita —a una distancia de 500 quilòmetres de la terra— i no són estàtics, “són globals i són homogènies, per la qual cosa podem donar cobertura a qualsevol punt i a totes les hores i tots els dies”. “A mesura que tinguem més satèl·lits anirem augmentant la cobertura i la freqüència per a la transmissió d’informació”, assegura Sanpera.

Per això, la companyia pot resoldre, amb un preu assequible, qualsevol connexió. “Cal dir que l’Internet de les Coses massiu no té sentit sense tenir darrere la Intel·ligència Artificial, van de la mà, perquè cal fer servir les dades de tots els dispositius”, explica Sanpera. La companyia ja treballa amb algunes proves pilot i sap que la seva connexió universal afavorirà, per exemple, alguns processos de l’agricultura i la ramaderia, que serà un font de geolocalització importantíssima, que pot gestionar dades amb un impacte social molt significatiu.