Raquel García-Tomás Festival Peralada
Noelia Rodiles i Lidia Vinyes-Curtis interpreten My Old Gramophone #2 de Raquel García-Tomás al Festival de Peralada. © Joan Castro / Iconna

Raquel García-Tomás dialoga amb Bach, Monteverdi i les estrelles a Peralada

La compositora barcelonina s'estrena al festival empordanès amb la reinterpretació de la seva obra Suite of Myself

Raquel García-Tomás (Barcelona, 1984) va agafar-li a Claudio Monteverdi el títol d’un dels seus madrigals, Sfogava con le stelle, per presentar el concert amb el qual s’ha estrenat al Festival Castell de Peralada i amb el qual va convidar als espectadors a “relaxar-se amb les estrelles sota un cel nocturn”. L’escenari de luxe triat per a l’ocasió va ser el claustre del convent del Carme, amb un cel que va voler contribuir també, tot i que no estigués en els seus dies més nítids. L’ambient va ser tal que la fauna local també es va sumar a la festa, minorant el vol i compassant-lo al ritme dels acords que anava escoltant.

La compositora, guardonada amb el Premi Nacional de Música el 2020, va decidir combinar el seu treball amb el de clàssics barrocs com Monteverdi i Bach per a la seva primera parada a Peralada. No va ser una elecció casual. García-Tomás va triar les seves tres peces d’inspiració barroca i les va fer dialogar amb els originals que havia manllevat en un concert breu i intens. Així, en el primer díptic, l’Allemande. Suite Francesa núm. 2 de Bach es va combinar amb My Old Gramophone #2, fent que l’exquisida interpretació de Noelia Rodiles al piano es veiés acompanyada per la veu de la mezzosoprano Lidia Vinyes-Curtis, originalment caracteritzada com un ésser robòtic, amb cables sortint-li d’un cap platejat i moviments mecànics. Fins i tot, va arribar un punt en el qual costava saber qui de la dues era la que manava en la direcció musical, si la pianista o la màquina.

El segon díptic va correspondre al títol del concert, amb la interpretació de la Sfogava con le stelle de Monteverdi, seguida per […]così mostraste a lei i vivi ardori miei[…], que va servir per demostrar el poder aclaparador del Cosmos Quartet. El quartet de corda va arribar a la seva màxima expressió quan va coincidir, en el tercer díptic, amb les veus del grup Ensemble O Vos Omnes i el piano de Rodiles a Suite of Myself de la creadora barcelonina.

Precisament, García-Tomás ha adaptat Suite of Myself, que recorre a Bach i als poemes de Walt Whitman, per al concert a Peralada, donant-li una estrena al festival i aconseguint així trobar en el barroc un fil conductor per al concert, una qüestió que no va ser gens fàcil, tenint en compte que hi havia molt on triar i amb un repertori molt variat. Per arrodonir encara més l’estrena, la compositora va regalar al públic —per primera vegada— la interpretació conjunta de les seves tres obres d’inspiració barroca.

Abans d’arribar a Peralada, Suite of Myself s’havia presentat en versió orquestra i cor el mes de maig a L’Auditori de Barcelona. García-Tomás la va revisar per poder-la interpretar per un grup de cambra i poder encaixar-se en el claustre del convent del Carme. “Amb l’encàrrec del festival, s’han pogut inserir les tres obres en un concert, si no hauríem necessitat una orquestra sencera”, explica la compositora. “Com es donava la coincidència que a My Old Gramophone #2 i […]così mostraste a lei i vivi ardori miei[…] teníem una pianista i un quartet, em vaig veure capacitada de reduir l’orquestra de Suite of Myself“, prossegueix. L’experiència ha valgut la pena, remarca l’oriünda del barri barceloní del Maresme, qui creu que el format cambra li ha servit per treballar la peça amb molt més detall. “S’interpreta sense director i, per tant, hi ha molt més diàleg entre els músics i, també, més implicació per part de tots ells. La interpretació, tot i que hi hagi molts menys instruments, és més intensa que la que moltes vegades es dona en grans orquestres i cors”, sosté.

Raquel García-Tomás Festival Peralada
Al centre, García-Tomás amb els músics que van interpretar les seves obres i les de Bach i Monteverdi a Peralada. © Joan Castro – Iconna

Amb la mirada posada al Liceu

García-Tomás es prepara així per a la seva gran estrena la temporada que ve al Liceu. Presentarà la seva òpera Alexina B. a la sala principal, convertint-se en la segona dona de la història del teatre que ho fa, després de Matilde Salvador el 1974 amb Vinatea. “Per a mi, el titular no és tant que sigui la segona dona, tot i que entenc la transcendència que té, sinó que ho és la temàtica que tractem. És el primer testimoni que tenim de la primera persona intersexual, que va escriure sobre la seva vida al segle XIX. Allò que em sembla realment revolucionari és que en una sala amb tanta visibilitat com el Liceu es parli de la intersexualitat perquè no és habitual, ni al Liceu ni a altres teatres d’òpera ni tampoc a sales de teatre”, remarca.

La creadora presentarà la seva òpera Alexina B. la temporada que ve a la sala principal del Liceu, convertint-se en la segona dona de la història del teatre a fer-ho

A Alexina B., García-Tomás tornarà a coincidir amb la mezzosoprano protagonista del primer díptic a Peralada, Vinyes-Curtis, que serà l’encarregada de representar a la protagonista de la història. Seguint amb la influència del festival gironí, l’òpera també comptarà amb el contratenor Xavier Sabata, qui va sorprendre divendres passat a Peralada amb la seva interpretació arriscada a The Fairy Queen. La compositora barcelonina es trobava entre el públic.

La nova òpera de García-Tomás arriba després de l’èxit de Je suis narcissiste, estrenada al Teatro Real a la temporada 2018/2019. A Alexina B., repetiran Marta Pazos a la direcció d’escena i Elena Copons al repartiment.