Radiografia de la població estrangera a Espanya (II)

El 10,1% de la població espanyola és estrangera, segons dades corresponents a 1 de gener de 2018, oferts per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) en l’avanç del Padró. En xifres absolutes, això es tradueix en 4.719.418 habitants d’altres nacionalitats.

En termes relatius, la major concentració de població estrangera es dóna a les Illes Balears, on el 17,1% dels seus residents són d’altres nacionalitats. La ciutat autònoma de Melilla apareix en segon lloc en aquest rànquing amb un 15,6% de població estrangera (tot i que en termes absoluts la xifra és reduïda). Catalunya és la tercera amb un 14,2% d’estrangers, mentre que Múrcia ocupa el quart lloc amb el 13,7% de la seva població.

Les comunitats autònomes amb una menor proporció d’estrangers són Extremadura (2,9%), Galícia (3,4%) i el Principat d’Astúries (3,9%).


El nombre d’estrangers va augmentar en xifres absolutes durant l’any 2017 en totes les comunitats amb l’excepció d’Extremadura, on es va reduir en 217 persones. Els majors increments de població estrangera en xifres absolutes es van donar a Catalunya (38.350), Comunitat de Madrid (29.730) i Comunitat Valenciana (18.683).

En termes relatius, els increments més importants van correspondre a la Comunitat Foral de Navarra (7,2%), País Basc (5,7%) i Galícia (5,6%).

Catalunya és la comunitat autònoma amb un major nombre absolut d’estrangers. De fet, és l’única que supera el milió de ciutadans residents d’altres nacionalitats (1.079.712), el que suposa el 14,2% del total.

La següent comunitat és Madrid, amb 825.001 estrangers (12,5% de la seva població). El tercer lloc l’ocupa la Comunitat Valenciana, on viuen 661.063 estrangers (13,3%), i el quart és per a Andalusia amb els seus 618.791 residents de fora d’Espanya (7,4% de la seva població).

NOTA: Aquest article complementa la informació publicada a “Radiografia de la població estrangera a Espanya (I)