Quins són els vins catalans més consumits a Catalunya?

Quatre de cada deu ampolles de vi amb denominació d'origen (DO) que es beuen a Catalunya procedeixen d'alguna de les onze DO catalanes, amb la DO Catalunya, la DO Penedès i la DO Terra Alta com a preferides pels consumidors. La quota de mercat del vi català a Catalunya ha experimentat un fort creixement en els últims deu anys, en passar del 27,8% al 41,5%.

L’any 2020 ha sigut un any extremadament difícil pel sector vitivinícola català. El tancament dels restaurants provocat per la pandèmia ha enfonsat les vendes del sector en un canal que és absolutament prioritari pels cellers, però, a més a més, la proliferació del fong míldiu ha fet molt mal a les vinyes amb una incidència rècord que ha provocat una disminució del volum de raïm veremat del 27,6%. Han patit especialment les vinyes ecològiques, amb una reducció de la producció del 40%. En total, a la verema de 2020 es van recollir 311,2 milions de quilos de raïm, una xifra que se situa molt per sota de la mitjana de l’últim quinquenni (400 milions de quilos).

Aquest descens en la producció ha coincidit amb un any on també s’ha registrat una important caiguda de les vendes de vi a conseqüència de la Covid-19. Es calcula que en el conjunt d’Espanya s’ha venut un 11,7% menys de vi, un percentatge que en el cas de Catalunya és una mica inferior, amb una davallada del 10,5%, segons les dades fetes públiques per l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi). Han caigut especialment les vendes de vi sense denominació d’origen (-15%), mentre que els vins certificats per una DO, és a dir, de més qualitat, s’han mostrat més resilients, amb un decrement del 8%. El vi d’importació ha registrat un comportament més estable (-1,8%). En total, els catalans han consumit 85,5 milions de litres de vi, dels quals 52,5 milions són vins amb DO.

El canal horeca, és a dir, els vins venuts al sector de l’hostaleria, ha sigut el més afectat per la pandèmia, amb una caiguda del 46,1%. Aquest impacte ha sigut mitigat, encara que molt parcialment, per l’increment del 12,2% experimentat per les vendes de vi als supermercats. S’ha de tenir en compte que els cellers s’han bolcat en atendre aquest canal, ja que a l’estar tancats els restaurants el consum de vi s’havia de limitar a les llars. Si només es tenen en compte els vins amb DO, la caiguda a horeca ha estat del 40% i l’increment als supermercats del 13,3%. En conseqüència, el pes del canal horeca ha passat del 40% al 26% a Catalunya aquest últim any.

En termes globals de facturació, el negoci del vi consumit a Catalunya ha generat 362,2 milions d’euros, un 9,5% menys. D’aquesta xifra, el 81% correspon als ingressos generats per vins amb DO venuts a Catalunya, 292,7 milions, el que suposa una caiguda del 8%.

L’impacte de la Covid en el vi català

Totes aquestes dades a què hem fet referència fins ara inclouen la comercialització tant de vins catalans, com de vins elaborats a la resta d’Espanya o a l’estranger. Però, quin ha estat el comportament del vi tranquil català (sense tenir en compte al cava i la resta d’espumosos) a Catalunya durant la pandèmia? Tot i les dificultats, segons l’Incavi, “es consolida la tendència positiva del vi català amb DO, amb un increment del seu consum, tant en volum com en valor”. Així, tots els vins catalans amb DO sumen una quota de mercat conjunta en volum d’ampolles consumides del 41,5%, 0,3 punts més que l’any 2019 i gairebé 14 punts més que fa deu anys (la quota era del 27,8% el 2010). L’evolució també ha estat positiva en termes de valor, és a dir, de quota de mercat en euros facturats: les DO catalanes sumen un 32,1% del mercat, el que suposa guanyar 1,7 punts respecte a 2019.

Aquesta quota del 41,5% està repartida entre les onze denominacions d’origen que coexisteixen a Catalunya. Aquesta gran fragmentació és una mostra de la riquesa i de la diversitat geogràfica del vi català, però impedeix que cap DO catalana per si mateixa hagi pogut superar encara a la DOQ Rioja, que segueix liderant el consum de vi a Catalunya, amb una quota de mercat en volum del 21% i en valor del 20%. La segona DO més consumida és la DO Catalunya, amb una quota en volum del 15,6%, seguida de la DO Penedès (8,4%) i la Terra Alta (6,3%). Per darrere se situen Costers del Segre, Montsant, Empordà, Priorat, Pla de Bages, Conca de Barberà, Tarragona i Alella.

Segons l’Incavi, durant l’any 2020, totes les DO catalanes van incrementar la seva quota de mercat respecte al total d’ampolles venudes, excepte la DO Catalunya, la DO Empordà, la DOQ Priorat i la DO Tarragona. La que més va créixer, tant als supermercats com als restaurants, va ser la DO Penedès en incrementar la seva quota en volum del 7,2% al 8,4%.

Per ajudar als cellers i als viticultors a fer front a l’impacte de la pandèmia i la davallada de la producció de raïm, s’ha activat un pla de xoc dotat amb 15 milions d’euros, dels quals 9,73 milions han estat aportats pel Departament d’Agricultura de la Generalitat i 5,3 milions pel Ministerio de Agricultura.

Tornant a la vinya, dels 311 milions de quilos de raïm veremats l’any 2020 (-27,6%), el 47,8% (148,6 milions de quilos) s’han destinat a la producció de cava i la resta als vins tranquils amb i sense denominació d’origen. Les que més raïm consumeixen, per darrere del cava, són la DO Catalunya (el 13,88% del total), la DO Penedès (10%) i la DO Terra Alta (6,5%). Per varietats, el 84% de la producció correspon a varietats autòctones —encapçalades pel Xarel·lo, el Macabeu i la Parellada—, i el 16% a varietats foranes (fonamentalment Chardonnay, Merlot i Cabernet Sauvignon).

A Catalunya es produeixen més de vint varietats diferents de raïm. L’any 2020 va baixar la producció de totes elles, excepte en el cas de la Garnatxa blanca, que creix un 2,78%, i el Trepat (+3,3%). Al contrari, es va enfonsar un 49% la producció de Merlot i d’Ull de Llebre, i en un 38% la de Chardonnay.