Després de l’edició atípica de l’any passat, el Premi Planeta recupera el seu format original, amb la tradicional cerimònia d’entrega de cada 15 d’octubre, que estarà presidida pels Reis. La 70a edició se celebrarà al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), la seva nova ubicació des de l’any 2019 després d’abandonar el Palau de Congressos, sense tenir en compte el petit parèntesi que va suposar el Palau de la Música el 2020. La pandèmia va obligar a una gala més discreta, sense sopar i només amb un centenar de convidats. Fins i tot, la finalista, la popular presentadora de televisió Sandra Barneda, va rebre el premi des de la distància.
En aquesta edició de tornada a la normalitat, el Premi Planeta, un dels més ben dotats per a obres inèdites, ha batut rècord de participació, amb 654 originals presentats, la xifra més alta de la història d’aquest guardó creat el 1952 pel fundador de l’editorial, José Manuel Lara Hernández. D’entre els gairebé 700 originals, el jurat ja ha escollit les deu novel·les finalistes de la LXX edició. El filòleg José Manuel Blecua; el periodista i escriptor Fernando Delgado; l’escriptor Juan Eslava Galán; el poeta, crític literari i periodista Pere Gimferrer; l’escriptora Carmen Posadas, l’escriptora i exdirectora general de la Biblioteca Nacional Rosa Regàs i la directora editorial de Planeta, Belén López, han estat els encarregats de seleccionar les millors històries que s’han presentat. Juan Eslava Galán, Carmen Posadas i Rosa Regàs van guanyar el Planeta en el passat.
Només tres dels originals finalistes s’han presentat sense pseudònim: Descalza voy contigo, d’Antimio Cruz Bustamante, El túnel de Oliva, de Jorge Sánchez López i La llama del pasado, d’Aurelio González González. La resta de títols i autors per descobrir que competiran per endur-se el Planeta aquest any són Cadáveres insepultos, d’Escolarca de Clazómenes; Ciudad de fuego, de Sergio López; Barbarie d’El Arlequinado; El viaje de Camilla Seymour; El canto del grajo, de Fermina Cobos; Hijos de la ira, de Yuri Zhivago i Donde el recuerdo nos lleve, d’Elahanleys.
Sobre la procedència de les novel·les rebudes en l’edició 2021, destaca la participació d’autors d’Amèrica del Sud amb 104 obres presentades i d’Amèrica del Nord amb 53, majoritàriament de Mèxic, a banda d’Espanya. També hi ha participació europea, molt repartida entre els diferents estats veïns. Provinents d’Espanya, Planeta ha rebut 389 originals. Madrid se situa en la primera posició, amb 79 novel·les, seguida de Barcelona (53); València (24); Las Palmas (23); Sevilla (15), Cadis (14), Alacant (13) i Saragossa i Múrcia (12), entre d’altres procedències.
Un d’aquests originals se sumarà a la llista de guanyadors formada per escriptors com Ana Maria Matute (1954), Juan Marsé (1978), Manuel Vázquez Montalbán (1979), Terenci Moix (1986), Soledad Puértolas (1989), Antonio Gala (1990), Antonio Muñoz Molina (1991), Camilo José Cela (1994), Maruja Torres (2000), Juan José Millás (2007) o Eduardo Mendoza (2010). Els més recents han estat Javier Cercas (2019) amb la novel·la policíaca Terra Alta, la primera entrega protagonitzada pel mosso d’esquadra Melchor Marín, i Eva García Sáenz de Urturi (2020) amb el thriller medieval Aquitania.
El guanyador rebrà un premi de 601.000 euros i el finalista, de 150.250 euros. Aquestes quanties estan lluny de la dotació original que va començar tenint aquest guardó, de 40.000 pessetes (una mica més de 200 euros), que, a més, en un principi només contemplava un guanyador i, a partir de 1974, va afegir l’accèssit. Des del seu naixement, el xec del Planeta ha anat guanyant zeros amb els anys, al mateix temps que el país anava desenvolupant-se econòmicament, fins que va arribar a les 100.000.000 pessetes per al guanyador i les 25.000.000 per al finalista l’any 2001, quan el premi feia 50 anys. Amb l’arribada de l’euro, les xifres es van arrodonir i van quedar fixes en les actuals.
