El tòpic de la voracitat de Picasso xoca amb l'aparent frugalitat amb què s'alimentava: menjava poc i sa, i rarament bevia alcohol. Caldo per sopar, i al migdia passava amb una truita i verdures de temporada: porro, coliflor o rave a l'hivern, cogombres, pebrots i tomàquets a l'estiu
Si em fessin triar la meva estrella de rock preferida, sens dubte seria Pablo Picasso. Amb el permís de Dalí, el pintor del Guernica va ser un semidéu, canonitzat en vida: si encara fes la viu-viu, Picasso tindria una pila de paparazzis aparcats permanentment davant del seu estudi a la Rue des Grands-Augustins de París o a la vila La Californie de Cannes, informant-nos en directe de l’última jovencella que entabana.
El mite picassià és com el minotaure que pintava tot sovint: calen sacrificis i carnassa per mantenir-lo a ratlla. A canvi d’oferir-nos preus astronòmics a les subhastes i milions de visitants als museus, la bèstia reclama noves exposicions i exigeix aproximacions inèdites. És per això que, mentre no arriba l’esperadíssima exposició sobre els calçons amb què pintava, s’acaba d’inaugurar ‘La cuina de Picasso’ al museu del carrer Montcada, on ho sabrem tot de la seva relació amb el tiberi menys el nom de la seva cuinera.
Curiosament, el tòpic de la voracitat picassiana, de l’avidesa amb què es cruspia els estils pictòrics –se li estimen més de 50.000 obres, que es diu aviat– xoca amb l’aparent frugalitat amb què s’alimentava: menjava poc i sa, i rarament bevia alcohol. Caldo per sopar, i al migdia passava amb una truita i verdures de temporada: porro, coliflor o rave a l’hivern, cogombres, pebrots i tomàquets a l’estiu. També conills i botifarres, i quan era a prop de la platja, pops, anxoves i sardines a les brasa: imagino que els ‘espetos’ malaguenys deurien ser la seva magdalena proustiana.
L’exposició és plena de bodegons que reflecteixen aquestes taules tan magres, amb fruita, rosegons de pa i alguna copa de vi, de factura realista, cubista o literària, perquè també s’exhibeixen les llistes de la compra al colmado de Montmartre. Hi pengen obres mestres com el Nen amb llagosta, un senyor Picasso de festa major, i s’hi veu com la teca sempre ha estat present a la seva trajectòria: hi ha la cuina de Málaga pintada pel nen prodigi de 15 anys, i uns metres més enllà, les escultures-muntatge de l’època de Valauri, on un Picasso sexagenari tornejava plats de terrissa i hi enganxava peixets de ceràmica, llenguados o uns ous ferrats amb botifarra.
L’exposició neix apadrinada per Ferran Adrià, perquè a Barcelona és impossible parlar de cuina i art sense citar el nostre gran geni d’ara. Tant li fa que Picasso, amant de la cuina senzilla i opositor dels artificis, hagués arrufat el nas davant l’hyperbotifarra amb seques esferificades: els comissaris consideren que la mateixa revolució que les Demoiselles d’Avignon va causar a la pintura, la va provocar al món gastronòmic la menestra de verdures en textures bulliniana. Per sortir de dubtes, els que vulguin tastar la cuina de Picasso podran fer-ho a diversos restaurants barcelonins, com el de l’hotel The Serras, on el cuiner Marc Gascons ha preparat un menú picassià de cinc plats, amb poma cubista inclosa.
Imatges destacades:
1. Pablo Picasso a la seva casa de Cannes. Foto de Pictorial Press Ltd / Alamy Stock Photo
2. Catàleg de la exposició “La cuina de Picasso”.
El fundador i president de Bon Preu reivindica la gent d’ofici i les grans empreses…
“La veritat és que jo solia ser més aviat nocturna. Sobretot de jove, quan acabàvem…
La remodelació de la Plaça dels Àngels i l’ampliació del MACBA provocaran l’exili de la…
L'adaptació de la novel·la de Casavella explora els límits del teatre amb música en directe…
El magazín digital de bones notícies es converteix en mitjà col·laborador d'aquest temple cultural de…
El director estatunidenc tanca el festival amb 'Hitman', un 'thriller' romàntic amb tocs còmics que…