La superilla de Sant Antoni ha estat conquerida amb èxit pels veïns. ©Mireia Riera

Noves geometries de Sant Antoni

La recent metamorfosi de barri més bullent de l'Eixample el converteix en un organisme expansiu i multiforme. La conquesta de l'espai de la Superilla genera òrbites ambientals on cada vegada afloren més espècies a peu de carrer.

És dissabte i el barri es desperta. Quan comença el cap de setmana, Sant Antoni clareja al compàs d’aquell reg matiner que dibuixa humides sinuositats per les voreres. Abans que la matinada descorri del tot la seva cortina, la quiosquera apila diaris i revistes en políedres perfectes. En sortir el sol, comencen a formar-se llargues cues davant les fleques més populars, com infinites línies de punts suspensius separats per la distància de seguretat. Una mica més tard el mercat obre les portes, provocant espirals d’animats veïns que xerren i omplen el cistell de parada en parada. A mesura que avança el matí, es van habitant tots els racons al voltant dels eixos de l’edifici ideat per Rovira i Trias. Els mosaics que adornen la seva façana contrasten amb els cridaners signes geomètrics que delimiten les noves àrees de vianants generades per la primera actuació de Superilles a l’Eixample.

Els triangles solapats que destaquen sobre el paviment en vius tons grocs i taronges apel·len a la forma del barri; tot i que en realitat la línia poligonal que uneix els límits de Sant Antoni (Gran Via de les Corts Catalanes -de plaça d’Espanya a plaça Universitat-, Ronda de Sant Antoni, Ronda de Sant Pau, i l’avinguda Paral·lel -fins plaça Espanya-) remet més a una punta de fletxa. El pla d’acció per al model de Superilla, consensuat amb entitats representatives del barri, ha donat lloc a una nova plaça en la confluència de Borrell amb Parlament, i escampa la seva àrea també a part dels carrers Tamarit i Manso. En aquestes zones acolorides neo-peatonals poden veure’s grades de fusta, línies concèntriques, taulers d’escacs, testos cúbics, jocs de xarranca i bancs de pedra circulars.

Tots aquests traços i relleus sobre els vorals s’afegeixen als cercles concèntrics, els lunars alineats i els serpentejants carrils que ja fa algun temps animen el passeig de formigó habilitat a Ronda Sant Antoni a conseqüència de les reformes de mercat. De moment l’eix estructural al voltant de Comte Borrell ha permès conquerir prop de 24.000 m² d’espai públic per als vianants, en una radiació que pretén assolir tot el districte.

S’experimenta amb nou mobiliari urbà, com aquesta peça situada a la nova plaça de Borrell amb Parlament.

L’Ajuntament ha anunciat que vol convertir l’Eixample en una gran Superilla. La idea és traçar eixos verds que generin 21 noves places a les cruïlles de Consell de Cent amb Rocafort, Consell de Cent amb Borrell, i Consell de Cent amb Enric Granados, entre d’altres. Aquest projecte aspira a sumar més de 30 quilòmetres pacificats, apel·lant a una moderna revisió del Pla Cerdà. De la mateixa manera que l’enginyer Ildefons Cerdà va proposar el 1860 desplegar l’Eixample com una quadrícula gegant airejada per xamfrans de 45º amb la idea de reduir l’excessiva concentració d’habitatges, a la Barcelona post pandèmia es pretén fer el mateix per tal de disminuir el trànsit de cotxes. La salut del ciutadà millorarà gràcies a la reducció d’emissions i la creació de noves àrees verdes a partir dels clàssics xamfrans.

La Superilla de Sant Antoni suposa el primer pas per a la gran transformació de l’Eixample, inspirada en el Pla Cerdà

Poc podia imaginar Cerdà que els seus espais públics geomètrics i airejats acabarien resultant l’entorn ideal per a joves ciborgs, jugadors d’escac nòmades, entitats LGTBI+, estàtues influencers, i devoradors de llaunes.

Espècies en dispersió

A poc a poc, el barri es va omplint. A l’hora en què el sol apunta més alt, fa temps que la fauna de barri està entregant-se a les alegries de l’hora del vermut. Al voltant de la cúpula octagonal de mercat i sobre les formes acolorides que delimiten la Superilla afloren noves espècies colonitzadores, que s’entremesclen amb l’habitual bullici veïnal, en una perpètua conquesta de l’espai. És llavors quan podem contemplar una creixent floració de criatures diverses, i escoltar certa descoordinada orquestra de brindis, cants i rialles per bancs, replans i voreres. Entre famílies amb ganes de passeig, patinadors asèptics, ionquis errants, aplicats tik tokers, àvies distretes, nens esvalotats, escamots d’adolescents i algun afortunat turista, es va conformant un frondós ecosistema que s’estén ordenadament fins a envair cada vèrtex del gran triangle-fletxa.

Nens jugant, patinadors, jugadors d’escacs, terrasses amb fanàtics del vermut i joves consumint llaunes de cervesa i trossos de pizza, escenes habituals en el nou Sant Antoni.

Sobre el particular tauler del Sant Antoni actual es disposen acuradament figures tan destacades com els escaquistes open-air, embrancats en partides eternes sobre les taules de marbre de Comte Borrell. Convé no ocupar un d’aquests seients públics tot i que el veiem buit. Ràpidament, aquests fonamentalistes de les caselles posaran en marxa la seva elaborada trama per posar-nos en escac i mat, fent que busquem un altre lloc on posar el cul. A prop d’allà, dos joves skaters amb looks dels anys 90 repeteixen una cerimònia circular. El primer practica un estètic salt que culmina sobre l’eix posterior de l’skate. El seu company li segueix sobre la seva pròpia fusta, gravant tota la coreografia amb el mòbil. Aprofitant el mobiliari de la Superilla, sobre bancs i grades s’apinyen grups d’amics que apuren llaunes i ampolles, parant el cop amb una porció de Pizzeria Mimmo´s o alguna esplèndida rosquilla de La Donutería.

Aquí i allà es pot veure instagrammers clavant la postura més antinatural possible, en comunió amb algun filtre irreal.  Un veí contempla l’escena atònit, sense advertir que mentre bada podria haver estat atropellat per diversos patinadors fugaços d’aquests que solquen les voreres esquivant cossos amb gest absent, aliens a qualsevol forma de vida. Tot aquest escenari es pot albirar al detall des de terrasses tan concorregudes com la de Sucursal Aceitera. Amb sort, podràs provar alguna oliva km 0 abans d’excusar-te amb el corrent continu de persones menys afortunades que venen a demanar-te “una ajuda, si us plau”. Llocs moderns i amb gust com la Sucursal o l’arxifamós Federal Café han contribuït al recent èxit de Sant Antoni, tot i que els grans tresors de barri es troben en locals veterans com el mític Bar Ramón, que eleva l’ànima a força de blues, mandonguilles i bacallà de l’àvia; o La Bodega d’en Rafel, un formiguer de bon ambient i menjar casolà.

Sense anar més lluny, al Bar Bodega Gol es consuma l’esplendorós contrast entre el clàssic i el nou. Neil Harbisson, el noi amb l’antena al cap, s’acomoda a la terrassa del vell bar mentre els seus amics amb serrells a les mascaretes demanen ociosos una ronda de canyes i pebrots. A prop d’allà hi ha la seu de la seva associació ciborg, Transpecies Society. És l’exponent més outsider del particular teixit associatiu de barri, amb elements tan indispensables com Sant Antoni Comerç, el Centre Cívic Cotxeres Borrell i el Centre LGTBI+ de Barcelona.

El mercat regna més que mai després de la seva reforma i la transformació urbanística dels carrers que l’envolten.

Curiosament, a l’Ajuntament de Barcelona li agrada anomenar “zona pacificada” a l’entorn de la Superilla, però per moments allà s’organitza una gresca considerable. Al vespre, les converses pugen de to i el trap comença a ressonar. Fins i tot pot escoltar-se un karaoke monumental, improvisat sobre el petit escenari de fusta. La noia que canta desafina mala cosa, però igualment la coregen i l’animen amb aplaudiments.

Els vespres del cap de setmana sona trap, l’animació puja de to i s’improvisen karaokes monumentals

L’animació s’eleva a nivells de gustera colossal, fins al punt d’oblidar pandèmies i restriccions. Tot i que no arribin a les cotes de rave de les tardes de 2021 al Passeig de Born, els aires de festa per les places de Sant Antoni tendeixen a un crescendo que podria ser infinit. Però s’evaporen quan unes sirenes blaves apareixen per eclipsar aquesta lleu insurrecció de mascaretes baixades i alegries de carrer.

Cossos en canvi

Entre setmana, el barri segueix desbordant vida, però el seu batec és diferent. Si hi ha temps, res com començar el dia amb un cafè dels que prepara Genaro a Il Capriccio del Caffè, o acostar-se a provar un dels esplèndids pinxos de truita a la terrassa del Bar Mañé Cafè.

El Bar Mañé, al carrer Borrell 76.

A les tardes no està de més donar-se el gust de dur-se a casa alguna meravella oriental, llatina o italiana d’aquest cosmos de varietats que ofereix el Supermercat del Món, o deixar-se seduir pels aromes torrats que et conviden a entrar sense remei a Cafès Roure. Les possibilitats d’oci reposat també s’endevinen infinites, des d’una sessió en els ja llegendaris Cinemes Renoir Floridablanca a una profitosa visita per proveir-nos de diversió i lectures a l’ultra enginyosa La Llama Store o l’esmolada Llibreria Calders, situada al passatge que va desencadenar el big bang hipster del barri.

Com un adolescent que supera l’època de trauma i acne, Sant Antoni exhibeix orgullós el seu nou cos, encara incomplet

Més enllà de complexos, el barri és conscient de quins són els seus grans atributs, però també es mostra alineat amb els seus defectes. En aquesta edat de canvi definitiu, les tanques i les obres segueixen assolant les seves voreres, però el barri troba la seva respiració interna en els interiors d’illa, que funcionen com alvèols pulmonars. El seu encant s’estén fins a zones en calma com l’Avinguda Mistral, o prossegueix la seva efervescència en punts calents com el submón que es crea cada dia a la planta inferior del Mercat de Sant Antoni, on es poden veure modernes coreografies urbanes davant de les restes romanes.

I així fins que arriba un altre cap de setmana i es reprodueixen més vinyetes de curiosos davant de les parades de mercat dominical, matinades amb siluetes retallant-se des dels afluents del Raval i nous esplais tridimensionals per carrers i places. De fons sona en bucle una banda sonora de persianes que tanquen i tornen a pujar, com un pols metronòmic i constant.

Al fossat del mercat, al costat de les restes de muralla, es reuneixen cada tarda desenes de joves per ballar.