Els que en saben de Big Data expliquen que les companyies telefòniques tenen informació a temps real de tots els nostres moviments. Hem d’imaginar-nos milions de puntets bellugant-se damunt del mapa de Barcelona, com formiguetes que van i vénen, que ara surten de casa i a la tarda entraran a quatre botigues per fer la compra diària. A més aquest geolocalitzador gegantí discrimina els mòbils espanyols dels estrangers, per tant aquestes dades són una mina per conèixer els fluxos dels turistes, on dormen, on mengen i quines rutes troben més interessants.
Si aquesta informació fos pública, podríem comprovar que el punt situat a la Rambla de Catalunya 22, una mica abans d’arribar a l’Hotel Calderón, és un hotspot, una parada obligatòria on tots els estrangers s’aturen. Si a més creuéssim les dades amb les imatges que pengen a Instagram, ens adonaríem que aquestes coordenades de l’Eixample són un niu de fotografies. I que no retraten la perfumeria, ni l’enèsima terrassa amb paelles qüestionables, sinó l’obra d’art que penja del balcó del primer pis, un llençol blanc amb la cara d’una criatura que ens mira, estampada en negre i rubricada amb la signatura Why? (Per què?).
Ja fa quatre anys que veiem cares de nens interpel·lant-nos des de façanes de tot el país. Rostres de canalla que ens mira, sense somriure, escrutadors. Aquest projecte d’art urbà no és cosa d’un Banksy anònim, ni d’algun grafitter que comença i té ganes de notorietat, sinó de la il·lustradora barcelonina Carme Solé Vendrell, tota una institució amb més de 1.000 llibres a l’esquena, que a la setantena va decidir fer seus els carrers i reivindicar els drets dels infants en la seva sèrie més canyera. La de Why és una família nombrosa, amb més de seixanta infants, i com explica l’autora, que actualment té una exposició retrospectiva al Palau Robert, tots són reals, inspirats en fotografies extretes d’informacions sobre refugiats o nens de les guerres que només esbossa i presenta d’aquesta manera tan esquemàtica i impactant.
Hi ha moltes més meravelles de l’art urbà, a Barcelona. Un altre clàssic dels últims anys és la misteriosa parella que penja frases motivacionals amb llaunes reciclades. No us espereu cites de Nietzsche, enllaunen des de lemes autoajudescos fins a versos de Bola Drac, des d’un addicted to love a Hakuna Matata, estampats en jocs de llaunes de cervesa, però també d’olives i tot tipus de conserves.
I entre els artistes de nova fornada, els més coneguts potser serien Btoy, el sobrenom d’Andrea Michaelsson, que ja fa anys que ens meravella amb stencils amb l’Amy Winehouse, Björk o Angela Davis, els Axe Colours, especialistes en murals amb personatges de sèries, com el Walter White de Breaking Bad o el Tyrion Lannister de Joc de Trons, i l’italià TVBOY, el rei dels petons, que després d’estampar morrejos entre Messi i Cristiano, aquests dies estampava al seu mur no-oficial –davant l’Apple Store de Plaça Catalunya– un rosco amb llengua de Quim Torra i Pedro Sánchez. I entre les darreres incorporacions, hi ha les persianes bonrollistes de La Isla Works a alguns llocs de la ciutat, com a Torrent d’en Vidalet, que també són una desfilada constant de turistes.
Els més veterans recordaran que, durant anys, la meca del graffiti de la ciutat era el mur de davant del CCCB, on les estrelles de l’esprai pintaven meravelles mentre es construïa la facultat de Filosofia, Geografia i Història de la UB. A l’actualitat, el lloc de pelegrinatge per veure art de carrer és a la Sagrera, a la Nau Bostik, que mostra de manera permanent una vintena de murals d’artistes locals i internacionals. Si hi aneu, el vostre Instagram us ho agrairà.
Imatges destacades:
1. Artista pintant un mural a la Nau Bostik de Barcelona.
2. Tela pintada per Carme Solé Vendrell exposada al Palau Robert.
3. Stencil de l’artista urbana Btoy, al barri de Gràcia.
