Si abans de la pandèmia el comerç electrònic ja envaïa els carrers amb furgonetes, el confinament va exagerar el creixement que estava registrant la compra en línia. Un cop les restriccions per evitar els contagis es van començar a relaxar, amb anades i vingudes, la tendència s’ha mantingut. Més enllà de l’afectació que grans plataformes com Amazon tenen sobre el comerç local, les compres per internet tenen un impacte molt clar en la mobilitat a les ciutats. Davant d’aquesta nova realitat, estan sorgint diverses aproximacions que volen reduir les conseqüències negatives que té aquesta activitat, no només sobre la congestió, sinó també sobre la contaminació.
Una de les solucions que es planteja consisteix en la creació de microplataformes logístiques, que permetin descentralitzar el repartiment des de diversos punts de la ciutat, fent arribar els paquets de nit i evitant que les furgonetes facin els repartiments durant el dia i substituint-les per vehicles elèctrics i més petits, com patinets, bicicletes o tricicles. A Barcelona, n’hi ha una a l’Estació de França, gestionada per Vanapedal. Amb tricicles elèctrics, els repartidors d’aquesta companyia poden distribuir paquets en la seva àrea d’influència. En aquest cas pren més sentit, tenint en compte que els carrers del centre de la capital catalana són estrets i sinuosos, i aquests tricicles poden circular amb més facilitat que els vehicles més grans.
En funcionament des de fa gairebé deu anys, aquesta microplataforma s’ha de replicar en altres punts de Barcelona. La regidora de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Rosa Alarcón, assenyala que preveuen instal·lar una per districte abans de 2024. Una de les vies per aconseguir-ho consisteix a impulsar nous centres de distribució de mercaderies gestionats per agents privats. Per fer-ho, el consistori acaba d’obrir una línia de subvenció de 250.000 euros. Ara mateix, ja s’hi han presentat unes quantes propostes. Es calcula que, com a mínim, es crearan cinc plataformes amb aquestes ajudes.
Malgrat els beneficis que generen, aquestes plataformes no són gaire conegudes pel teixit econòmic de la ciutat, segons un estudi del Racc. Concretament, el 98% dels comerciants barcelonins no les coneixen. Un cop explicat en què consisteixen, un 61% creu que és un sistema més sostenible que l’actual. Més enllà de l’extensió de les microplataformes, l’Ajuntament està fomentant l’ús de vehicles més sostenibles, siguin elèctrics o bicicletes, i controlant l’horari de repartiment, evitant que sigui en les hores punta i desplaçant una part dels trajectes a la nit.
Aparcaments com a hubs de distribució
Un espai des del qual l’Ajuntament també vol que se centralitzin entregues de comerç electrònic és a través dels aparcaments. Una empresa que des de fa temps està desenvolupant aquest model de repartiment és Geever. Creada el 2018, aquesta companyia barcelonina planteja un model d’entrega de l’última milla des de la proximitat. En concret, la seva operativa comença a les instal·lacions que té a la Zona Franca, on classifica els paquets a partir de les 22.00 hores. Un cop superada aquesta fase, els paquets entren a la ciutat i arriben als pàrquings, abans de les 5 de la matinada, per evitar coincidir amb les hores punta. Quan els paquets ja estan als aparcaments, els repartidors de Geever es desplacen a peu o en petits vehicles elèctrics per la seva zona d’influència, que té un radi d’uns 750 metres.
Empreses com Geever volen distribuir l’última milla des dels aparcaments, una opció que també vol potenciar l’Ajuntament
Aquest model permet disminuir en un 90% els kilòmetres que fan les furgonetes —només van de la Zona Franca als aparcaments—, i en un 75% les emissions. La seva proximitat també suposa reduir en un 10% les entregues fallides.
Des de la seva creació, Geever col·labora amb Saba per convertir els seus aparcaments en petits hubs urbans des d’on repartir l’última milla. Recentment, Saba ha entrat en el capital de Geever, passant a controlar el 51%. L’operació permetrà l’expansió d’aquest model de repartiment, amb la previsió de duplicar aquest 2021 la xifra de lliuraments que va registrar l’any passat, que es va situar en més de 250.000 entregues. D’altra banda, es reforçarà la presència de Geever a Barcelona. Actualment, la seva xarxa de punts de distribució està formada per 17 aparcaments de Saba, Bimsa i B:SM, i 22 trasters. El seu objectiu és arribar als 60 punts i que tots siguin pàrquings.
Recollida de paquets a taquilles
Aquesta aposta de Saba per Geever s’emmarca en la seva estratègia de fer que els pàrquings, el seu principal actiu, evolucionin de la mateixa manera que ho està fent la mobilitat. Per al director de Mobilitat de Saba, Joan Viaplana, els aparcaments s’han de convertir en hubs de serveis: no només ha de ser un espai on es deixi el cotxe, sinó que també han de servir per distribuir l’última milla, aparcar la bicicleta, carregar el cotxe elèctric, agafar un cotxe, una moto o un patinet de lloguer, o recollir comandes d’Amazon a lockers. Ara per ara, aquests nous usos només ocupen la primera planta dels aparcaments de Saba, però Viaplana està segur que aniran guanyant més terreny a mitjà termini, com també s’aniran incorporant noves modalitats, com podria ser la distribució de productes frescs per als supermercats de la zona.
Ara per ara, aquests nous usos només ocupen la primera planta dels aparcaments de Saba, però Viaplana està segur que aniran guanyant més terreny
L’ús de taquilles per recollir paquets no és exclusiu dels pàrquings. A les estacions de Rodalies i Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) també s’han col·locat lockers per anar a buscar paquets de Correus o d’Amazon. Com les microplataformes de distribució, aquest mecanisme permet evitar que un repartidor vagi donant voltes en furgoneta fins que troba el destinatari a casa, reduint la congestió, la contaminació i les entregues fallides. En aquestes taquilles, els repartidors deixen els paquets i els compradors els passen a buscar quan els hi va bé, sense haver de quedar-se a casa esperant que soni el timbre.
