Les etiquetes sempre encotillen, delimiten. I si canvies la manera com mires les coses, les coses que mires canvien. Aquesta màxima, que sembla treta d’un llibre d’autoajuda, la tenen molt interioritzada Cristina Torres, directora del Festival Músiques Sensibles, i Laia Gòmez, la coordinadora de Salut Mental Barcelonès Nord, una de les associacions que rebran part de la recaptació del cicle (cada any destina el 10% a diferents organitzacions sense ànim de lucre). “Les etiquetes no són bones per a ningú. T’estanquen i et fan sentir que no pots sortir de les limitacions que impliquen. Per tant, hem de treballar conjuntament amb les persones que atenem a l’associació i amb la part sana que tots tenim, i aconseguir així una millor qualitat de vida”, explica Gòmez.
Abans de cada concert (i aquest any compta amb sis), el festival projecta un vídeo que mostra el treball d’una de les associacions amb les quals col·labora (en les seves cinc edicions passades va sumar 25 projectes socials, i ara caldrà afegir 6 més)
Socialment ens concentrem massa en el diagnòstic: que si pateix esquizofrènia, o trastorn bipolar, o… Però el puzle d’una ànima ferida és molt més complex. “Els diferents serveis que ha anat creant Salut Mental Barcelonès Nord s’han anat adaptant a cada persona i a cada diagnòstic, tenint en compte les diferents afectacions dels propis processos de la malaltia i, per tant, també els seus somnis, les seves aspiracions i el seu projecte de vida”.
Per Laia Gòmez, que Músiques Sensibles ajudi a entitats com la seva és clau. I ella mateixa ha resultat imprescindible en aquest sentit. “Resulta meravellós que no es quedi amb les més grans o més conegudes”, subratlla. Abans de cada concert (i aquest any compta amb sis), el festival projecta un vídeo que mostra el treball d’una de les associacions amb les quals col·labora (en les seves cinc edicions passades va sumar 25 projectes socials, i ara caldrà afegir 6 més).
“Músiques Sensibles és la suma de moltes persones amb consciència social. La idea va néixer el 2012, quan la crisi colpejava fort. Servir d’altaveu a aquestes entitats que treballen des de l’anonimat i donar suport al seu treball em semblava fonamental”.
Quan a l’escenari del Petit Palau, on se celebra aquest cicle, es vegin les imatges de Salut Mental Barcelonès Nord (minuts abans que actuï El Petit de Cal Eril, el proper 21 de novembre), els assistents tindran a la mà un clauer que hauran rebut com a regal. Està fet per persones que acudeixen als serveis de l’entitat, “concretament el club social Badiu, que té com a objectiu millorar la inserció sociocomunitària de les persones amb problemes mentals”, explica la Laia.
Cristina Torres sosté un d’aquests clauers, i el mira mentre assenteix. “Músiques Sensibles és la suma de moltes persones amb consciència social. La idea va néixer el 2012, quan la crisi colpejava fort. Servir d’altaveu a aquestes entitats que treballen des de l’anonimat i donar suport al seu treball em semblava fonamental. Al principi vam atendre a altres més grans, a les que la nostra aportació no suposava gaire. Laia Gòmez ens va ajudar i ara ens fixem en aquestes altres més petites en què la nostra donació és més efectiva. Em fa il·lusió que de vegades siguin les pròpies associacions les que truquen a la nostra porta”, relata, feliç, Torres.
La directora del cicle relata com va germinar un projecte que té com a lema paraules com diversitat, compromís, sensibilitat. “Músiques Sensibles va néixer fruit de diverses situacions: l’oportunitat de fer-ho en un espai que llavors era al Foyer del Liceu i que amb prou feines era conegut. La línia editorial ja consistia en fixar-nos en artistes boníssims d’aquí, als qui costava trobar llocs on presentar els seus discos; donar suport a gent que intenta viure de la música i que té un punt de compromís. I també vam veure de seguida que havíem d’incorporar aquest aspecte social del qual parlàvem”.
COMENÇAR EN GRAN, AMB UN ‘SOLD OUT’
Des de l’any passat el festival va donar el salt al Petit Palau, i enguany ha començat en gran amb un sucós aperitiu: el 18 d’octubre, a la sala principal del Palau de la Música, final de gira de Maria Arnal i Marcel Bagés (l’èxit estava cantat, assolint el sold out dies abans). La resta de la programació es concentrarà en un intens novembre, i arrencarà el dia 9 amb un concert doble: la presentació a Barcelona del nou treball de la cantautora Carmen Boza, Caja Negra, disc que planteja com trencar amb tot i vèncer a la fera interna; i el comiat del tour de Intana, titulat amb el seu sobrenom artístic, un àlbum captivador de pop acústic, íntim i amb picades d’ullet folk. Núria Moliner (així figura al seu DNI) assegura que “tant de bo tots els festivals tinguessin aquesta part social”. “Actuar en projectes així em fa sentir més a gust. Més coherent. Res millor que fer el que més m’agrada, cantar, i arribar una mica més enllà! Em fa encara molta més il·lusió”. Abans que aquestes dues dones pugin a l’escenari, el vídeo que es projectarà és el de la Fundació Surt, una entitat de dones compromesa amb els valors d’equitat de gènere, inclusió, solidaritat i transformació social.
La següent cita, també amb dos noms la mateixa nit, serà el 10 de novembre: Roger Mas, que presentarà les peces de Parnàs, i una recomanació molt especial, el jove britànic Joe Dolman. Debutarà a Espanya amb el seu EP tot just acabat d’editar, Live at All Saints Church, que destaca pel seu talent i la qualitat de la seva proposta.
Músiques Sensibles sempre ha estat atent als artistes emergents que després han crescut, i compta amb sonors exemples com Rozalén, Núria Graham, El Kanka o Marion Harper. I també aposta per, almenys, un artista internacional al cartell: en edicions anteriors van programar-se noms com Joshua Radin, Carla Morrison, Alela Diane… L’entitat associada als recitals de Roger Mas i Joe Dalman serà Pro Vellesa Autònoma, que es va constituir amb la voluntat de ser un espai per a garantir la protecció de les persones grans, i vetllar pel seu benestar i qualitat de vida.
VEUS CÀLIDES
La programació contínua el 16 de novembre amb una altre comiat de gira, el de Gemma Humet i el seu disc Encara. “Un disc de temàtica social que aborda la crisi dels refugiats, el drama de la guerra… I poder cantar aquestes cançons en un festival que fa una clara aposta per les problemàtiques socials és el marc ideal. El millor. L’empatia i el voler ajudar és imprescindible”, emfatitza Humet, abans de reprendre l’assumpte de les etiquetes que tant de mal poden fer també en el món de la música. “Quina mania en posar-te’n! Sobretot, els periodistes. Per què encasellar-me? Quina culpa tinc jo de fer el que faig, sentir el que sento i transmetre-ho a la meva manera? En el meu primer disc vaig parlar molt de mi. Sempre és més fàcil mirar cap a dins, d’on vens, qui ets… Però en aquest segon tenia la necessitat d’explicar com veig les coses que succeeixen al meu voltant. Sempre faig el que sento en cada moment. I intento ser el més coherent possible”. Gemma compartirà cartell amb Alidé Sans Mas, cantant de llengua occitana i acordionista, de ritmes càlids i vibrants, que està presentant l’àlbum Henerècla. Serà un diàleg de dones, i l’entitat associada a la vetllada no podia ser una altra que Diàlegs de Dones. Una associació intercultural que dóna acollida i ajuda en la integració de dones immigrants.
La recta final de Músiques Sensibles, la segona quinzena del mes, anirà a càrrec de Xoel López (17 de novembre) en versió acústica, interpretant Sueños y pan, un nou exercici de llibertat creativa del gallec. I l’associació ‘telonera’ serà Aprenem, que treballa la inclusió de persones amb autisme. Li prendrà el relleu El Petit de Cal Eril (dia 21), amb el seu disc triangular: plantejat com una trilogia de EPs (la seva respectiva fundació és Salut Mental Barcelonès Nord). I el tancament serà potent: The London Community Gospel Choir (dia 23), una de les millors formacions gospel-soul d’Europa. La seva associació vinculada? Best Buddies, organització internacional que lluita per la integració social de persones amb discapacitat intel·lectual i que porta anys volent enterrar prejudicis.
Hi ha massa xacres i estigmes per superar. Però quan la música és sensible, la societat s’encomana.
