Amb 156 metres d’eslora, el Dilbar no deixa indiferent a ningú quan entra en un port. La seva espectacularitat i dimensions fan que les seves escales siguin notícia… amb l’excepció de Barcelona, on pràcticament forma part de la quotidianitat portuària. Des de la seva avarada, aquest mega-iot ja ha passat per la capital catalana fins a 11 vegades en tan sols cinc anys i és que és aquí, a MB92, on el seu armador porta el vaixell a realitzar revisions, millores i posades a punt.
El Dilbar, que tot i les seves dimensions té capacitat per a tan sols 40 hostes atesos per uns 90 tripulants, té bandera de les Illes Caiman i va ser construït a Bremen per Lürssen, la històrica drassana alemanya fundada el 1875 i que en les últimes dècades s’ha convertit en un dels grans especialistes mundials del sector dels mega i superiots. De fet, cinc dels deu iots més grans del món han estat construïts per aquesta societat i pràcticament tots, han passat per MB92, la clínica barcelonina per a vaixells d’esbarjo de grans eslores.
I és que al voltant del que per a alguns són vacances, temps d’oci i navegació de gran luxe en enormes iots d’esbarjo, ha crescut una indústria naval dedicada al manteniment i cura d’aquestes embarcacions que, per a moltes grans fortunes, són les seves residències al mar. És aquí on una empresa de Barcelona s’ha convertit en referència per un sector que no deixa de créixer.
De fet, des de finals de segle passat i durant les dues primeres dècades del XXI el segment dels grans iots s’ha disparat. El que abans era una excepció avui constitueix un enorme negoci: el 2021 ja es comptabilitzen 170 iots amb més de 75 metres d’eslora, dels quals 55 passen dels 100, xifra que continua creixent gràcies a les drassanes especialitzades com l’esmentada Lürssen, les italianes Mariotti, Fincantieri i Benetti o l’holandesa Feadship que treballen a tot ritme en nous projectes, unes construccions que, posteriorment, com si es tractés d’una visita mèdica, passen per centres de manteniment, reparació i adequació.
Curiosament l’actual gran referència mundial del sector, MB92, que va iniciar la seva activitat en coincidència amb les olimpíades i la reestructuració de la zona del Port Vell, no estava centrada en les grans eslores, sinó que la seva especialitat era al subministrament de serveis tècnics per a embarcacions d’esbarjo de tota mena, sempre menors de 20-25 metres: velers, llanxes o petits iots. Però, al cap de dos anys, veient la interessant i creixent deriva del sector cap a uns vaixells d’esbarjo cada vegada més grans, es va enfocar en això, ampliant les seves instal·lacions en el moll Occidental i el de Catalunya, a l’àrea més propera al Club Natació Barcelona, la Torre de Sant Sebastià o l’hotel W, un edifici que en aquells temps no estava ni en la ment de la seva promotora ni molt menys en la dels membres de l’Estudi Bofill a qui es va encarregar el disseny de l’edifici-vela anys més tard.
El que va marcar el gran creixement d’aquesta drassana va ser la coberta flotant de 1997 (avui ja història) per fer treballs de pintura i també la creació del primer Syncrolift de la Mediterrània, un elevador automàtic amb capacitat per a iots de fins a 2.000 tones. Ja en aquest segle, entre 2010 i 2012, la companyia va ampliar el seu potencial una vegada més en integrar un antic veí: les històriques drassanes Unión Naval de Barcelona a les seves instal·lacions. Aquesta suma d’espai va fer que MB92 guanyés un dels seus actius més importants: el dic sec, on, precisament aquestes setmanes, el iot Dilbar està sent sotmès a treballs en el seu casc. El gran luxe es repara avui on abans es tenia cura de mercants, petroliers, vaixells de creuer o alguns ferris de Baleària o Trasmediterránea. Per cert, la segona naviliera va ser en el seu dia copropietària de les drassanes Unión Naval, tant a València com a Barcelona.
I parlant de propietat, MB92 és actualment propietat de Squircle Capital, la gestora de capital risc fundada per José Caireta, que va tancar la compra del 77,5% d’aquesta drassana el 2019 al fons turc Dogus, que s’havia fet amb aquestes instal·lacions l’any 2015, una etapa en la qual la drassana va seguir creixent, millorant, ampliant instal·lacions i sumant clients. Qui ha estat sempre al capdavant de la drassana, independentment de qui hagi tingut la majoria del capital, ha estat Pepe García–Aubert, president i CEO de la casa. Gran navegant a vela, va passar professionalment del món de l’automoció al marítim i es manté aquí des de la fundació de la drassana. Com a bon navegant, sap en quin sector es mou, d’aquí la discreció absoluta d’ell i el seu equip, encarregats de tenir cura dels iots de les grans fortunes del planeta. Aquests, excepte comptades excepcions, són molt gelosos de què se sàpiga res de les seves cases-palaus flotants, i això a MB92 és marca de la casa: silenci absolut sobre tot el que tingui a veure amb aquests magnífics vaixells que estan amarrats o sobre els molls de les seves instal·lacions.
Pel que fa a treballadors i feina, aquesta empresa naval té 132 empleats directes i 900 indirectes, que són els d’empreses especialitzades que tenen tasques determinades en els vaixells, mentre que, de mitjana, cada any s’executen uns 110 projectes de manteniments programats, reparacions extraordinàries, modernització de iots i altres treballs a bord que en algunes ocasions es perllonguen mesos, tant per les dimensions dels vaixells com pel zel dels armadors i capitans en què tot estigui nou, impecable i perfecte per tornar a navegar.
A MB92 és marca de la casa: silenci absolut sobre tot el que tingui a veure amb aquests magnífics vaixells que estan amarrats o sobre els molls de les seves instal·lacions
Tota la discreció que es té en els molls de MB92 amb el que passa als vaixells contrasta amb tota la informació que els seus responsables ofereixen sobre el pla de sostenibilitat 2021-2025. Squircle Capital, també gestora de Marina Port Vell i propietària de Francesc Macià 10, l’edifici d’habitatges de luxe construït a l’antiga seu de Winterthur a la plaça que porta el mateix nom, ambiciona amb aquest pla consolidar-se com el referent mundial en la cura del medi ambient en el seu sector d’activitat.
El pla preveu una inversió de quatre milions d’euros i contempla sis àrees d’actuació: reduir la petjada de carboni, eliminar les emissions generades pels gasos de combustió, minimitzar i optimitzar la generació de residus, millorar la qualitat de l’aigua de la drassana, liderar la indústria en compromisos de reducció d’emissió de partícules i avançar amb el seu propòsit com a entitat responsable socialment. Per dur a terme aquest darrer compromís, s’ha acordat amb la Water Revolution Foundation posar en funcionament una calculadora de carboni que li permetrà quantificar les emissions generades amb la seva activitat, incloent-hi l’arribada de l’embarcació del client a la drassana, l’execució dels treballs de reparació i condicionament, fins a la sortida de la seva embarcació.
El pla de sostenibilitat 2021-2025 preveu una inversió de quatre milions d’euros i contempla sis àrees d’actuació
Amb aquest sistema, MB92 es compromet a informar els seus clients sobre l’impacte mediambiental de les actuacions executades, amb l’objectiu que aquests realitzin una contribució econòmica equivalent mitjançant el carboni blau i regenerant ecosistemes submarins. Segons explica l’empresa, per les aportacions realitzades per cada client, la drassana farà la mateixa. Això suposa una innovació com també ho és la digitalització, automatització i control remot del 100% del consum d’energia provinent de fonts renovables, o la instal·lació d’un mòdul de bateries que permetrà emmagatzemar energia i fer un ús més eficient d’aquesta.
Com a part del pla, MB92 Barcelona ha traçat aliances amb organitzacions locals i internacionals referents com Nacions Unides, l’esmentada Water Revolution Foundation o la Generalitat mitjançant els Acords de Canvi Climàtic. Això suposarà el compliment de compromisos com la neutralització del 100% del carboni emès abans de 2050, la publicació del valor de les inversions efectuades per disminuir les emissions contaminants i l’aplicació d’un pla per augmentar l’eficiència energètica amb objectius quantitatius en il·luminació, climatització i activitat productiva.
I mentrestant, com diu el títol de la pel·lícula de Federico Fellini filmada el 1983… E la nave va.
