L’espurna que va encendre l’última novel·la de Marta Orriols (Sabadell, 1975) la va trobar a la televisió. Escoltant l’excorresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio al Líban, Txell Feixas, l’escriptora va començar a pensar en la vida d’una corresponsal, allunyada de la família i els amics, en una realitat completament diferent, moltes vegades més dura. “Què deu fer quan s’apaguen els micros?”, es va preguntar.
Estava interessada a parlar d’algú que torna i, a partir de la figura de Feixas, l’escriptora “va posar-hi vida literària”, sense deixar de contactar amb ella per entendre com era el seu dia a dia a l’Orient Mitjà i aproximar-se al món periodístic, una professió que veu semblant a la literatura, totes dues “busquen la veritat i juguen amb l’emoció”.
Teixir una història sobre una corresponsal portava implícit viatjar per veure com treballa, però una pandèmia va capgirar els plans d’Orriols per construir La possibilitat de dir-ne casa (Proa), començada a escriure l’any 2020, fins i tot la va arribar a bloquejar. Quan les fronteres van reobrir, l’autora ja tenia la novel·la molt encaminada, amb una protagonista, la Valentina, tornant a Barcelona, després d’abandonar forçadament la idea inicial de situar-la al Líban.
Malgrat el viatge de tornada, va decidir incloure escenes ambientades a l’Orient Mitjà, suplint la distància escoltant cròniques com les de Feixas, però també llegint a un altre corresponsal, Agus Morales. Quan necessitava veure com eren els escenaris i no ho trobava als mitjans, recorria a Getty Images.
Definida la protagonista i el seu camí, Orriols no es va preocupar massa per la trama, “no m’acostumen a agradar gaire”, ni tampoc en com evolucionaria el personatge, “no sé gaire on vaig”. El que sí que sap que li importa són les relacions personals. Amb la família, tot i que sigui una “on mai hi passen grans coses” i el pitjor problema que té és la falta de comunicació, els amics i les parelles. En aquest viatge de retorn, també vital, la Valentina sentirà curiositat per una dona i es retrobarà amb el seu ex. Petits conflictes que nodreixen les decisions que va prenent el personatge.
“La literatura que m’interessa és un diàleg amb la vida”, resumeix. I la pregunta de fons aquest cop serà com afecta el pas del temps i la distància, i què es pot considerar com a casa, tot i que l’escriptora catalana ja assenyala que “casa no és el lloc on has nascut sinó on sents que pots ser tu mateix”.
Amb aquesta història que comença a un aeroport, Orriols torna i canvia d’editorial per una decisió personal després d’haver publicat els seus primers llibres a Periscopi, concretament, els contes d’Anatomia de les distàncies curtes (2016), i les novel·les Aprendre a parlar amb les plantes (2018) i Dolça introducció al caos (2020). Amb l’èxit de la seva primera novel·la, l’autora ha aconseguit ser traduïda a setze llengües, entre les quals l’anglès, el francès, l’italià, el xinès o l’àrab. La tercera i última novel·la d’Orriols es publica aquest dimecres. En castellà, sortirà la setmana que ve de la mà de Destino.
