Si tot va bé, el llançament del primer nanosatèl·lit català es farà el pròxim 20 de març a les 07:07 hores des del cosmòdrom de Baikonur, al Kazakhstan, la primera base espacial construïda al món i actualment de les més ocupades. Aquest satèl·lit el desenvoluparà Sateliot, una de les empreses catalanes que liderarà l’estratègia recentment aprovada pel Govern per potenciar l’economia de l’espai, que s’espera que generi 1.200 nous llocs de treball i 280 milions de facturació fins al 2025.
Aquesta nova indústria es basa en l’ús de nanosatèl·lits, que orbiten a baixa altura —a 500 o 700 kilòmetres de distància de la Terra— i s’espera que revolucionin l’economia, impulsant un nou sector espacial, més barat i més accessible que el dels grans satèl·lits que dominava fins ara. El conegut com a nou espai permetrà obtenir més dades a partir de l’observació del planeta i desenvolupar nous serveis basats en tecnologies avançades. També suposarà disposar de cobertura homogènia per a l’Internet de les Coses (IoT), tant a ciutats com a nuclis allunyats dels entorns urbans, i complementar les capacitats i cobertures dels operadors mòbils.
El satèl·lit de Sateliot, amb un cost d’uns 575.000 euros, servirà per oferir serveis de connectivitat global IoT a tot Catalunya, és a dir, permetrà la comunicació amb sensors ubicats arreu del territori i obtenir dades a través d’ells. Alguns dels usos que pot tenir són el monitoratge del cabal dels rius i les reserves d’aigua, el seguiment i protecció de la fauna salvatge, la recepció de dades meteorològiques i monitoratge de moviments del sòl per preveure desastres meteorològics, i el control de ramats i conreus per detectar malalties. En un primer moment, les dades que obtingui aquest nanosatèl·lit català seran explotades pels diferents departaments de la Generalitat, però la voluntat és obrir-les a les universitats, els centres de recerca i els tecnològics, i les empreses.
Però aquest no serà l’únic satèl·lit que el Govern enviarà a l’espai. El segon nanosatèl·lit es llançarà a mitjans de l’any que ve —quan es va anunciar l’estratègia s’esperava fer-ho aquest mateix 2021— i Open Cosmos serà la companyia encarregada de la seva construcció, per un import d’1,7 milions d’euros. Aquest petit satèl·lit permetrà obtenir imatges de Catalunya des de l’espai, que es podran utilitzar per analitzar la productivitat dels cultius, prevenir i detectar incendis forestals, gestionar els recursos hídrics, i controlar i protegir l’activitat marítima. A més d’aquests dos primers nanosatèl·lits, l’executiu català preveu arribar fins a un total de 5 o 6 dispositius en els pròxims tres anys, tots ells ideats amb l’objectiu d’aconseguir que Catalunya passi de ser un consumidor de dades a proveir-les.
La gestió i el control dels nanosatèl·lits es farà des d’una estació terrestre que gestiona l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) a Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà. La Ground Station ubicada a l’Observatori Astronòmic de Montsec serà l’encarregada de supervisar l’activitat d’aquests petits satèl·lits i rebre les dades que recopilaran, que serviran per millorar la gestió que el Govern fa de l’aigua, la protecció de la natura, la prevenció de desastres naturals i incendis, i la gestió de l’emergència climàtica.
