Luis Alonso
L'arquitecte Luis Alonso, cofundador de l'estudi Alonso, Balaguer i Arquitectes Associats (ABAA).

Luis Alonso: “La pandèmia és un accelerador de tendències”

L'arquitectura atemporal i funcional que caracteritza els projectes de l'arquitecte Luis Alonso i l'equip d'Alonso, Balaguer i Arquitectes Associats advoca per la flexibilitat espacial i la promiscuïtat funcional, dos aspectes que en època post-Covid sumen més adeptes que mai

La cita és un dilluns a la tarda al seu despatx de Palo Alto a Barcelona. Allà l’arquitecte Luis Alonso (Madrid, 1955) ens rep després de diverses reunions amb la seu que l’estudi Alonso, Balaguer i Arquitectes Associats (ABAA) té a Santiago de Xile des de 2011, quan el mateix Alonso es va mudar per donar un primer pas cap a la internacionalització del despatx. “Vam prendre aquesta via i vam obrir oficina a Santiago de Xile, Bogotà i Nova York, i el fet d’estar treballant amb diferents països, cultures i horaris, fa que l’excitació de projectes des de llavors sigui encara més gran”, comenta el mateix Alonso.

Luis Alonso i Sergi Balaguer, socis del despatx barceloní d’arquitectura.

El seu llegat supera els 700 projectes distribuïts geogràficament en 12 països, amb destacades obres del passat, convertides ja en referents, que se succeeixen amb altres molt recents com el Campus d’Innovació i Formació d’Iberdrola, inaugurat el passat mes d’abril. “Es tracta d’una col·lecció d’onze edificis de múltiples usos, allò que a nosaltres ens agrada anomenar promiscuïtat funcional, que es tradueix en la convivència de diferents usos i serveis.

Aquest projecte, a més, inclou una pèrgola fotovoltaica de 15.000 m2 que cobreix els edificis a 25 metres d’alçada i alimenta d’electricitat tot el conjunt. Fa deu anys quan vam guanyar el concurs aquest era un tema absolutament nou. Avui, afortunadament, la captació d’energia elèctrica ja està en boca de tots”, explica el mateix autor del projecte.

Campus Iberdrola San Agustín del Guadalix
Recentment inaugurat, el Campus d’Iberdrola a San Agustín de Guadalix, a Madrid, conforma una microciutat sota una gran pèrgola fotovoltaica que cobreix 11 edificis flexibles i adaptables a nous usos.

Una altra de les novetats en fase de desenvolupament és el nou estadi Comunal d’Andorra, que suma una obra més –i ja en van 74– a l’especialització que té l’estudi sobre arquitectura esportiva.

Tot i que la vida està plena de casualitats, podria ser que la passió per l’esport dels dos fundadors de l’estudi hi tingui alguna cosa a veure. “Tant el meu soci com jo hem estat molt vinculats al món de l’esport, érem rivals d’atletisme amb 18 anys, competint en diferents equips, i després vam passar a competir en maratons”. Corria l’any 1983 quan l’estudi ABAA va projectar l’Arsenal, el primer centre esportiu urbà a Barcelona. “A partir d’aquí, vam iniciar tot un seguit de treballs on hem buscat l’especialització en aquest àmbit. Vam desenvolupar les cadenes Metropolitan, Európolis, O2, Duet i actualment estem fent el mateix amb Youtopia a Xile, a més de desenvolupar tots els spas per a la companyia Aire. En tots ells s’ha buscat donar resposta a una de les nostres principals preocupacions: el benestar de les persones. I això passa per l’esport, l’spa i la cultura en general”.

Estadio Comunal Joan Samarra Vila Andorra
El futur Estadi Comunal Joan Samarra Vila, projectat al costat de Pere Cervós, serà un equipament integrat en l’entorn d’Andorra la Vella i que oferirà una plaça pública sobre el riu i una grada que sobrevolarà la carretera general.

Després de 43 anys de recorregut i una pandèmia pel mig l’estudi afronta nous reptes de cara al futur amb solucions que aportin un extra de funcionalitat i benestar per a l’usuari. “A l’hora de plantejar-nos avui habitatges pel demà partim de la intuïció de les tendències. En aquest sentit la pandèmia per la Covid-19 s’ha convertit en un accelerador de tendències i ha contribuït que la gent sigui més sensible a certs temes que estaven donant voltes”.

Obres com la Torre Bacatá, a Bogotà, pren totes aquestes qüestions i les projecta en el que serà el gratacel més alt de la capital colombiana. Un edifici residencial que conviurà amb oficines, comerços, restaurants, una residència d’estudiants i un centre de salut, entre altres serveis. “A tots se’ns omple la boca del concepte de sostenibilitat, i per Alonso i Balaguer no hi ha res més sostenible que els edificis i els barris estiguin el major nombre de dies a l’any en funcionament. Això sí que és sostenible. Energèticament és molt més atractiu, perquè tot està funcionant sempre”.

Torre Bacatá, en Bogotá
Torre Bacatá, a Bogotà, s’ha plantejat com a part d’una ciutat compacta, projectada en vertical a partir d’un estilitzat perfil escalonat que la converteix en la segona torre més alta de Llatinoamèrica.

Davant aquesta voluntat de fer barris molt més habitables i “més promiscus funcionalment”, Luis Alonso veu clau el gir d’estratègia del sector immobiliari en els últims temps. “Fins ara aquest es movia per la location, i tota la resta gairebé no importava. Avui dia això està canviant i el sector s’obre a altres principis com l’habitatge flexible i de serveis, que estem desenvolupant molt en els nostres projectes. Això vol dir que tu pots tenir el teu habitatge de 90 m2 tipus loft on fixem únicament les parts humides (banys i cuines), i la resta pot adaptar-se a les necessitats de cada circumstància vital mitjançant peces prefabricades que pot gestionar un mateix. Així, arribats el cas, cadascú pot muntar-se una habitació, dos o tres i adaptar l’espai a les necessitats funcionals. A més, en algunes de les promocions estem intentat integrar tot tipus de serveis que contribueixin a fer-te la vida més fàcil, com ara horts urbans a les cobertes, gimnasos, àrees d’spa, consergeria centralitzada, emmagatzematge per fred i calor fora del domicili, PET spas o fins i tot aparcament per drons”.

Barcelona, exemple cohesionador

“L’arquitectura té una responsabilitat social gegant que els arquitectes, en general, no hem sabut transmetre. Pot transformar la ciutat i la ciutadania, i el gran exemple d’això és Pasqual Maragall, qui va aconseguir cohesionar la ciutadania a través d’arquitectura de bon nivell i de microespais urbans amb els que va generar ciutat amable. El problema és que, en general, això ha d’anar acompanyat d’una aposta política important. I és que darrere d’una bona obra, no només n’hi ha prou amb un bon arquitecte, cal un bon client que aposti i una autoritat política que cregui i acompanyi una mica. En aquest sentit l’obra de Las Arenas (Barcelona) és un exemple d’això amb un valor afegit que va resultar bo per a tothom”.

Las Arenas Barcelona
Inaugurat l’any 2011 a l’antiga plaça de toros de Las Arenas, el Centre Comercial Arenas és un exemple de preservació patrimonial a partir de nous usos i funcions a través d’una clara aposta tecnològica i de futur.

Barcelona, així com moltes altres ciutats, es va transformar a principis de segle XX amb l’aparició del cotxe. L’invent de l’ascensor per part d’Elisha Otis, li va aportar verticalitat… I tot apunta que ara la pandèmia també canviarà la ciutat pel que fa a sostenibilitat i serveis/entorns compartits. “L’afany de compartir ha vingut per quedar-se i un exemple d’això és la proliferació del carsharing, a més d’altres tendències com la de compartir espais de treball (coworking), espais de serveis de la comunitat o espais públics, entre d’altres”.

L’estudi ABAA a Palo Alto és una clara mostra d’aquests espais compartits i flexibles. Des d’aquí, un equip cohesionat treballa diàriament per oferir una arquitectura funcional i atemporal, basada en criteris de coherència amb l’entorn i generant una gran complicitat amb el client, a qui situa en el centre. Però, més enllà de la seva faceta com a arquitecte, Luis Alonso aprofita el temps lliure per evadir-se. “La lectura és la meva passió, segueixo corrent i escric un llibre cada any”. I de tota aquesta activitat en va prenent nota meticulosament en unes petites llibretes —ja va per la número 50 des que va emprendre aquest particular quadern de bitàcola deu anys enrere— on pot consultar tots els llibres llegits i pel·lícules vistes, amb la seva respectiva puntuació amb nota, així com els quilòmetres recorreguts cada dia. “És un tema de promiscuïtat funcional portada al meu terreny. Cal ser coherent amb un mateix”.

El masterplan urbanístic projectat per al Gran Parc Machalí, a Xile, potencia la barreja d’usos recuperant el patrimoni cultural, ambiental i social del lloc.