Museu Maritim LGTBI
L'exposició pot visitar-se fins al 9 de gener.
IN THE STREAM

LGTBI al Museu Marítim

El centre de les Drassanes destapa el fins ara món ocult de l’homosexualitat en la navegació amb la mostra El desig flueix tant com el mar

El Museu Marítim de Barcelona ha decidit sumar-se al procés de visualització i conquesta dels drets dels col·lectius LGTBI. I ho ha fet amb l’exposició El desig flueix tant com el mar. La mostra abunda en l’homosexualitat a la navegació, una qüestió llargament silenciada i durant segles fins i tot durament castigada. Així, el relat incideix en el fet que les relacions sexuals entre mariners es produïen en un context de llargs períodes a bord d’un navili, aïllats del món, sense dones i on convivien homes de diferents estrats socials, edats i creences. Aquestes circumstàncies portaven a necessitats i trobades entre els mateixos tripulants.

L’exposició, a més de contribuir al reconeixement del món LGTBI, pretén també fer passos en l’evolució del discurs del museu, adoptant un llenguatge inclusiu i de diversitat sexual, d’acord amb els temps actuals.

En diferents panells, la mostra parteix de la dominant moral judeocristiana, en què la sexualitat es contemplava només amb fins reproductius entre un matrimoni heterosexual. Sortir d’aquest dogma era un pecat contra la natura i castigat amb duresa pels tribunals. L’exposició narra molts dels processos penals per sodomia, que mereixien la tortura i la mort per garrot, la forca i la foguera.

Fotografia de dues dones militars que es besen obertament.

Les actes judicials que es conserven a l’Arxiu General d’Índies descriuen les experiències homoeròtiques que es registraven a les rutes comercials d’Espanya amb les colònies. En molts casos, les relacions sexuals entre mariners eren consentides, però també es donaven casos en què eren provocades a partir de l’assetjament i l’abús de poder. De fet, el que passava a bord d’un vaixell no deixava de ser un mirall de la societat i els tripulants més vulnerables, per la seva indefensió, eren els menors que s’embarcaven com a patges i grumets.

El desig flueix tant com el mar també indaga en fenòmens desconeguts pel gran públic relacionats amb pràctiques homosexuals entre mariners. Així, s’explica l’anomenat matelotage, una jurisprudència pròpia de la pirateria de l’haitiana illa de la Tortuga. Va ser un marc legal als segles XVI i XVII que permetia establir un contracte formal d’unió entre dos homes que garantia l’herència en cas de mort d’un d’ells. Era una mena de matrimoni entre dos homes que s’estimaven lliurement.

També és cert que els pirates van ser acusats reiteradament de sodomites com a mitjà per desacreditar-los. Autors com Jean Genet, Rainer Werner Fassbinder, Benjamin Britten i Kenneth Anger són assenyalats a l’exposició com a fomentadors d’un arquetip del mariner gai com un perillós criminal de les zones portuàries, assimilades a espais de promiscuïtat i vicis.

Alguns dels dibuixos que es poden veure a l’exposició.

Els panells inclouen il·lustracions eròtiques protagonitzades per mariners, però també algunes fotografies, com una del 2011 en què dues dones militars es besen obertament, i que serveix per il·lustrar l’abolició per l’administració nord-americana de Barack Obama, precisament aquell any, de l’anomenada llei DADT (Don’t ask / Don’t tell). Aquesta normativa, executada sota el Govern de Bill Clinton el 1994, vetava els tripulants obertament homosexuals o bisexuals pertànyer a l’armada. La llei parlava d’orientacions o identitats sexuals “no normatives” que atemptaven contra els “alts estàndards morals, el bon ordre i la disciplina” així com contra la cohesió de “la unitat pròpia de la capacitat militar”.

L’exposició del Marítim ha estat sens dubte valenta, però d’acord amb una tendència de bona part de la societat per normalitzar els col·lectius LGTBI, fins no fa gaire un tabú que calia mantenir ocult. L’homosexualitat en la navegació n’és un clar exemple. Per sort, encara que queda molt camí per recórrer, la societat està canviant i, avui, el món LGTBI es mostra cada dia més sense complexos malgrat que encara hi ha prejudicis a bona part de la població.