Els fons europeus NextGeneration representen una oportunitat històrica per l’economia catalana i per millorar el benestar i progrés social a Catalunya. Aquest instrument creat per la Unió Europea per impulsar la recuperació econòmica i la creació d’ocupació permetrà finançar tota mena de projectes que siguin realment transformadors per l’economia i els ciutadans europeus, amb un especial èmfasi en les polítiques de digitalització i de transició ecològica. La Generalitat ja té en marxa tota la maquinària per aconseguir treure el màxim profit d’aquests recursos i assegurar que arribi a Catalunya la xifra més alta possible.
Es tracta d’una qüestió d’alta complexitat i és fàcil perdre’s amb tantes xifres. Però, anem per parts. A diferència de l’anterior crisi, quan es va imposar l’austeritat, Europa ha decidit donar una resposta econòmica molt contundent per ajudar als Estats. Concretament, ha dissenyat un pla d’ajudes de 750.000 milions d’euros, una xifra molt elevada que obligarà la Comissió Europea a endeutar-se en nom dels Estats amb la col·locació d’obligacions als mercats de capitals.
Tot i que sovint ens referim als NextGeneration com si es tractés d’un únic fons, en realitat és la suma de fins a set fons amb diferents objectius i funcionament. El fons més important és l’anomenat MRR (Mecanisme de Recuperació i Resiliència), que absorbeix un 89% del total dels fons disponibles, amb 672.500 milions. La meitat d’aquesta xifra s’atorgarà en forma de subvencions (59.168 milions d’euros per a Espanya) i l’altra meitat com a préstecs.
El segon gran bloc correspon al programa REACT-EU, que inclou 47.500 milions més (12.436 milions per Espanya) que finançaran programes d’ocupació, inversió en productes i serveis per als sistemes de salut, pimes, inversions en infraestructures que proporcionin serveis bàsics als ciutadans i mesures econòmiques en les regions més afectades per la COVID-19.
La resta son fons més petits anomenats Fons de Transició Justa (10.000 milions), Feader (7.500M), InvestEU (5.600M), HorizonEU (5.000M) i RescEU (1.900M).
Per rebre aquests recursos, els Estats han d’elaborar un Pla Nacional de Recuperació i Resiliència que han de presentar a Brussel·les abans del pròxim 30 d’abril de 2021.
El Govern de la Generalitat ha activat una estratègia triangular per maximitzar el nombre de projectes catalans que rebran els fons europeus mitjançant les iniciatives CORECO, CONEXT i Catalunya 2022.
- La Comissió per a l’Elaboració del Pla per a la Reactivació Econòmica i Protecció Social (CORECO) és un òrgan que es va crear el passat mes de maig per articular la resposta del sector públic als reptes econòmics i socials derivats de la pandèmia. La CORECO va redactar el Pla per a la Reactivació Econòmica i Protecció Social, que el Govern va aprovar el dia 21 de juliol i que fixa l’estratègia de reconstrucció del país per als anys vinents, a partir de 20 grans projectes i 191 subprojectes, amb un valor de gairebé 32.000 milions d’euros fins al 2032. El pla persegueix tres grans objectius: Reforçar la capacitat productiva i la capacitat del sistema sanitari i sociosanitari; reduir les desigualtats socials accentuades per la pandèmia; i accelerar la transició cap a un model econòmic més sostenible i resilient.
- Per desplegar el Pla per la reactivació econòmica i protecció social i, alhora, maximitzar la captació de recursos europeus, el Govern va crear, el 6 d’octubre, el Comitè Assessor Catalunya-Next Generation EU (CONEXT CAT-EU), que té com a missió concretar la tasca de la CORECO i identificar projectes innovadors i transformadors per a l’economia catalana susceptibles de ser finançats pel programa europeu. El CONEXT CAT-EU està integrat per persones expertes de reconegut prestigi en matèria econòmica i vinculades als àmbits acadèmic, professional i sectorial del país.
- L’Estratègia Catalunya 2022 consisteix en un grup d’experts amb acreditada experiència en diferents àmbits de coneixement que té com a missió analitzar els escenaris postCovid per tal de traçar una estratègia de país que permeti que Catalunya estigui preparada per tenir èxit en el món que s’albira després de la pandèmia. L’objectiu és que aquest grup de treball presenti el pròxim mes de febrer el seu informe final, que inclourà una anàlisi de la situació i diferents propostes d’acció.
La Generalitat aspira al fet que arribin a Catalunya 30.000 milions d’euros dels fons de reconstrucció europeus. Fins ara, ja s’han identificat més de 500 projectes susceptibles de ser finançats pel programa NextGenerationEU, però d’aquests una vintena són iniciatives amb una capacitat realment transformadora per l’economia catalana i que es catalogaran com a Perte (Proyectos Estratégicos para la Recuperación y Transformación Económica), la figura jurídica que ha creat l’Estat per vehicular aquesta part dels fons europeus més estratègics.
Aquests projectes de gran impacte mereixedors de ser catalogats com a Perte són els que han de proposar els experts del CONEXT CAT-EU, que després d’una intensa activitat aquestes darreres setmanes ja tenen pràcticament a punt la proposta que presentaran al Govern, que és qui finalment decidirà quins són els projectes que presentarà a l’Estat. Al seu torn, l’Estat serà qui triï les iniciatives que ha de presentar davant Brussel·les, que és qui decidirà en última instància els projectes que rebran els fons.
“La Generalitat aspira que a la llista de projectes espanyols n’hi hagi tants com sigui possibles de catalans”, explica el director general de Promoció Econòmica de la Generalitat, Lluís Juncà, que assegura que “per primera vegada Catalunya pot planificar en gran”, ja que ara no estem davant d’un problema de falta de recursos, sinó d’identificar molt bé les oportunitats. En aquesta tasca és bàsica la feina d’aquest comitè, que ha treballat amb la màxima coordinació amb tots els Departaments de la Generalitat.
Un dels Pertes que preveu presentar la Generalitat té per objectiu crear a Catalunya una indústria de prototipatge i disseny de xips que sigui líder a Europa a deu anys vista aprofitant que tenim un gran actiu com el supercomputador MareNostrum. També es vol impulsar un centre d’innovació audiovisual de referència al Sud d’Europa, entre altres iniciatives que s’aniran donant a conèixer les pròximes setmanes.
