Javier Pagés, president de la DO Cava.

Les vendes de cava creixen un 4,5%, amb 249 milions d’ampolles i 2.200 milions d’ingressos

El sector bat el seu rècord històric impulsat pel mercat nacional, que avança un 13%. El preu mitjà per ampolla se situa en els 10 euros i s'exporta el 69% de la producció, amb mercats destacats com Alemanya, els Estats Units, Bèlgica, el Regne Unit i Suècia. El president del Consell Regulador es mostra ferm en contra que es creï al Penedès una nova DO de vins escumosos.

El sector del cava ha tancat l’exercici del 2022 millor del que s’esperava. En total, va comercialitzar 249 milions d’ampolles, xifra que suposa un increment del 4,58% respecte del 2021, per sobre de la previsió del 3% efectuada abans de la campanya de Nadal. Aquesta xifra correspon a les ampolles efectivament comercialitzades pels cellers, encara que si se sumen també els estocs a punt de sortir que hi havia a les empreses a final d’any —ampolles ja certificades i amb el segell del Consell Regulador—, el nombre total d’unitats produïdes (expedicions) puja a 254 milions, un 0,69% més.

Aquest volum és el més elevat de la sèrie històrica, ja que suposa superar el rècord del 2021 (252,9 milions d’ampolles) i el del 2017 (252 milions). “El cava ha demostrat la seva gran capacitat de resiliència, ha de ser un motiu d’orgull, perquè ocupa una posició privilegiada al sector mundial del vi”, destaca Javier Pagés, president del Consell Regulador del Cava. Segons Pagés, la DO Cava és la tercera del món en vins escumosos i la segona dins del mètode tradicional champenoise (és a dir, amb la segona fermentació efectuada dins de l’ampolla).

En volum d’ingressos, la DO Cava estima que la facturació agregada de tots els cellers ha crescut un 15%, en passar de 1.905 milions el 2021 a 2.192 milions l’any passat. El preu mitjà per ampolla, assegura Pagés, se situa ara als 10 euros, encara que aquesta xifra varia molt en funció del canal de venda. El creixement del sector es deu a la fi de la pandèmia i al dinamisme del sector de la restauració i el turisme.

El 69% del cava comercialitzat s’exporta a 150 mercats, amb sis grans països abanderant les vendes a l’exterior: Alemanya (+2%), Estats Units, Bèlgica, Regne Unit, Suècia —que ha experimentat un important creixement del 35%— i el Japó. Les exportacions van créixer un 1,2% el 2022, davant l’alça del 13% registrada al mercat nacional (a Espanya s’han consumit 77 milions d’ampolles). També s’han registrat augments de vendes a doble dígit a països com Suïssa (+50%), Brasil (+24%), Estònia (+22%) i Lituània (+21%).

Al mercat espanyol, destaca el creixement del 32% experimentat al sector de l’hostaleria en valor (és a dir, en facturació) i del 30% en volum. En paral·lel, al canal de venda en supermercats, les vendes de cava han augmentat un 10,5% en valor i un 4,3% en volum. Segons Javier Pagés, que maneja dades de la consultora Nielsen, el 2022 el cava ha guanyat quota de mercat al sector dels vins escumosos a Espanya, ja que en els supermercats van retrocedir un 12,9% les vendes en volum de xampany i un 8,7% les d’altres tipus d’escumosos.

“Malgrat les dificultats econòmiques viscudes el 2021, el 2022 ha estat un any de recuperació, amb uns resultats molt positius”, apunta Pagés. El president de la DO Cava subratlla especialment el creixement del 12,87% experimentat pels caves de guarda superior, és a dir, els de més valor afegit, ja que tenen una criança mínima de 18 mesos. Concretament, els caves gran reserva (més de 30 mesos) han avançat un 10% i els reserva un 13%. Els caves de guarda o menor criança (de 9 a 18 mesos) han crescut un 3%.

Una altra tendència clarament en alça és l’increment de la producció de caves ecològics, amb un creixement del 40% el darrer any. Així, el 2022 ja es van vendre 32 milions d’ampolles de cava procedents de vinyes ecològiques, tot i que Pagés es mostra convençut que “a la llarga tot el cava acabarà sent ecològic”. Per contra, el 2022 es va produir un descens del 3,69% en les vendes de cava rosat.

Pagés considera que el 2023 també “serà un bon any” i que no hi ha cap indicador que faci preveure que s’interrompi el ritme de creixement del sector, encara que admet que hi ha molta “volatilitat, condicionants i incertesa, per la qual cosa hem de ser prudents”.

Oposició total a la creació d’una DO d’escumosos al Penedès

Després de conèixer-se fa unes setmanes que els socis de Corpinnat, el grup de cellers que van deixar la DO Cava per crear una marca col·lectiva pròpia, havien reiniciat les negociacions amb els productors d’escumosos de la DO Penedès (Clàssic Penedès) per impulsar la creació d’una nova denominació d’origen especialitzada en escumosos del Penedès, Javier Pagés s’ha mostrat radicalment en contra del projecte, que ha titllat de “ser una broma”. “És una iniciativa que no entenc i que no pot ser, no em cap al cap, no ho concebo de cap manera”, afirma amb contundència el president del Consell Regulador.

Segons Pagés, la DO Cava és històrica a l’àrea del Penedès, i per això “no poden venir altres a carregar-se una DO que elabora el 70% del vi català; això no entra al cap de ningú”. “Només podria tirar endavant amb un decret llei de la Unió Europea” i recalca  que això és “inviable”, ja que va en contra de les normatives comunitàries. “Pretendre crear una DO dins d’una altra DO és una cosa que no s’entén i menys per fer el mateix producte, amb el mateix mètode i dins un mateix territori; és parlar per parlar, no pot ser una cosa seriosa, no entenc res”, reflexiona. Segons la DO Cava, ningú no els ha comunicat oficialment l’existència d’aquest projecte, que només coneixen “per la premsa”.

Pagés adverteix que “cal anar amb compte” amb aquestes qüestions i, de nou, reivindica que “el que és bo per al sector” i per al Penedès és que “tots anem junts”, per evitar generar més confusió entre el consumidor. “Compartim el mateix mètode d’elaboració i el mateix territori; el que hem de fer és construir conjuntament valor per a tot el sector”, conclou.