[dropcap letter=”S”]
i un gènere musical destaca per la seva obertura de mires, per la llibertat gairebé infinita amb què evoluciona i es fusiona amb altres tradicions i estils, aquest és el Jazz. En format minimalista, amb un instrument sol, o amb un desplegament pràcticament orquestral, ha explorat i segueix explorant les possibilitats expressives, des de les cultures primigènies a les formes més sofisticades d’experimentació. S’explica que Miles Davis comminà John Coltrane a què no es preocupés per errar una nota. Quan a ell li succeïa —li explicà— el que feia era repetir la suposada nota “falsa”, de manera que la noció mateixa d’error desapareixia, en la construcció d’un discurs improvisat, genuí, lliure.
El Voll-Damm Barcelona Jazz Festival, que en la present edició s’estendrà probablement més enllà de gener de 2021 —a causa de l’obligat ajornament de concerts, segons informen els organitzadors— és un dels esdeveniments culturals de referència en l’escena musical, des de fa dècades. A Barcelona han tocat Thelonius Monk, Sonny Rollins, i Bill Evans. I segueixen passant pels escenaris de la ciutat, en el marc del Festival, alguns dels principals artistes internacionals. L’edició 52 compta amb noms com el de Brad Mehldau, pianista polifacètic que el 4 de novembre —totes aquestes dates estan ara a l’aire o a l’espera de confirmació— tocarà al Palau de la Música Catalana a soles —un dels seus formats predilectes— després de la seva última visita com a solista i compositor amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, fa dos anys.
Un altre dels grans noms que es donaran cita al Palau és Ute Lemper, en qui es va voler veure a la nova Marlene Dietrich. L’espectacle del 6 de novembre revelarà musicalment la conversa mantinguda amb la diva alemanya, reconeguda per la característica estètica de cabaret, i que va fer carrera de l’altre costat de l’oceà Atlàntic, “una conversa telefònica de tres hores —precisen els organitzadors— que Lemper recupera ara per construir un concert antològic en el qual ens recorda la inoblidable veu de Lili Marleen”. L’espectacle titulat Rendez-vous with Marlene, la cantant serà acompanyada per un conjunt format per bateria, baix, piano i també violí.
Però no només artistes internacionalment consagrats intervenen en el Festival, sinó que creadors tan actius i inquiets com ara Marco Mezquida, present a diversos projectes de pes (és responsable, per exemple, de la banda sonora de l’obra de teatre El combat del segle, de Denise Duncan, actualment a la sala Beckett). Com a intèrpret, davant el seu piano, demostra un assossec esbalaïdor i un encantador savoir-faire en les seves al·locucions, micròfon en mà. En All about Marco el pianista menorquí interactuarà amb tres formacions de músics diferents. Un espectacle en què interpretarà les peces Talismà i Beethoven Collage, tancant-se el tríptic amb la col·laboració del reputat guitarrista flamenc Juan Gómez “Chicuelo”. Actuarà així mateix el 21 de novembre acompanyat per saxo i bateria —el seu projecte MAP— al costat de la Banda Municipal de Barcelona, a l’Auditori de Barcelona.
Sílvia Pérez Cruz, «Retrat d’Artista»
Una veu inconfusible i carismàtica, que la temporada passada va cantar precisament amb Mezquida, intervindrà per partida triple, sent en la present l’artista destacada, de qui s’esbossarà un retrat fidedigne. Al costat del contrabaixista Javier Colina a la Sala Barts, el 29 d’octubre, ja ha esgotat les entrades. Tota sola amb una guitarra, el recital titulat Farsa —la seva segona intervenció— tindrà lloc al Palau de la Música, l’11 de novembre. Un concert molt recomanable, pel clima intimista que s’espera, i que permetrà a la cantant mostrar les seves creacions més personals. Una tercera actuació de Sílvia Pérez Cruz, venerada per públic i crítica, tindrà lloc l’11 de desembre al Gran Teatre del Liceu al costat de la Farsa Circus Band, per posar música ja no tan minimalista a aquell projecte seu, que interrelaciona diferents arts.
La fusió i el diàleg entre gèneres, tan característic del Jazz, dóna peu —al marc del Festival— a un nombre d’artistes de primer nivell procedents del món del flamenc. Cal destacar en aquest sentit diversos concerts. Com, per exemple, el de Vicente Amigo, el 13 de novembre al Palau de la Música Catalana, a qui Pat Metheny —recorden els organitzadors— va definir sense objeccions com “el millor guitarrista del món”. En el mateix escenari, una setmana després, actuarà Tomatito, formant un sextet, amb palmes i ball per part dels artistes convocats. El genuí aire flamenc es presenciarà així mateix en el concert de Miguel Poveda el 2 de desembre. Un clàssic del Festival que no deixa d’evolucionar el seu propi llenguatge artístic, i de qui s’ha escrit: “Fins on arribarà Miguel Poveda? Sens dubte el cantaor més dotat de la seva generació, capaç de cantar flamenc, copla i poemes catalans, entre moltes altres coses, i emocionar-nos sense descans”.
No podem evitar fer esment, així mateix, del concert d’una parella d’artistes de trajectòria reconeguda, la formada per Martirio i Chano Domínguez, que actuarà a l’Auditori de Sant Cugat, on també podrà escoltar-se al conjunt gospel The Golden Gate Quartet. Altres concerts a tenir molt en compte són el que reuneix al mític Carles Benavent, Tino di Geraldo i Jorge Pardo; el concert protagonitzat per la pianista Marta Sánchez i el trompetista Ralph Alessi; o el de Tori Sparks, que es podrà veure així mateix en streaming. Fins a les últimes dates, el gener de 2021, s’han programat esdeveniments de gran interès, que culminen amb la presència de la molt celebrada Andrea Motis amb Randy Greer, i la per a molts ineludible Locomotora Negra, big band que any rere any —i ja en van 50!— arrossega una massa de públic fidel. Més lliure i necessari que mai, es clausurarà un Voll-Damm Barcelona Jazz Festival inaugurat el 28 d’octubre, amb la Sanación de María José Llergo. Un espectacle en què flamenc i música electrònica es retroalimenten, ratificant —un cop més— l’absència de fronteres creatives.
