Fa uns dos-cents anys, gràcies a milers de llums de gas, París va convertir-se en la primera gran ciutat europea a tenir enllumenat públic i, per tant, a posar llum a la foscor que, cada nit, s’apoderava dels seus carrers i elegants bulevards. L’impacte d’aquell prodigi de la modernitat, poder tenir tota una ciutat literalment encesa en plena nit, va fascinar el continent sencer i, des d’aleshores, la capital francesa és coneguda com la Ciutat de la llum. No som prou conscients de fins a quin punt la llum és important per a la ciutat. Imaginem-nos que quan es pongués el sol, els carrers de Barcelona quedessin sumits en la foscor. Les ombres s’apoderarien d’uns carrers que només els més valents o temeraris s’arriscarien a trepitjar. Ens esperaria un perill a cada cantonada i Carles Porta no donaria l’abast.
La llum, per tant, proporciona seguretat a la ciutat, però no només. Durant aquesta època de l’any, també calidesa, il·lusió i màgia. Deixeu-m’ho dir així. Per això, la millor manera que tenim de celebrar Nadal és omplir Barcelona de llum. En aquest sentit, hem de celebrar que les mesures d’estalvi energètic imposades arran de la guerra d’Ucraïna no ens hagin condemnat a viure aquestes festes a les fosques. Que quedi clar, però, que amb això no vull pas dir que no hàgim d’optar per una il·luminació el més eficient possible ni tampoc que entrem a competir amb Vigo per tenir la decoració nadalenca més espatarrant.
“Las luces de Navidad también definen las ciudades”, escrivia, fa uns dies a Twitter, el periodista Borja Terán, i afegia: “Barcelona, la experiencia de la seducción poco a poco. Madrid, la sobreexcitación de ponme de todo a lo loco”. És una manera bonica de veure-ho.
Enguany, Barcelona té quatre quilòmetres més d’il·luminació nadalenca i l’ajuntament ha tingut l’encert de pensar en els veïns i comerciants i reforçar l’enllumenat dels carrers i places afectats per les obres que tenen mitja ciutat empantanegada.
La llum també és l’element protagonista d’una nova tradició nadalenca de ciutat: els Llums de Sant Pau, la instal·lació que, per segon any consecutiu, converteix el majestuós Recinte Modernista Sant Pau en un indret encara més màgic ple de galàxies, estrelles, planetes i altres elements del cosmos fets de llum i colors al llarg d’un recorregut hipnòtic d’un quilòmetre. Aneu-hi.
Sabeu quines van ser les darreres paraules que va pronunciar Goethe des del seu llit de mort? “Llum, més llum!”. Doncs això.
