Vista general de la Casa Gomis, ubicada en una pineda del Delta del Llobregat. ©Ajuntament del Prat.

La Casa Gomis, coneguda com La Ricarda, declarada monument històric

Obra de l'arquitecte Antoni Bonet i situada en una finca al Delta del Llobregat, la Casa Gomis és des d'ara un Bé Cultural d'Interès Nacional per ser un exemple cabdal de l'arquitectura moderna

El Govern ha acordat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric, la Casa Gomis, més coneguda com La Ricarda i situada al Delta del Llobregat. La declaració delimita també el seu entorn de protecció i inclou diversos mobles originals que formen part del monument, que és de propietat privada i es troba al terme municipal de El Prat de Llobregat, just al costat de l’Aeroport de Barcelona.

La Casa Gomis va ser projectada per l’arquitecte Antoni Bonet i és considerada una de les obres cabdals de l’arquitectura moderna. Es va construir l’any 1957 a partir d’un encàrrec de la família Gomis-Bertran en una finca de gran extensió situada al costat del mar, enmig d’un bosc de pins, avui protegit urbanísticament per la Xarxa Natura 2000 d’Espais Naturals de Protecció Especial.

L’element més rellevant que identifica a La Ricarda és la seva coberta en volta de grans dimensions, una forma que suposa una reinterpretació moderna de la històrica i tradicional volta catalana. “L’arquitectura de la Casa Gomis enllaça amb els fonaments i principis racionalistes europeus, tant des del punt de vista constructiu com per la seva configuració espacial, amb una concepció de fluïdesa i dinamisme interior propis dels valors del moviment modern”, assenyala la Generalitat.

Antoni Bonet era membre del Grup d’Arquitectes i Tècnics per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATPAC) i col·laborador del despatx de Sert i Torres Clavé. L’arquitecte, que va treballar una temporada a l’estudi de Le Corbusier, a París, va projectar La Ricarda entre 1949 i 1956, quan encara residia i treballava a Buenos Aires, en estreta col·laboració amb els propietaris de la finca, Ricardo Gomis i la seva esposa Inés Bertrand. Abans de fer aquest treball, Bonet ja havia aplicat la seva reinterpretació de la volta catalana a la denominada Casa Berlingieri, a Punta Ballena, a l’Uruguay.

D’una sola planta i d’estructura horitzontal, la Casa Gomis es va concebre com una casa familiar d’estiueig, situada al costat del mar, i rodejada de pins a pocs kilòmetres de Barcelona. Consta de diversos pavellons connectats entre si, però a la vegada independents, amb sostres ondulats, envans conillers que fan d’aïllament tèrmic i peces ceràmiques de color terra. El conjunt arquitectònic racionalista és totalment diàfan i està íntimament lligat als espais exteriors enjardinats. “En tot moment, s’estableix una relació visual amb l’exterior, de tal manera que el paisatge, la llum i el color mediterrani envaeixen i són presents en l’interior formant part una indissoluble de l’arquitectura”, explica el Govern en la seva declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional.

A uns 40 metres de l’edifici es troba la torre de l’aigua, dissenyada també per Antoni Bonet com a dipòsit d’aigua d’una alçada de 15 metres, que fa de contrapunt vertical amb l’horitzontalitat de la casa. Aquest element també s’ha inclòs com a monument històric.

Un detall de la casa. © J. Gomis/M. Landet/Fundació Miró

La finca de La Ricarda, que pren el nom d’un estany amb alt valor ecològic, va ser adquirida l’any 1895 per l’industrial del sector tèxtil Manuel Bertrand i avui segueix en mans dels descendents de diverses rames d’aquesta família. Durant el franquisme, la casa es va convertir en un refugi per intel·lectuals, com Antoni Tàpies, Joan Miró, Joan Brossa i John Cage. Entre molts d’altres van fundar el Club49, del que també formava part Ricardo Gomis, amb la intenció de recuperar la avantguarda artística nascuda durant la República i interrompuda per la Guerra Civil.

L’Ajuntament de El Prat de Llobregat organitza periòdicament visites guiades a la Casa Gomis. La següent està projectada pel 17 d’abril i inclou també un aperitiu (25 euros) o un dinar (34 euros) elaborats amb productes de proximitat.