Joan Ramon Barrera, president de CTecno
El president de CTecno, Joan Ramon Barrera.
ENTREVISTA A JOAN RAMON BARRERA

“Barcelona ha entrat en una dinàmica positiva que hem de cuidar i saber mantenir”

Cada any, el CTecno analitza l'evolució de les empreses TIC, un dels sectors que creix amb més força a l'economia local. La capital catalana es beneficia de ser una ciutat que convida a viure i a fer negoci, però la fuga de talent i la falta de referents amenacen l'ecosistema.

El sector TIC a Catalunya ha tancat el 2021 amb un volum de negoci de l’entorn dels 23.000 milions d’euros, una xifra que suposa un creixement del 12,8% respecte a l’any 2019 i del 9,52% respecte a les projeccions de 2020. Però el nombre de treballadors va davallar dels 129.000 de 2020 a poc més de 113.600 l’any passat. Les raons: el 2020 va ser un any d’una acceleració exponencial de la digitalització a moltes empreses degut a la pandèmia però, per altra banda, el 2021 hi ha hagut fuga d’especialistes a altres companyies, especialment d’altres països.

Així ho corrobora el Cercle Tecnològic (CTecno), fundació privada sense ànim de lucre que agrupa les empreses tecnològiques ubicades al territori. En una entrevista amb The New Barcelona Post, el seu president, Joan Ramon Barrera, analitza les dades del 13è Baròmetre del sector tecnològic relatiu a 2021, que l’entitat elabora anualment.

— Hi ha una fuga de talent. És preocupant?

— Hem d’analitzar 2021 amb molta cautela perquè venim d’un 2020 amb creixements exponencials en el sector TIC a Catalunya, a causa de l’acceleració de la digitalització en moltíssimes empreses i en tots els sectors, com a conseqüència de l’impacte de la pandèmia. Per tant, l’any 2021, i el 2022 també, seran anys de consolidació d’un creixement excepcional, perquè el volum d’ocupabilitat que es va registrar el 2020 no és l’habitual en el sector, tot i que el nombre de treballadors mai ha deixat de créixer en les últimes dècades. Dit això, és cert que la retenció de talent segueix sent un dels reptes del sector. L’últim Baròmetre que hem realitzat ens evidencia que tres de cada quatre empreses tecnològiques establertes a Catalunya prepara plans de retenció de talent, davant la fuga de professionals pels baixos sous respecte a empreses internacionals.

— A aquest respecte, en quina situació es troba Barcelona?

— A Barcelona hi ha un factor extern que també influeix. Tot el que té de positiu que la ciutat sigui un pool d’atracció de l’emprenedoria, la innovació, en definitiva, d’empreses tecnològiques… té alhora un hàndicap: tenim poc talent i el que tenim l’hem de repartir. A Barcelona hi ha una sensació d’escassetat de talent, perquè tot i que atraiem talent de fora, que és un fet molt important perquè crees un ecosistema multicultural, ens falten professionals per abastar tota la demanda laboral.

“A Barcelona hi ha una sensació d’escassetat de talent”

— I això, en què es tradueix?

— La pandèmia ha modificat de ple l’escenari laboral i, per tant, el paradigma del sector TIC està canviant. La globalització i el teletreball, cada vegada més present fruit de la pandèmia, està dibuixant patrons laborals diferents. I hem d’estar alerta perquè el teletreball ens permet treballar per empreses d’arreu del món, sense moure’ns de la nostra ciutat, però els salaris que ens oferiran aquestes companyies disten molt dels sous que ofereixen les firmes locals, fins i tot per desenvolupar una mateixa tasca. Per tant, hem de vetllar per reduir l’escletxa salarial. Fins fa pocs anys podíem dir que hi havia fuga de talent perquè la gent anava a treballar fora… però això, ara, ja no és així. Aquest és un repte al que el sector ha d’intentar donar resposta; ara cal observar el mercat i veure com es consolida aquest canvi que ens ha provocat la pandèmia i analitzar-ne les conseqüències. Crec que, fins a finals de 2022, no sabrem exactament com ens queda el panorama (teletreball, escletxa salarial…).

“El teletreball ens permet treballar per empreses d’arreu del món, sense moure’ns de la nostra ciutat, però els salaris que ens oferiran aquestes companyies disten molt”

— Com es pot resoldre?

— Els reptes no es resoldran en dos dies. Calen accions a curt i mitjà termini, però sobretot, a llarg termini. El més immediat a curt termini, per exemple, és el foment del talent. El talent és un camí de llarg de recorregut. És una realitat que hi ha manca de talent, any rere any ho tenim present. És un problema del món professional, del món universitari, del món escolar…. cada cop tenim menys vocacions i cada cop tenim menys universitaris que desenvolupin carreres tècniques. No és un element que podem resoldre d’un dia per l’altre. És cert que s’estan prenent accions a curt termini que ens permeten mitigar en part aquest problema.

— Com quines?

— Des del CTecno treballem per posar en valor el talent sènior, mitjançant el reskilling, reciclatge professional per adaptar persones a un lloc de treball. S’han d’involucrar al món digital aquells perfils de professionals de més de 50 anys que s’han quedat fora del món laboral perquè estaven treballant en àrees no molt digitalitzades. Aquesta és una acció a curt termini. Una altra acció, a mitjà termini, són les beques universitàries que es promouen des del CTecno, amb el programa ApadrinaTIC, que permet que estudiants, especialment dones, que vulguin fer carreres tecnològiques entrin al món universitari amb estudis TIC. Els hi proporcionem  coaching, acompanyament…

Joan Ramon Barrera, president de CTecno
El president de CTecno durant la presentació del Baròmetre anual sobre el sector TIC.

— Però ens segueixen quedant les accions a llarg…

— A llarg, ens calen actuacions que se centrin en crear referents per a la població en general; que la societat entengui que ser empleat TIC és quelcom de valor. Sovint s’ha creat un estigma al voltant de la professió: que és un món molt masculinitzat, un món molt difícil… per tant, hem de veure com som capaços de visibilitzar la presència de la dona al sector tecnològic perquè és un sector de valor. Si ho aconseguim, influenciarem a llarg termini.

— I això, a qui correspon?

— Les accions a llarg termini són temes molt més transversals, que s’han de prendre entre totes les parts implicades i l’Administració hi té un rol important com a dinamitzador, però també la societat, les entitats i institucions… el sector en el seu conjunt. Com a sector, a curt termini ens podem estructurar i organitzar-nos; a mig termini, també està a les nostre mans prendre determinades decisions; a llarg, és un hàndicap per a totes les parts.

“Sovint s’ha creat un estigma al voltant de la professió: que és un món molt masculinitzat, un món molt difícil… per tant, hem de veure com som capaços de visibilitzar la presència de la dona”

— En aquest context, quin paper ha de jugar Barcelona?

— Hi ha quatre factors que han posat Barcelona en el centre del món digital i tecnològic; una feina que es ve realitzant des de fa uns 20 anys, no és d’ara. Un dels avantatges és que la ciutat, com a tal, és avui en dia una urbs oberta, cosmopolita…. que convida a viure-hi i a fer-hi negoci. També hi contribueix el clima, l’espai urbà, els serveis, els hotels i la restauració. Barcelona ha fet molt bé aquest exercici, i té també una situació de connectivitat ideal perquè estem a una hora en avió de moltes ciutats molts rellevants. S’han creat zones tecnològiques com el [email protected] També s’ha sabut crear-se un momentum amb el Mobile World Congress (MWC,) la Digital Week Barcelona, entre d’altres, que han posat Barcelona al mapa mundial. Amb tot això, s’ha desenvolupat una base d’emprenedoria, de gent vinculada a la tecnologia, que s’ha establert a la ciutat (inversors, unicorns…). Barcelona ha entrat en una dinàmica positiva, que hem de cuidar i saber mantenir.

“Un dels avantatges és que la ciutat, com a tal, és avui en dia una urbs oberta, cosmopolita…. que convida a viure-hi i a fer-hi negoci”

— Quines perspectives hi ha pel 2022?

— Després de la pandèmia, com a societat en general, ens estem adonant que no només cal posar i disposar de tecnologia sinó que a més cal fer un bon ús d’aquesta tecnologia. No només en el món empresarial, sinó també en el món personal. La responsabilitat que tenim els tecnòlegs és la d’acompanyar a la societat en aquest camí d’adopció de les noves tecnologies i, per tant, és important fomentar la formació i capacitació de les persones enfront de la tecnologia. I molt important: sense oblidar els extrems de la campana. Per una banda, resoldre com introduïm al món digital a les persones sènior; però per altra, com fem el mateix amb la gent en risc d’exclusió social que potser tenen poc accés a la tecnologia. És a dir, la tecnologia a l’abast de tothom, perquè en tots els àmbits podem trobar talent amagat de persones que fins ara no han tingut accés a la tecnologia i no han pogut demostrar les seves capacitats tecnològiques. Aquí tenim tot un repte per davant que és acompanyar i ajudar en aquesta adaptació a la tecnologia.

— Els fons Next Generation són una oportunitat per implementar tots aquests objectius?

— De ben segur. Però cal gestionar els recursos de manera ordenada i estructurada per posar-los a disposició de l’empresa. Estem en una situació en què tots estem mirant com aquests recursos es traslladen per millorar la vida de les persones, per digitalitzar la vida… La primera idea era que per aconseguir-ho es fomentarien les aliances publicoprivades, però el que estem veien és que el que s’ha fet fins ara és donar molts ajuts directes o indirectes i obrir concursos públics per a projectes. Les directrius europees ens obliguen a gastar milers de milions en un període súper curt de temps i d’una manera ordenada i estructurada, però les administracions no estan suficientment transformades per ser capaces d’assumir-ho. L’administració treballa amb uns processos molt burocratitzats.

Joan Ramon Barrera, president de CTecno
El CTecno és una fundació privada sense ànim de lucre que agrupa les empreses tecnològiques ubicades a Catalunya.