Render puertas Jaume Plensa Liceu
Així es veuran les portes que l'artista instal·larà a la Rambla.

Plensa porta el seu imaginari a la façana del Liceu

L'escultor barceloní dissenya unes portes per a l'entrada del Gran Teatre amb un homenatge a la diversitat, Miró i Gaudí

A Jaume Plensa no li agraden les portes, però amb el Liceu ha fet una excepció. “La primera vegada que m’ho van proposar, vaig dir que no tenia temps”, explica. Però, és clar, després va venir el coronavirus i va decidir embarcar-se en el projecte que li havia suggerit el director artístic del Gran Teatre, Víctor Garcia de Gomar, de dissenyar una nova entrada que protegís el porxo. “M’he retrobat amb la meva ciutat amb la pandèmia”, assenyala, tot i que encara sent que té pendent firmar la seva gran obra a la capital catalana. Plensa també ha pensat la seva contribució a la Rambla, interpretant que les portes són com les cares, una de les seves grans obsessions. Per a ell, representen un regal que s’entrega als altres, però que cadascú no pot veure’s. “Són el rostre del Liceu”, remarca.

El resultat és una celebració de la diversitat. “Estem molt bé quan estem junts, mantenint la nostra individualitat”, defensa. Aquesta varietat humana, encara més present a la Rambla, l’escultor barceloní l’ha reflectit barrejant i fusionant lletres de diferents alfabets (hebreu, àrab, ciríl·lic, grec, llatí, indi, tàmil, japonès i xinès), un dels seus senyals d’identitat. “Una escriptura feta escultura, una gramàtica de les emocions”, afegeix Garcia de Gomar.

Els caràcters es repartiran en tres plafons de planxa, enquadrats en les arcades de l’entrada principal del teatre, protegint l’espai cobert que queda entre l’interior i la vorera, on es donen situacions d’inseguretat que la institució cultural vol evitar. Encara està per definir quin horari d’obertura i tancament tindran.

Més enllà de la seva aversió per les portes, ja que tanquen, l’artista es va trobar amb el repte d’integrar-se amb un edifici poc valorat per la seva estètica i dialogar amb l’obra de Joan Miró que té davant, “una marca de la ciutat”, fins i tot dels seus moments més tràgics, com l’atemptat de 2017. Per la necessitat d’entendre’s amb el pintor surrealista, Plensa ha homenatjat les seves Constel·lacions fent que les ombres de les lletres multilingües es reflecteixin a terra i puguin ser caminades. “Serà un moment màgic”, sosté. Per a això, les portes no s’obriran com la majoria, de costat, sinó que ho faran cap endarrere i pujaran de baix cap amunt. Apareixeran i desapareixeran, una altra de les característiques del barceloní.

Tot aquest joc fa que li hagi donat el nom de Constel·lacions a la seva obra, amb la qual també ha volgut pensar en els decorats que pugen i cauen als escenaris i les reixes d’Antoni Gaudí. Plensa li dona un toc orgànic fent que tinguin una subtil concavitat i utilitza acer inoxidable, molt fi, amb un gruix d’un centímetre. El material aconsegueix donar-li un color que s’assembla a la llum de la lluna, celebra l’artista. Per si de cas, ho protegirà perquè admeti restauracions si és danyat amb grafitis.

Amb un funcionament independent, les tres portes pesaran entre 500 i 600 quilos, i mesuraran aproximadament quatre metres d’alt i d’ample. “Quan vaig fer la maqueta, tot era fàcil”, indica. Però, ara, a la meitat del procés de fabricació des del seu taller a Sant Feliu de Llobregat, “el pitjor moment”, estan acabant de perfilar-les i de resoldre les dificultats tècniques que es va trobant.

Render puerta abierta Jaume Plensa Liceu
Les portes de Plensa s’obriran cap endarrere i cap amunt, projectant ombres a terra.

Des del Liceu, esperen que estiguin instal·lades per a l’inici de la temporada que ve, la segona part de la celebració dels seus 175 anys. “Serà un record perenne de l’aniversari”, sosté el president de la Fundació del Gran Teatre del Liceu, Salvador Alemany. També suposarà posar fi a les restauracions dels elements originals que no es van fer en la reconstrucció de 1999. Concretament, en els últims anys, el teatre ha actuat sobre el vestíbul, l’escalinata i el Saló dels Miralls (2017); ha recuperat la façana històrica d’Oriol Mestres i ha restaurat els vitralls wagnerians d’Oleguer Junyent (2019) i la marquesina de l’entrada (2021).

L’aportació de Plensa s’integrarà sense afectar elements previs de la façana original i conformarà un nou element patrimonial, “un regal per a la ciutat que ennobleix la Rambla”, remarca Alemany. També es conservaran els llums que hi ha a l’entrada. Amb un cost de 175.000 euros, el 50% serà aportat per l’empresa constructora ACS; el 35%, per fons Feder, i el 15% restant, pel teatre. Plensa no rebrà cap retribució.

Jaume Plensa maqueta puertas Liceu
Jaume Plensa explicant els detalls de les noves portes.

També s’atreveix amb Macbeth

La intervenció que farà Plensa a la façana del Liceu no serà l’única. Com a artista resident de la temporada 2022-23, al costat d’Antonio López i Marina Abramović, l’escultor definirà una nova proposta per al Macbeth de Verdi, un somni que tenia des de feia 25 anys. Però va abandonar el món teatral perquè li treia massa temps per a les seves creacions i, fins que no ha passat el temps suficient, no s’ha tornat a plantejar enfrontar-se a un repte d’aquesta magnitud. Han ajudat coincidències com que Garcia de Gomar li proposés poc després de començar la pandèmia i que l’obra de William Shakespeare s’escrivís quan succeïa una altra.

L’escultor definirà una nova proposta per al Macbeth de Verdi, un somni que tenia des de feia 25 anys

Es veu que està gaudint interpretant la història que el va deixar profundament impressionat quan la va llegir per primera vegada de jove. “Tots hem estat Macbeth”, remarca. Per a ell, l’obra és “una de les reflexions més profundes sobre el cos i l’ànima”, un dels fonaments per a un escultor, que treballa sobre la matèria pensant en l’abstracció. La direcció anirà a càrrec del mestre Josep Pons, amb qui Plensa es retrobarà després de molts anys.

Amb tot, la producció comptarà amb les seves escultures més icòniques, amb els seus rostres i autoretrats envaint l’escenari; la profecia de Sleep no more —una de les idees a les quals recorre en les seves obres— movent-se i transformant-se; vestits decorats amb lletres, o l’aparició dels seus ulls, tot molt físic, amb poca projecció de vídeo. “Serà tornar al teatre de veritat”, avança. Les figures que ha fet de tots els personatges, pintades al detall, deixen entreveure alguns detalls, encara que es resisteix a dir-los tots. També retrà homenatge als refugiats d’Ucraïna, com ja va fer amb l’exposició que va inaugurar recentment a Ceret.

Maqueta 'Macbeth' Plensa
Figures de tots els personatges i elements que apareixeran al Macbeth de Plensa.