Un Parlament, com el seu nom indica, és un lloc on la gent hi va a parlamentar. Un lloc on tenir converses. La possible idea implícita és que hi ha diferents idees i cal un lloc on trobar-se per confrontar-les, parlar-ne, buscar punts d’acord. Un espai on pots escoltar als altres, i una tribuna on et pots explicar davant la resta. Tot sembla indicar que la cosa ha degenerat, i que ara mateix als Parlaments cadascú hi va convençut de les seves idees, amb poques ganes d’escoltar les dels altres, i en absolut disposat a canviar d’opinió. Les imatges dels nostres Parlaments són prou penoses: crits, brega i fins i tot insults quan parla el teu opositor, i aplaudiments i eufòries sovint ridícules quan un dels teus diu quelcom fiblant.
L’Ajuntament és un altre model i el seu nom també ho indica: és un lloc on ajuntar-se, un lloc on anar plegats. Un lloc on es prioritzen les coses que compartim i es deixen de banda les que ens separen. Ens ajuntem i posem focus en les causes comunes. Les podem parlar, les podem discutir, però estem junts. Ajuntats. En francès en diuen Mairie, etimològicament emparentat amb el concepte de casar-se, ajuntar-se, conviure. En anglès, City Hall, la sala de la ciutat. El lloc de tots. L’espai comú.
Ajuntament i Parlament són dos termes etimològicament diferents perquè fan referència a dues propostes diferents per atendre allò compartit. El Parlament, parlar-ne, pot ser un model més adequat quan es tracta d’administrar i gestionar interessos molt diversos. En canvi, l’Ajuntament, reunir-se, coordinar-se, pot ser el més eficient quan allò compartit és clar, evident i vertebrador. Segurament als pobles més o menys petits la idea d’Ajuntament continua sent força natural i eficient, en canvi, les ciutats estan assolint una mida i una complexitat que provoca que a la pràctica, els seus Ajuntaments ja funcionen com Parlaments: blocs oposats que no només han oblidat col·laborar, sinó que s’han parlamentaritzat i ja ni s’escolten ni es respecten.
Segurament als pobles més o menys petits la idea d’Ajuntament continua sent força natural i eficient, en canvi, les ciutats estan assolint una mida i una complexitat que provoca que a la pràctica, els seus Ajuntaments ja funcionen com Parlaments
És una pena que els Ajuntaments es semblin tant als Parlaments, que hagin entrat en aquesta dinàmica de blocs, de majories i minories, de sumes i càlculs aritmètics per veure qui queda davant i qui darrere, qui al damunt i qui a sota, qui mana i qui en queda al marge. De diàlegs de sords, de maleducats que piquen de peus i xiulen les idees, de trucs tècnics per dilatar els terminis i bloquejar les accions dels altres, de laberints legals per complicar-ho tot i fer inviable el que sigui que algú volgués fer.
D’aquí a un any hi haurà eleccions municipals. Votarem pacíficament i de manera exemplar, i en sortiran elegides les persones que ens representaran, que molt probablement ho faran de manera poc exemplar. Però a mi no em representa algú que ni parlamenta ni sap ajuntar-se amb els altres.
L'històric complex busca despatxos d'arquitectura de tot el món per construir un nou Palau de…
El sector compta amb 331 empreses que donen feina a més de 4.800 persones, un…
No és cap associació o moviment oficial, sinó un sentiment que em temo que anirà…
Els fons H Capital i EIT Innoenergy han participat en l'operació, mitjançant la qual la…
Els arquitectes reivindiquen que el controvertit accés per Mitre serà de grans dimensions precisament per…
La companyia barcelonina ofereix solucions innovadores tant en el diagnòstic com en el tractament i…