Deu obres immortals que han marcat la història de la novel·la

L’evolució de la novel·la parteix del mite i de l’èpica oral per transcórrer cap a moments culminants com són la gran novel·la del segle XIX o peces capitals del segle XX: per exemple, “L’home sense atributs” de Robert Musil. Realitat i ficció es matisen recíprocament, els personatges adquireixen més vigència que a la vida i fragments exultants de la imaginació recondueixen l’experiència i els sabers de la memòria

8

Ada o l’ardor

VLADIMIR NABOKOV

Edicions 62. Barcelona, 1987. Traducció de Jordi Arbonès

Comparable a l’enlluernadora filigrana, amb diversos nivells de lectura, d’al·lusions múltiples i desenvolupament laberíntic, ja abordada en la seva novel·la no menys meravellosa Foc pàl·lid, el geni de Nabokov brilla aquí en tota la seva esplendor i en el seu sublim estil més inimitable. Història tan prohibida i punyent com la de Lolita, el tenaç amor incestuós de Van Veen i Ada durarà tota la vida dels protagonistes.