Les deu obres necessàries per entendre la història del teatre

La vitalitat tan generosa del teatre permet reinterpretar la trama tràgica o l’escena còmica segons cada època de la representació, en un món d’il·lusions i enigmes que aconsegueixen una catarsi, una empatia única amb els espectadors, segle rere segle

10

És així, si us ho sembla

LUIGI PIRANDELLO, 1917

Pirandello, premi Nobel de Literatura, ben arrelat en una Sicília amb perfums napolitans, dibuixa, amb tendresa, una societat espontània, fresca, popular, contradictòria, quasi domèstica. Exalta la vida des del teatre i el teatre des de la vida, amb angoixes i inquietuds. El seu teatre respira mediterraneïtat, zones d’ombres violentes i de sols festius. Perfums de llimoners. És penetrar a la Sicília profunda, i també passejar pels carrerons de Nàpols amb balcons dels quals pengen imatges de tota mena i fotografies de marits, avis o fills que ja han mort.