Inventant l’energia del futur
Inventant l'energia del futur
La innovació tecnològica i digitalització seran clau per canviar el model energètic, aconseguir la descarbonització i expandir les energies renovables a nivell global. L'objectiu: reduir les emissions i assegurar un futur sostenible per al nostre planeta.
PATROCINAT PER
Inventant l'energia del futur
La innovació tecnològica i digitalització seran clau per canviar el model energètic, aconseguir la descarbonització i expandir les energies renovables a nivell global. L'objectiu: reduir les emissions i assegurar un futur sostenible per al nostre planeta.
PATROCINAT PER
Amb una temperatura mitjana de 1º C per sobre del nivell preindustrial, 2018 apunta a ser el quart any més càlid de la història. Així ho indica l'informe provisional sobre l'estat del clima publicat al novembre per l'Organització Meteorològica Mundial (OMM). Segons les dades recopilades durant els deu primers mesos de l'any, la concentració de gasos amb efecte hivernacle -principals causants de l'escalfament global- s'ha tornat a incrementar al 2018 a causa l'activitat humana.
La mateixa organització adverteix que, si no revertim aquesta tendència, l'increment de temperatura a final de segle podria oscil·lar entre els 3 i els 5º C. Aquest fet no només posaria en perill la supervivència de centenars d'ecosistemes, sinó també la seguretat de totes les comunitats costaneres -que es veurien afectades per una imprevisible pujada del nivell del mar- a més de dificultar l'accés a aliments i a aigua potable a milions de persones de tot el món. L'escalfament global és una amenaça seriosa, real i global, que avui increpa cara a cara a tots els habitants del planeta.
La solució a aquest repte futur només es pot aconseguir des del present. Per aquest motiu, la Unió Europea es va marcar al 2011 un exigent calendari d'objectius i mesures amb tres horitzons de descarbonització: la reducció d'un 20% de les emissions de gasos efecte hivernacle el 2020; d'un 40% el 2030 i d'un 80% el 2050. A més, en l'històric Acord de París de 2015, 195 països van rubricar, per primera vegada en la història, un acord vinculant per lluitar plegats contra el canvi climàtic. Malgrat que, al 2018, Estats Units va decidir desvincular-se del mateix, els 194 països restants segueixen compromesos a evitar que la temperatura global arribi a superar els 2ºC, com s'ha tornat a demostrar en la Conferència de Katowice de desembre de 2018.
L'electricitat jugarà un paper fonamental en tot aquest procés. Cridada a substituir parcialment o totalment els combustibles fòssils, la seva obtenció a partir de fonts renovables -tradicionals o innovadores - i l'eficiència dels seus processos de producció i emmagatzematge, seran alguns dels reptes que la innovació tecnològica haurà de resoldre perquè els objectius de descarbonització marcats puguin arribar a conquistar-se.
QUÈ ÉS LA DESCARBONITZACIÓ?
La descarbonització és el procés de reducció de la quantitat de compostos de carboni gasosos alliberats a l'atmosfera per l'activitat humana. El compromís de la descarbonització i la recerca d'un nou model energètic hipocarbònic (de baixes emissions de diòxid de carboni) té com a objectiu reduir l'escalfament global del planeta.
El diòxid de carboni (CO2), el metà (CH4) i l'òxid de nitrogen (N2O) són els principals causants de l'efecte hivernacle. La seva excessiva concentració en l'atmosfera crea una pel·lícula que bloqueja la sortida a l'espai de la calor sobrant causada per l'acció del sol, impedint que la Terra pugui reequilibrar la seva temperatura de forma natural.
A través de l'anàlisi de mostres de gel, els científics van constatar que, al 2017, el planeta va experimentar les concentracions més altes de gasos d'efecte hivernacle en els últims 800.000 (dades de l'Informe anual de l'Estat del Clima de l'American Meteorological Society). Dels tres gasos, el CO2 és el que es concentrava en major mesura, duplicant en quantitat a la resta de gasos.
LES RENOVABLES AVUI
Segons dades del Ministeri de Transició Ecològica, la penetració de renovables no ha deixat d'augmentar en els darrers anys a Espanya. Durant la primera meitat del 2018, el 45'8% de l'electricitat produïda al país va provenir de fonts d'energia netes com l'eòlica, la solar, la hidroelèctrica o la geotèrmica. D'entre totes elles, l'eòlica va ser la que més electricitat va generar entre gener i juny de 2018 segons dades de Red Eléctrica de España.
L'energia eòlica és aquella que transforma l'energia cinètica del vent en energia elèctrica a través d'aeroturbines instal·lades en molins de vent. En la lluita contra l'escalfament global, l'eòlica és una de les energies més prometedores: un molí de vent és capaç d'evitar l'emissió de més de 6.300 tones de CO2 a l'atmosfera en un any. A més, genera una energia inesgotable -ja que la seva font, el vent, és inextingible-, neta -la seva empremta carbònica és nul·la-, segura -no produeix residus ni suposa un perill en cas d'avaria-, local -evita la dependència energètica de tercers-, barata i respectuosa amb l'activitat econòmica de l'entorn.
L'altra cara de la moneda de les renovables són les seves dues grans limitacions: la intermitència de la seva producció -subjecta a l'imprevisible activitat del recurs: vent, sol... -, i la manca actual d'una tecnologia capaç de emmagatzemar-la en grans quantitats. Per aquest motiu, si no es consumeix en el moment, es perd. Tots dos fets impedeixen que les renovables puguin ser plantejades encara com a font energètica exclusiva, però sí com un excel·lent complement energètic del consum responsable d'altres fonts energètiques emmagatzemables i estables, com el gas natural.
Naturgy és part activa d'aquesta revolució renovable. A Espanya, la companyia va tancar 2017 amb una potència total instal·lada en operació de 1.147 MW i invertirà 1.000 milions d'euros en renovables al país en els propers anys. A nivell internacional, a través de la seva societat Global Power Generation (GPG), l'organització està facilitant la producció d'energia renovable en països com Xile, Brasil, Mèxic o Austràlia. En total GPG gestiona una capacitat instal·lada de generació de 4.000 MW aproximadament, entre renovable i no renovable.
EL FUTUR: TRANSFORMAR RESIDUS A GAS RENOVABLE
Amb l'objectiu d'aprofundir en la descarbonització, l'Associació Espanyola de Gas (Sedigas) apuntava en una jornada el desembre passat la importància que el futur Pla Nacional d'Energia i Clima 2030-2050 reforci "el paper del gas renovable com a embornal de CO2 i part de l'economia circular". Perquè ¿què passaria si els residus orgànics puguessin convertir-se en font d'energia? El seu reaprofitament significaria el tancament d'aquesta economia circular on les deixalles es transformen en energia neta mentre contribueixen a la disminució de les emissions globals de CO2. Aquesta utopia, avui, és ja tècnicament possible gràcies al biometà.
El biometà és un gas renovable. Un combustible amb característiques similars a les del gas natural però l'origen no és fòssil, sinó renovable. S'obté de la neteja i enriquiment dels gasos produïts durant la degradació i descomposició natural dels residus orgànics. La matèria primera per a l'obtenció de biometà es troba en els abocadors de residus urbans i en les plantes de tractaments d'aigües residuals, així com en els abocadors de purins procedents de les explotacions agroramaderes.
Aquest gas renovable es podria utilitzar com a combustible per a transport o injectar-se a la xarxa de distribució de gas natural ja existent, el que permetria el seu aprofitament a través d'infraestructures corrents. Donat el volum de residus existent, la patronal gasista Sedigas assenyala que la meitat de la demanda domèstica de gas podria ser coberta el 2030 amb gas renovable, encara que també indica que, per aconseguir-ho, serien necessàries inversions prèvies en desenvolupament tecnològic que permetessin fer possible el abaratiment de la seva producció. Actualment, un dels inconvenients del biogàs és la quantitat i qualitat dels residus orgànics emmagatzemats i els complexos processos d'extracció i/o transformació necessaris per obtenir-lo.
A Europa hi ha actualment més de 350 plantes en operació d'obtenció de biometà a partir de gas renovable. El país amb major grau d'implantació és Alemanya, seguit de Suècia i el Regne Unit. Segons les dades del baròmetre Eurobserver, Espanya és el setè productor europeu de gas renovable. En l'actualitat compta amb més de 20 plantes de producció de gas renovable a partir de residus sòlids urbans i més de 40 instal·lacions que treballen en la transformació de residus agroramaders.
Naturgy té en marxa nombrosos projectes de R + D en l'àmbit del gas renovable. Dins del programa LIFE + de la Comissió Europea, l'organització està desenvolupant el projecte Methamorphosis amb el qual busca aconseguir, mitjançant Methagro, la producció de biometà d'alta qualitat a partir de residus agroindustrials i altres residus orgànics. D'altra banda, en col·laboració amb el Centre Tecnològic EnergyLab i EDAR Bens, l'organització també treballa en el projecte Unitat Mixta de Gas Renovable, l'objectiu del qual és millorar el coneixement en els processos de producció i aplicació de biometà. En aquesta mateixa línia, el seu projecte pilot Arazuri -que va finalitzar amb èxit al 2017- va ser capaç de generar biocombustible per a tres autobusos i dos camions de recollida de residus a partir del biometà obtingut de l'estació depuradora d'aigües en el municipi d'Arazuri (Navarra ). Una prova més que la innovació tecnològica és i continuarà sent la clau per desenvolupar el model energètic del futur.