Infraestructures.cat encara la dècada amb la sostenibilitat com a teló de fons

Al braç executor de les obres majors de la Generalitat, Infraestructures.cat se li ha girat feina. Passats 10 anys de la seva creació, l’empresa pública que depèn del departament d’Economia té una àmplia cartera de planejaments urbanístics i d’equipaments per licitar i adjudicar. Aquest any, a més, s’afegiran els projectes impulsats amb el finançament dels fons europeus Next Generation, i que han de finalitzar el 2024.

Tot plegat alterarà el pressupost de 2023 que serà expansiu “en línia amb el 650 milions d’euros d’aquest 2022” perquè la Generalitat ha tingut més recursos i s’hi afegiran prop de 500 milions d’euros que provenen d’Europa, reconeix el president d’Infraestructures.cat, Miquel Buch, i destaca que els recursos actuals son un 50% més que el 2017. Per això, “venim d’un 2022 molt intens amb més de 300 licitacions —el doble que el 2021 amb 150 licitacions i un pressupost de 450 milions— i més de 400 obres en marxa.

“Això demostra el creixement important i sostingut d’aquests primers deu anys, que es van iniciar en plena crisis econòmica del 2012, amb un pressupost de 50 milions, fins als 650 milions actuals, 13 vegades més”, explica Buch. També hi haurà canvi en la plantilla, “per poder fer front al volum de projectes”, amb la incorporació de 90 professionals a la plantilla, que passarà de 180 a 270 persones.

Infraestructures.cat ha treballat en projectes tant pel territori com a l’àmbit metropolità amb el desdoblament de la C-31 o la línia L9, entre algunes de les obres més destacades. També ha licitat l’estació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) de Gràcia. D’altra banda, ha reforçat l’àmbit sanitari amb l’ampliació de l’Hospital Bellvitge i la construcció del bloc quirúrgic de Vall d’Hebron.

Per als dos propers anys, d’una banda, continuarà amb la línia L9 del metro i treurà a concurs la nova L8 de Ferrocarrils de la Generalitat que connectarà la Plaça Espanya amb la Plaça Lesseps. De l’altra banda, en l’àmbit sanitari, es tirarà endavant l’ampliació de l’hospital Joan XXIII de Tarragona i la del centre Verge de la Cinta, a Tortosa, i es construirà l’edifici ambulatori de la reforma integral que s’està fent a l’hospital Vall d’Hebron, a Barcelona. També preveuen construir el centre penitenciari de la Zona Franca i un edifici judicial a Martorell, entre d’altres obres, perquè també hi haurà equipaments educatius i d’altres que se sotmetran a obres de millora i manteniment.

La companyia encara la seva segona dècada de funcionament amb molts reptes per davant, amb la sostenibilitat com a teló de fons, segons Buch, sobre “els quals iniciarem un procés de reflexió i de debat per determinar cap a on s’ha d’encaminar la companyia perquè per davant tenim els compromisos mediambientals, l’economia circular, el cicle de la vida dels edificis i infraestructures,…”.

L’empresa pública iniciarà un procés de reflexió sobre com han de ser “les obres del futur”

El desè aniversari d’Infraestructures coincideix amb un canvi de paradigma en les licitacions públiques, “en què pesen més criteris que els purament econòmics i tècnics”, i arrancarà amb un acte el dimecres 21 de setembre al Palau de Pedralbes que reunirà en un col·loqui els exconsellers de l’àmbit Joaquim Nadal i Josep Rull. L’ens també muntarà una exposició de fotografies al Palau Robert de la dècada que deixa enrere i ha planejat una sèrie de col·loquis cada mes i mig amb el Col·legi d’Arquitectes i el d’Enginyers de Camins, Canals i Ports per debatre com han de ser les obres del futur, sobretot tenint en compte l’emergència climàtica.

En aquesta línia, però a nivell intern, la companyia ha instal·lat 185 plaques fotovoltaiques en tota la superfície disponible de la coberta de les seves oficines a Barcelona, amb l’objectiu d’optimitzar l’autoconsum i la gestió energètica de la seu corporativa. La instal·lació ha estat dissenyada per maximitzar l’eficiència energètica i permet una integració amb tots els actius per poder fer una gestió intel·ligent del flux energètic, destinat a l’autoconsum i a canalitzar els possibles excedents.