Influents de la setmana marc 2023 3
CARME ELÍAS
Actriu
Carme Elías ha estat reconeguda amb la Medalla d'Or de l'Acadèmia de Cinema. La junta directiva de la institució ha volgut reconèixer "a una de nostres intèrprets més sensibles, que ha cobert una extensa trajectòria des dels anys setanta fins a l'actualitat, treballant en destacades pel·lícules i amb directors de diferents generacions". L'Acadèmia de Cinema també ha posat en valor la seva complicitat amb els directors, subratllant que "s'obre en canal quan se sent acompanyada pels cineastes que han confiat en ella", amb una llarga llista formada per noms com Francesc Bellmunt, Pere Portabella, Isabel Coixet, Fernando Fernán-Gómez, Pedro Almodóvar, Javier Fesser, Carlos Vermut i Claudia Pinto.
Elías (Barcelona, 1951), que l'any passat va anunciar que patia Alzheimer, ha protagonitzat una llarga carrera en cinema, teatre i televisió. Va debutar al cinema amb La orgía. Després van venir Stico, Demasiado joven para morir viejo, El rey pasmado, Puente de Varsovia, Los peores años de nuestra vida, La flor de mi secreto, Pesadilla para un rico, Morir (o no), El año del diluvio, Los aires difíciles, Planes para mañana, Camino i Quién té cantará. Les seves últimes tres pel·lícules les ha dirigit la directora veneçolana Claudia Pinto, La distancia más larga, Las consecuencias i Aquí, ahora. Aquest últim títol és un documental sobre els 50 anys de carrera de l'actriu.
Elías ha compaginat el cinema amb el teatre, participant en muntatges com Terra Baixa, Los cabellos de Absalón, La gata sobre el tejado de zinc, El hombre del destino, Casi una diosa, Purgatorio i Què va passar amb Bette Davis i Joan Crawford. També ha participat en sèries de televisió com a Anillos de Oro, Turno de oficio, Señor alcalde i Herederos. Entre els molts premis que ha rebut, hi ha el Goya a la Millor Actriu Protagonista per Camino, el Premi de Cinematografia de la Generalitat i el Gaudí d'Honor-Miquel Porter 2021.
OLIVIA BELBIN
Investigadora a Sant Pau
L'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (IIB Sant Pau) ha aprovat la creació del grup emergent de recerca Neurodegeneració Molecular, liderat per la doctora Olivia Belbin. Neix amb l'objectiu de millorar la situació dels pacients amb Alzheimer. Les seves principals línies de recerca seran el desenvolupament de biomarcadors de la degeneració sinàptica que es produeix en malalties neurodegeneratives i trastorns neuropsiquiàtrics, i estudiar les bases moleculars d'aquesta degeneració en l'Alzheimer.
Nascuda al Regne Unit, la Dra. Olivia Belbin es va llicenciar en Neurociències i va obtenir el Doctorat en Ciències Biomèdiques Moleculars a la Universitat de Nottingham. Va arribar a Sant Pau l’any 2011, procedent de la Clínica Mayo, als Estats Units, on va estar tres anys com a investigadora postdoctoral. A la seva arribada a Barcelona, es va incorporar al grup de recerca liderat pel Dr. Alberto León a la Unitat de Memòria. L’any 2014, la Dra. Belbin va iniciar la seva pròpia línia de recerca centrada en el desenvolupament de marcadors de degeneració sinapsi. Durant els últims tres anys, se li han concedit diverses beques. Després del seu treball com a investigadora durant més d'una dècada a Sant Pau, l'institut assenyala que el seu nomenament confirma la seva aposta per atreure i retenir talent.
TATXO BENET
Empresari
L'empresari, periodista i col·leccionista Tatxto Benet, soci de Mediapro, ja ha posat data a l'obertura del nou museu d'art prohibit o censurat, que instal·larà a la casa Garriga Nogués, al carrer Diputació de Barcelona. L'objectiu del projecte és exposar de forma permanent la col·lecció Censored, formada per unes 150 obres d'art que han generat polèmica o han estat vetades per motius religiosos o polítics i que Benet ha anat adquirint en els últims deu anys. A l'accionariat del nou museu s'incorporarà també el grup d'inversió Varia Investment Cultural, promotor de la seu de l'Hermitage que s'havia de construir a la Nova Bocana del Port de Barcelona. Varia, a més a més, treballa per posar en marxa un museu immersiu a l'antiga fàbrica Godó i Trias de L'Hospitalet de LLobregat, el The Factory Museum.
Nascut a Lleida l'any 1957, Tatxo Benet va iniciar la seva carrera professional al Diario de Lérida i va ser també corresponsal a la seva ciutat natal dels diaris El País i El Periódico. L'any 1978 va ser un dels fundadors de la revista La Boira i l'any 1980 es trasllada a Barcelona per treballar a la redacció central de El Periódico, on va ser cap de les seccions d'informació local i societat. Poc temps després, el 1983, va fer el salt a TV3, formant part de la seva primera redacció d'informatius. A la televisió autonòmica catalana va ocupar el càrrec de director d'Esports i va dirigir també el Canal Olímpic durant els JJOO Barcelona 92. A partir de l'any 1997 torna al sector privat, primer a Audiovisual Sport i després a una empresa pròpia de gestió de drets que es va fusiona amb Mediapro, grup audiovisual que dirigeix juntament amb Jaume Roures i del que és accionista. Compagina la faceta empresarial amb el mecenatge artístic i és també el propietari de la nova llibreria Ona del carrer Pau Claris de Barcelona.