Quan es pensa en el Parkinson, la primera imatge que ve al cap és la de persones afectades per tremolors. Aquest és un dels símptomes que provoca aquesta malaltia, però no és l’únic. Són menys coneguts altres com la pèrdua d’olfacte, el restrenyiment, els malsons nocturns violents, els problemes de son o de memòria, la depressió o l’ansietat. A més de no associar-se amb aquest trastorn neurodegeneratiu, es manifesten molt abans que arribin els problemes de mobilitat —fins a 20 anys abans—, cosa que pot ser clau per avançar en la recerca per trobar una cura.
Actualment, unes 140.000 persones a Espanya han emmalaltit de Parkinson, una patologia de la qual es desconeix la seva causa i que acostuma a aparèixer a partir dels 60 i 65 anys. Té un impacte considerable en la qualitat de vida dels malalts, però no és mortal. Els símptomes es poden tractar i alleujar, malgrat que encara no s’ha trobat cap medicament que doni una resposta adequada. Els factors de risc són l’edat, ser home, no fumar ni beure cafè i tenir algun familiar afectat. Es tracta de la segona malaltia neurodegenerativa més estesa, per darrere de l’Alzheimer, que afecta 800.000 persones al país.
La unitat de Parkinson i trastorns del moviment del Servei de Neurologia de l’Hospital Clínic, amb el suport de la fundació estatunidenca Michael J Fox, està participant en un estudi europeu amb el qual vol trobar a 10.000 persones residents a Catalunya que l’ajudin a conèixer millor aquesta malaltia en la seva fase preclínica. El centre barceloní coneix a aquesta fundació des de fa anys, ja que fa una dècada que desenvolupen conjuntament un estudi per identificar marcadors de la malaltia però, en aquest cas, centrant-se en pacients ja malalts.
Segons explica Eduard Tolosa, un dels investigadors de l’estudi Envelliment cerebral saludable, el Parkinson té una progressió gradual: apareix quan entre el 50 i el 70% de les neurones, cèl·lules productores de dopamina, han mort i ha disminuït la quantitat disponible d’aquest neurotransmissor, essencial per a la mobilitat. Encara que la mort de les neurones s’inicia molts anys abans que apareguin els primers símptomes motors, el trastorn es diagnostica quan aquests es manifesten.
Per això, remarca Tolosa, analitzar com evoluciona el cos abans que es manifesti irreversiblement el Parkinson ha de servir per poder diagnosticar-lo el més abans possible, detectant els símptomes no motors i els factors de risc lligats a aquest trastorn. Disposar d’un diagnòstic precoç pot servir per desenvolupar millors tractaments i cures, fins i tot tractaments preventius, aconseguint alentir, detenir i fins i tot revertir el seu progrés.
L’estudi del Clínic arriba després que assajos clínics amb possibles fàrmacs no hagin obtingut els resultats esperats. Per a l’investigador, el problema ha estat que s’han provat en persones en les quals la malaltia ja havia avançat molt, fase caracteritzada per la falta de producció de dopamina, així com l’acumulació excessiva d’una proteïna anomenada alfa-sinucleïna. En aquest sentit, una de les línies de recerca oberta se centra en fàrmacs que intenten frenar els nivells d’alfa-sinucleïna. Si coneixent els símptomes preclínics es detecta a les persones amb un alt risc de desenvolupar Parkinson, es podran provar els medicaments amb elles i valorar la seva efectivitat.
Sense desplaçar-se a l’hospital
L’estudi Envelliment cerebral saludable, liderat per la doctora Maria Jose Martí, va començar el mes de juny. De moment, ha aconseguit ja unes 1.000 respostes i espera obtenir les 9.000 restants en el que queda d’any. Una de les seves característiques és que es realitza íntegrament en remot: els interessats a contribuir a la recerca només han de respondre un qüestionari senzill i online, amb una durada d’uns 40 minuts, sense haver-se de desplaçar a l’hospital. Per als professionals, aquest mecanisme també permet avaluar la informació de manera ràpida, econòmica i eficaç. No ha estat fàcil desenvolupar aquest plantejament, remarca Tolosa, tenint en compte qüestions legals i les dificultats tecnològiques que s’han hagut de resoldre per fer-ho accessible a tots els usuaris.
Una vegada s’hagin aconseguit les 10.000 respostes, els investigadors contactaran amb un màxim de 2.600 participants per realitzar un test olfactiu a casa —el 90% dels malalts de Parkinson perden l’olfacte—. En una última fase, 300 participants seran contactats per anar a l’hospital per realitzar una visita mèdica i proves com un test de memòria o de concentració. En total, s’espera que l’estudi duri uns cinc anys.
Una de les característiques de l’estudi és que es realitza íntegrament en remot: els participants només han de respondre un qüestionari senzill i online, amb una durada d’uns 40 minuts
Per participar en l’estudi, s’ha de tenir una edat compresa entre els 50 i els 80 anys, així com disposar d’accés a Internet i residir a Catalunya. Han de ser persones neurològicament sanes, descartant aquelles diagnosticades amb una malaltia neurodegenerativa, sigui Parkinson o Alzheimer, o altres trastorns neurològics del moviment, demència, vessament cerebral o esclerosi lateral amiotròfica (ELA). Tampoc poden participar persones que estiguin prenent medicaments que puguin augmentar o desencadenar els símptomes associats a una malaltia neurodegenerativa.
Barcelona no és en l’única ciutat en la qual s’està fent l’estudi. També s’està duent a terme a Luxemburg, Innsbruck (Àustria) i Kasel (Alemanya). Segons indica Tolosa, al Regne Unit, s’està executant un estudi similar i, com era previ, s’han incorporat a alguns dels seus investigadors per poder homogeneïtzar els protocols i poder així compatibilitzar i augmentar els resultats obtinguts.
