Catalunya ha agrupat en un mateix estand a diverses empreses que han participat a l'ISE.

Hologrames, realitat virtual i vitrines futuristes: la presència catalana a l’ISE

El Clúster de l’Audiovisual de Catalunya reclama més infraestructures per seduir als grans jugadors internacionals del sector i a les productores de cine i sèries a fer més producció aquí

La indústria catalana de l’audiovisual està present aquesta setmana al cor del saló ISE de Barcelona amb més de setanta empreses que han aportat innovacions com hologrames, propostes de realitat virtual i estesa, vitrines digitals per transformar la venda al detall o instal·lacions immersives de gran format.

En total, hi ha enguany 73 companyies catalanes de totes les mides, des d’empreses emergents fins a multinacionals multimèdia com Mediapro o Lavinia. El sector, que representa al voltant del 3% del PIB català i ocupa unes 32.000 persones, arriba a la cita amb el repte d’internacionalitzar-se i créixer en volum i especialització per atraure els grans jugadors internacionals, com les productores de cine i sèries o plataformes com Netflix.

“Des d’un punt de vista tecnològic, la indústria audiovisual mundial ja està confiant en la indústria catalana, el que sí que necessitem és tenir més i més infraestructures de manera que tota la producció audiovisual d’aquests grans jugadors internacionals es faci a Catalunya. És per això que una infraestructura com el Catalunya Media City és absolutament imprescindible”, destaca el president del Clúster Audiovisual de Catalunya, Miquel Rutllant, en declaracions a Miquel Vera i Aina Martí, de l’agència ACN.

Segons l’entitat, al teixit català de l’audiovisual hi conviuen avui les companyies “tradicionals”, que s’estan reinventant per diversificar-se i anar més enllà del cine i la televisió, les empreses emergents, principalment tecnològiques, i cada cop més firmes estrangeres que s’instal·len a Catalunya i arrelen aprofitant el talent local. “La prioritat que ens marquem és la internacionalització. Les empreses d’aquí han de sortir més, però sobretot el que volem és que vinguin empreses estrangeres que treballin i contractin aquí”, ressalta Rutllant.

Barcelona s’ha promocionat a l’ISE com un hub de referència pel talent audiovisual.

L’arrelament de l’audiovisual català es fa patent amb els ambiciosos projectes que les empreses del país han portat a l’ISE. Alguns, de gran format, competeixen en espectacularitat amb les instal·lacions de grans actors mundials del sector, com Epson, d’altres, són de petit format, però busquen igualment atreure l’atenció dels curiosos i especialistes que omplen els pavellons de L’Hospitalet de Llobregat. Tot i això, la fortalesa de l’audiovisual català està concentrada en aquests moments en l’entreteniment audiovisual (producció de pel·lícules, sèries, documentals i videojocs), que segons els càlculs del Govern concentra més de la meitat de la facturació total del sector.

Hologrames

Moltes de les empreses emergents amb base a Catalunya i presència al saló opten per mostrar futures aplicacions de la realitat virtual i augmentada. Una d’aquestes és la catalana Newtonlab Space, que ha presentat un “aparador hologràfic” de 4,5 metres de llarg que mostra persones i productes en 3D a mida natural en temps real. Aquesta vitrina virtual ha estat desenvolupada amb tecnologia pròpia i busca implantar-se en el màrqueting de sectors com venda al detall, l’art o l’automoció, ja que, per exemple, la seva mida permet mostrar un cotxe a mida real sense haver-lo de transportar al concessionari. “A mitjà termini els hologrames s’hauran implantat. No trigarem gaire a veure dispositius que poden projectar persones a mida real a botigues conegudes”, ha dit a l’ACN, Roger Belbo, director creatiu de Newtonlab Space.

Captar l’atenció dels visitants que estan bombardejats per molts estímuls també és un dels objectius de les solucions tecnològiques immersives que presenta una altra empresa emergent catalana, Marvut Technologies. Ells estan especialitzats en “realitat estesa”, aquella que uneix la realitat augmentada i la intel·ligència artificial. Al seu estand es pot veure un holograma en 3D que es pot modificar amb el moviment d’una mà, fent-lo més gran o més petit.

Holograma de l’empresa Marvut Technologies a l’stand de l’ISE.

També una projecció interactiva pensada per captar les mirades de l’usuari de qualsevol botiga o museu. “Qualsevol empresa o sector que vulgui captar un públic específic i que dialogi amb un missatge potent, som capaços de fer-ho”, ha explicat el fundador i conseller delegat de l’empresa, Diego Fernández.

Experiències immersives

Al saló també s’han pogut veure experiències immersives de la mà d’algunes de les empreses audiovisuals més tradicionals d‘un sector que ja frega les 3.700 companyies a Catalunya. Al pavelló 6, Lavinia està donant a conèixer el seu projecte Dreams de la mà d’Universe, una experiència completa en què hi poden prendre part simultàniament fins a una quinzena de persones equipades amb ulleres de realitat virtual que comparteixen espai real i digital en una superfície de 300 metres quadrats.

A Dreams, els participants poden interactuar durant 30 minuts amb animals, entrar a l’habitació d’un infant i encongir-se fins al punt de poder entrar i viatjar en el seu tren de joguina o intentar sortir d’un laberint format per fitxes de dominó. El fil conductor són els somnis i es mostren nous continguts en què l’espectador està immers en la història, segons explica a l’ACN el productor executiu i director de Desenvolupament de Negoci de Lavinia, Ignasi Marcet. “Té el límit que tingui la imaginació i la imaginació, fins al que sabem, no en té”, detalla en declaracions a l’ACN.

Més de 70 companyies catalanes han participat a l’ISE.

Aquesta tecnologia permet entrar en noves realitats i nous mons que no són reals i es pot aplicar en múltiples àmbits, com per exemple l’educació. En aquest sentit, permet veure al detall com és un cervell humà per dins; o visitar civilitzacions i monuments que ja no existeixen, com els de l’Antiga Grècia o Roma, entre d’altres, afegeix.

Un altre àmbit d’aplicació podria ser el de la construcció, en què un arquitecte podria passejar-se per un futur habitatge o edifici amb els seus clients per mostrar-los un projecte que ni tan sols s’ha construït; el de la salut per tractar diferents tipus de fòbies o en les fires industrials, on el potencial client podria conèixer l’interior de les màquines sense necessitat de transportar-les als estands.