Història d’una cooperativa

A l’actualitat, la cooperativa Pau i Justícia, amb el flamant nou trajo teatral com a seu de la Sala Beckett, no només viu una segona joventut al Poblenou, on torna a ser un espai de referència pel veïnat, sinó que, almenys durant uns mesos, tindrà una segona vida a la Biennal de Venècia. Els comissaris de la mostra d’arquitectura d’aquest any van enamorar-se del projecte, i per explicar tots els ets i uts de la rehabilitació, els Flores i Prats han reproduït un tros de la nova Beckett al bell mig de l’Arsenale venecià

[dropcap letter=”D”]

urant els anys seixanta, al Poblenou hi havia pocs racons amb més vida que la cooperativa Pau i Justícia. Els baixos de l’edifici, aixecat l’any 1927, eren un formiguer de gent que entrava i sortia de la cooperativa de consum, el colmado on els treballadors hi trobaven tota mena de productes a bon preu, des de calaixos plens de fruites i verdures fins a pernils penjats a les parets o les llaunes de conserva que algú apilava pacientment fins a formar piràmides gegantines. També hi havia espai per una sabateria, s’hi venien escombres i vaixelles i no hi faltaven, és clar, els vins a granel ni la nevereta de cocacoles, tal com es pot veure en aquestes imatges d’època. La cooperativa també tenia un bar amb billars i un teatre, on s’hi estrenaven clàssics populars com La criada nova o Deixa’m la dona, Cisquet, i el pis superior acollia un club d’escacs, una colla excursionista, un grup femení, una biblioteca i l’escola (on va estudiar l’escultor Subirats, nascut a tocar).

En aquella època gloriosa, els més de 1250 socis de la cooperativa no van tenir prou amb tot aquest bullici i van decidir fer una promoció de pisos: el bloc Civit, situat a l’indret que més tard seria la Diagonal, és un bon exemple d’aquelles promocions autogestionades, que van permetre dotar d’habitatge 300 famílies del barri. De fet, l’edifici de la Pau i Justícia ja havia estat construït amb l’esforç d’una cinquantena de socis, que durant mesos van dedicar els diumenges i els festius a fer de manobres, en una demostració inigualable de l’esperit cooperatiu de l’època.

Ja en mans de l’Ajuntament, el 2011 es decideix que a la Pau i Justícia s’hi instal·larà la Sala Beckett, obligada a marxar de Gràcia, on el seu teatre i la seva escola de dramatúrgia ha aconseguit prestigi internacional

Lamentablement, l’aparició dels supermercats i els canvis d’hàbits van obligar la cooperativa a tancar. Als anys noranta, l’edifici dels números 228-232 de Pere IV només allotjava un gimnàs i una sauna, i més endavant les portes es van haver de tapiar per evitar ocupacions. Ja en mans de l’Ajuntament, el 2011 es decideix que a la Pau i Justícia s’hi instal·larà la Sala Beckett, obligada a marxar de Gràcia, on el seu teatre i la seva escola de dramatúrgia ha aconseguit prestigi internacional. I s’organitza un concurs arquitectònic per fer-ho possible, que rep propostes del tot divergents: alguns arquitectes, com Jordi Badia, volien mantenir l’espai intacte, amb només una capa de pintura, mentre que l’estudi de Carme Pinós apostava per tirar la cooperativa a terra i aixecar-hi l’enèsim edifici emblemàtic, en considerar que la dèria de conservar i mantenir la memòria era caure en el «políticament correcte» (en aquest vídeo es pot recuperar un encès debat amb els diversos concursants).

Per sort, els guanyadors van ser l’estudi Flores i Prats, amb una proposta d’artesania que mantenia l’essència de l’edifici fins a uns límits insospitats: Sense renunciar a sanejar l’estructura i obrir espais, la nova Beckett ha conservat la majoria de portes, finestres i mosaics hidràulics dels anys vint, sovint recol·locats en nous espais. D’aquesta manera, el vell i el nou conviuen alhora, i es conjuga la memòria amb la teatralitat: tal com explica el director de la Beckett, Toni Casares, «quan l’espectador s’asseu, mira les parets i ja està imaginant».

A l’actualitat, la cooperativa Pau i Justícia, amb el flamant nou trajo teatral, no només viu una segona joventut al Poblenou, on torna a ser un espai de referència per al veïnat, sinó que, almenys durant uns mesos, tindrà una segona vida a la Biennal de Venècia. Els comissaris de la mostra d’arquitectura d’aquest any van enamorar-se del projecte, i per explicar tots els ets i uts de la rehabilitació, els Flores i Prats han reproduït un tros de la nova Beckett al bell mig de l’Arsenale venecià, replicant els sinuosos bancs de roure i el fantàstic rosetó modernista que tant enorgullia els cooperativistes.

Compartir
Publicado por
Albert Forns

Artículos recientes

  • El Bar del Post

Felipe Cabezas: Més enllà de la frontera entre el teatre i la vida

“Abans de res, jo soc actor i ho he estat des de molt jovenet. Vaig…

18 de May de 2024
  • Good News Barcelona

Barcelona pot ser el millor pavelló d’una Biennal

Sara Catalán no només vol exportar allò bo dels models que ha vist arreu del…

18 de May de 2024
  • Música

De concert amb el nadó

Assistir a un concert de música culta amb un nadó resulta una metàfora perfecta del…

18 de May de 2024
  • Escena

Figures de vidre

'El zoo de vidre', a la Biblioteca Nacional, és una obra delicada que sublima el…

18 de May de 2024
  • Good News Barcelona

Esteve supera els 700 milions en vendes i construirà una nova planta a Celrà

El grup farmacèutic barceloní creix a doble dígit gràcies a la bona marxa del negoci…

17 de May de 2024
  • Good News Barcelona

L’impacte de la inversió en ‘data centers’ a Barcelona superarà 7.000 milions el 2025

Els projectes previstos entorn de la capital catalana acumulen un total de 1.047 milions d'euros…

17 de May de 2024