[dropcap letter=”G”]
onzalo Goytisolo (Barcelona, 1966) ha trobat el seu lloc en el retrat. És un pintor virtuós i reconegut, que ha exposat en algunes de les galeries amb més tradició i renom de Barcelona, com la Sala Parés o la Fundació Vila Casas. Té una llarga i sòlida trajectòria, sempre com a artista figuratiu, que inclou espectaculars paisatges de la ciutat i retrats, molts retrats.
Es considera un mercenari de l’art. “En el món de la creació contemporània on preval la noció de renovació constant, em dedico al gènere més carca que existeix, el retrat per encàrrec”, s’excusa Goytisolo. Però els seus retrats d’empresaris, polítics i famílies burgeses de Barcelona són, a més d’una forma noble de guanyar-se la vida, un testimoni necessari d’una societat i una època. Per la seva paleta han passat coneguts polítics com José Montilla, Celestino Corbacho o Jorge Fernández Díaz amb la seva família, empresaris com Josep Vilarasau, Ricard Fornesa o Juan Rosell, i escriptors com Juan Marsé, Pere Gimferrer o Juan Goytisolo.
Fill de Luis, nebot de Juan i José Agustín, pertany a una de les nissagues més notables de les lletres hispanes. La totpoderosa agent Carmen Balcells li va encarregar un retrat el 1994. “Per afecte”, diu Gonzalo. Li va fer unes quantes fotos asseguda en una taula de l’agència. Tenia molt poc temps per a la sessió i els genolls ja li començaven a molestar en aquella època. Així que la va asseure un una taula que va resultar que era la mateixa en què de petita s’enfilava per ballar davant la seva família. I ara, la mateixa taula li servia per tapar unes cames que començaven a flaquejar. “Aquestes coses passen”, assegura el pintor, que abans preparava “escenografies” per fotografiar els seus retratats però que darrerament prefereix que la realitat el sorprengui.
Goytisolo cita alguns noms, com Marcos Palazzi, Xavier Rodés, Xevi Solà, Josep Segú, els germans Santilari; amics i companys de generació. I assegura que hi ha una marca Barcelona molt potent, però que necessita suport i impuls. Són molts els exponents d’un nou realisme que s’hauria de potenciar i exportar.
