Quan va aterrar a la nostra ciutat amb 33 anys, Friedrich von Schönburg no s’imaginava com d’intensa i singular seria la seva etapa com a directiu de El Palace Barcelona. Obert originalment com a Ritz, l’històric hotel a la cantonada de Gran Via amb Roger de Llúria commemorava aquell 2019 el seu centenari.
La cèlebre marca, cognom del llegendari César Jean Ritz, pare de l’hostaleria moderna junt amb el xef Auguste Escoffier, es va esborrar de l’hotel de Barcelona el 2005 per una sèrie de litigis de l’antiga propietat. En el seu moment, el canvi de nom va ser una història recurrent, tot i que ara ja va quedant enrere.
De fet, la joventut de Von Schönburg forma part d’aquest pas endavant de la casa: va ser director general interí des de febrer de 2020 i ja de manera oficial des de gener de 2021, el que l’ha convertit, amb 35 anys, en el director d’un cinc estrelles gran luxe més jove d’Europa, una excepció, ja que un càrrec així generalment és més propi d’un personatge madur i de dilatada trajectòria, gairebé un diplomàtic de llarga experiència.
De fet, la seva mare volia que fos diplomàtic i el seu pare pensava que el seu paper professional a la vida seria el de banquer. Per la seva banda, Von Schönburg volia ser actor. “I res d’això va passar. Finalment, em vaig centrar totalment al món de l’hoteleria i aquí em teniu a Barcelona dirigint un hotel que té tants anys com potencial”, comenta el director de El Palace amb un suau accent andalús, ja que, encara que el seu nom i cognom facin pensar una altra cosa, va néixer a Màlaga i es va criar a Marbella.
Un estil heretat de família
És cert que Maria Lluïsa de Prússia i Rudolf Graf von Schönburg —conegut com el Comte Rudi— volien un altre tipus de treball per a ell, però ara estan feliços per veure el seu fill al pont de comandament d’una de les institucions de l’hoteleria continental. La seva mare, viatgera i sempre vinculada a obres solidàries i benèfiques, va dirigir Unicef a Andalusia durant dècades i el seu pare va ser director d’un establiment llegendari: el Marbella Club, el luxós i alhora relaxat hotel fundat a mitjans dels anys 50 pel príncep Alfons de Hohenlohe-Langenburg, un dels indrets predilectes de la jet set i que va situar a aquesta localitat de la Costa del Sol com a destinació de luxe durant molts i molts anys.
“Sempre vaig veure als meus pares com a persones impecables en les formes i això, crec, acabes fent-ho teu. Tant pel seu passat com pels seus treballs, ells són grans amfitrions”, indica, mentre recorda que la seva primera experiència real en el món de l’hoteleria va coincidir amb una vaga al Marbella Club: “Vaig haver de fer de tot, perquè els clients estaven hostatjats i calia seguir-los cuidant. El meu pare estava pendent de mil coses en tot moment i la meva mare es va convertir en la telefonista de l’hotel per mantenir-lo viu. Aquí és on em va entrar la passió per aquest món: tractar bé als altres i fer que se sentin com a casa, així que adéu al potencial banquer, al desitjat diplomàtic i també a l’actor”, diu rient.
“Sempre vaig veure als meus pares com a persones impecables en les formes i això, crec, acabes fent-ho teu. Tant pel seu passat com pels seus treballs, ells són grans amfitrions”, indica Von Schönburg
Així, el jove Friedrich va acabar passant del col·legi alemany de Marbella a l’Ecole Hôtelière de Lausana, un clàssic del sector, fundada el 1893 coincidint amb el boom de l’inici dels viatges i el turisme a la Suïssa de finals de segle XIX. Allà va passar cinc anys que va compaginar amb pràctiques en grans hotels de Madrid, París i Andalusia, temps que recorda amb afecte i uns ulls una mica murris, tot i que en la línia de discreció d’un gran hoteler, no entra en detalls sobre aquells temps. Més endavant, va treballar amb la seva germana a la seva empresa d’organització d’esdeveniments i màrqueting amb base a València.
Després va arribar una dècada plenament activa en l’àmbit laboral en alguns dels millors hotels a Londres: The Savoy, Claridge’s, Rosewood, The Connaught… uns establiments d’altíssim standing on va trobar una segona escola. “El meu pla era estar dos o tres anys al Regne Unit per desenvolupar després la meva carrera en altres països, però no vaig poder renunciar a les ofertes de treball en hotels tan importants i en els quals s’aprèn tant. Això va fer que aquest període s’acabés convertint en una llarga dècada londinenca, que em va servir molt per afrontar amb més experiència l’etapa actual”.
… I Barcelona
L’arribada a la capital catalana fa una mica més de dos anys va sortir d’una oportunitat: la propietat de El Palace estava buscant un “segon a bord”, que en l’argot hoteler anglès s’anomena Hotel Manager, per actuar com a mà dreta del director general, una tasca que va desenvolupar fins a febrer de 2020, quan la covid-19 aguaitava. A partir de llavors, amb el director general titular de baixa, va assumir el seu paper de manera interina durant el període de tancament. “Això va ser tot un màster: haver de tancar un hotel i quedar-te amb les claus d’unes reixes que mai estan tancades va ser una cosa que no oblidaré. Veníem d’un bon 2019, implementant nous projectes i donant-li un necessari aire nou a l’hotel… i de sobte tot es va aturar. Va ser dur, estrany i alliçonador”, reconeix.
La reobertura de l’hotel va ser progressiva: davant la manca de reserves per pernoctar l’estiu de l’any passat, es va optar per no activar les habitacions i suites, tot i que sí que es va obrir la terrassa: “Tenim un preciós jardí de 1.500 metres quadrats a la part més alta del nostre hotel, amb vistes precioses a tota la ciutat. Diria que és el jardí més gran d’un terrat a Barcelona i el vam activar perquè el coneguessin i gaudissin els i les barcelonines. Des de llavors, s’ha convertit en tot un èxit i el 95% de persones que ens van visitar l’estiu passat no el coneixien”, indica, satisfet.
“Això va ser tot un màster: haver de tancar un hotel i quedar-te amb les claus d’unes reixes que mai estan tancades va ser una cosa que no oblidaré”, reconeix el director
Obrir l’hotel a la ciutat és una de les fixacions de Von Schönburg. Aquest mateix mes es reactiva un cinema a l’aire lliure amb gandules a la posta de sol, crispetes, còctel i una programació de pel·lícules entre les quals mai falta alguna de 007, ja que és un bondista declarat. “Estem intentant que passin moltes coses a l’hotel, que sigui un pol d’atracció i que torni a ser un dels grans centres socials de Barcelona. Pretenem que en el nostre preciós hall sempre passin coses i que la gent entri a El Palace, que el faci seu i se senti bé”.
El director viu a prop de El Palace i reconeix que és molt feliç a l’Eixample amb la seva parella, l’Amanda, que des de Barcelona està desenvolupant Classpass, una aplicació de fitness, benestar i bellesa per a tot el sud d’Europa. Reconeix totes les virtuts de la ciutat, tot i que troba a faltar més empenta a les institucions locals perquè a l’arrencada post-pandèmia es col·loqui a la ciutat en el lloc que li correspon: “Si volem continuar sent una destinació desitjada on la gent aspiri a passar uns dies atractius i, fins i tot, quedar-se més temps, cal afinar una mica més en seguretat, neteja i urbanisme. Nosaltres posem tot de la nostra part per embellir i necessitem aquest equilibri”, admet.
En marxa novament
Amb la reobertura total de l’hotel el passat 1 d’abril, El Palace va activar les seves 120 habitacions i suites, que van arrencar amb una discreta ocupació, tot i que progressivament van assolint una certa tornada a la normalitat. Durant tot aquest temps, el director i el seu equip han modernitzat procediments, han horitzontalitzat la cadena de comandament, millorat la comunicació externa i interna, implementat tecnologia no utilitzada en els 102 anys d’història de la casa i millorat diferents departaments de l’establiment.
El Palace va activar totes les habitacions i suites a principis d’abril: va arrencar amb una discreta ocupació, però progressivament va assolint una certa tornada a la normalitat
Hi ha un especial interès a tornar l’hotel als circuits del luxe internacional gràcies a acords amb diferents companyies del sector i reactivar un restaurant de referència a l’espai que durant anys van ocupar els cèlebres Diana i Caelis. “Els temps no són els mateixos i estem veient que podem tenir alta qualitat combinant la història de l’hotel, la seva estètica i bellesa, amb certa informalitat. Trobarem aquest equilibri de la mateixa manera que estem fent en altres zones de restauració de l’hotel. No parem i estem molt il·lusionats amb els temps que vénen”, conclou.
Després de 102 anys d’història, El Palace té un nou capità que ja està redreçant el rumb d’un hotel que necessitava empenta i nova vida de la mà d’un equip que està motivat per fer-ho. I ara s’ha afegit un petit-gran fitxatge: la Lulu, la petita teckel del director. Exerceix d’amfitriona de les mascotes dels clients d’un hotel que també s’ha fet pet friendly. Els temps canvien.
