Projecte vivendes edifici FM10
Els propietaris dels habitatges de FM10 poden gaudir d'una experiència de luxe.

Francesc Macià 10, exclusivitat residencial amb segell Bauhaus

Com si es tractés d'un gran cinema de format panoràmic, cadascuna de les residències de FM10 és testimoni de l'activitat diària d'un enclavament icònic de la ciutat. Ja queden només dos pisos per vendre i es reserva per a més endavant la comercialització de la joia de la corona, un àtic de 1.250 metres quadrats.

Gaudir d’una de les millors panoràmiques de la ciutat de Barcelona és tot just un dels molts privilegis dels que gaudeixen els exclusius veïns del número 10 de Francesc Macià. En aquesta emblemàtica i transitada plaça de la ciutat s’alça l’edifici que durant més de tres dècades va albergar les oficines de l’asseguradora Winthertur a la capital catalana i que avui s’ha convertit en una finca de gran luxe on el preu per metre quadrat supera els 16.000 euros.

L’edifici, projectat el 1969 per l’arquitecte suís Marc-Joseph Saugey, segueix l’estil de l’escola Bauhaus i s’obre de forma inusual sobre la plaça a partir d’una façana de vidre dibuixant una línia còncava que contrasta amb la resta de construccions veïnes que segueixen la curvatura de la plaça. La particular forma el·líptica de la planta esdevé un referent i un motiu molt present en tot el projecte de rehabilitació dut a terme sota la direcció de la promotora immobiliària Squircle Capital i desenvolupada per Squircle Properties.

El conjunt residencial compta amb set habitatges de 600 metres quadrats, cadascún dels quals ocupa la totalitat d’una planta, i un àtic dúplex que corona una promoció que s’aixeca sobre una zona comercial de 3.000 metres quadrats i quatre plantes subterrànies. El prestigiós arquitecte brasiler Marcio Kogan, juntament amb el seu equip de Studio MK27, ha estat l’encarregat d’equipar i donar-li la singular identitat a un projecte que, sense deixar de ser un referent per a la ciutat, fa un pas més enllà en els habitatges de gran luxe per brindar una experiència vital en si mateix.

“La fase de disseny la vam iniciar el 2013 i vam optar per l’equip de Kogan. El plantejament del Marcio va ser trencar amb el que hi havia obrint l’edifici a la plaça i va emprar materials com l’alumini, el llautó i el ciment existent. Per a la part residencial es va mantenir l’aspecte, però canviant totalment les prestacions en qüestió d’aïllament tèrmic i acústic, aportant gran hermeticitat”, comenta Gonzalo Álvarez, director de Desenvolupament de Squircle Properties.

Dissenys d’autor

Fins al moment de l’encàrrec, Marcio Kogan estava centrat en arquitectura residencial de cases exemptes i aquest va ser el seu primer projecte en bloc d’alçada. “Kogan es va enamorar de l’edifici al veure la panoràmica que es genera en els habitatges, els quals gaudeixen d’una marcada horitzontalitat atès que no disposen de grans alçades lliures. Ens va encantar la rapidesa amb què va assumir la geometria de l’immoble i com va saber donar solució a l’el·lipse lliure de la planta a l’hora de plantejar l’apartament. Ho va clavar”, explica Gonzalo Álvarez durant una visita a un dels apartaments realitzada per The New Barcelona Post.

L’arquitecte brasiler Marcio Kogan es va enamorar de l’edifici al veure la panoràmica que es genera en els habitatges

Kogan es va encarregar de la part arquitectònica de totes les zones comunes i del pis pilot de la planta 3, on els amplis finestrals que van de terra a sostre estableixen un fort diàleg entre interior i exterior. A partir d’aquí es va buscar la col·laboració d’altres professionals per integrar-los en el projecte. Aquest va ser el cas de l’arquitecte belga Vincent Van Duysen que va aportar el seu talent al disseny interior d’alguna de les residències i de l’arquitecte i escultor italià Vincenzo de Cotiis, que es va encarregar del mobiliari de les zones comunes de l’edifici. Al costat d’ells, també destaca el treball del dissenyador de moment, Michael Anastassiades, que va projectar lluminàries fetes a mida per a algunes zones comunes com la recepció i per al menjador de l’habitatge pilot de FM10.

Al llarg de tot el projecte hi ha tres materials que s’imposen com a nexe d’unió dels diferents espais. Aquests són la pedra basaltina romana, la fusta de noguera americana i el llautó. En base a ells s’articula el projecte que presenta un aspecte elegant, tranquil i atemporal. Tot tracta de tenir un caràcter calmat on cada detall està pensat i els materials estan mil·limètricament ajustats a l’espai per respectar la continuïtat i puresa formal en tot moment.

edifici vivendes FM10
Tot el projecte s’ha dissenyat per afavorir la connexió entre l’edifici i la ciutat, el que queda palès en la distribució interior del seu pis pilot, obra de Marcio Kogan, que permet “controlar” la ciutat des de la pròpia sala d’estar.

El valor de la sostenibilitat

Dins el procés de disseny es va plantejar una gran línia d’actuació basada en la sostenibilitat i l’eficiència energètica. I no només això, ja que es va voler anar més enllà de la normativa existent, convertint-se en el primer edifici residencial a Espanya en aconseguir la certificació BREEAM, que impulsa la construcció sostenible i respectuosa amb el medi ambient. Entre les mesures adoptades al respecte està l’ús d’energies renovables per cobrir el 71,8% del conjunt de necessitats d’aigua calenta. “L’edifici no perd càrrega tèrmica a través de la façana gràcies al seu sistema tèrmic on els vidres porten intrínsec una capa de control solar. A més, compta amb un mecanisme centralitzat d’aportació d’aigua calenta per a calefacció que al costat de l’aerotèrmia aconsegueix maximitzar la sostenibilitat de l’immoble “, revela el director de desenvolupament. La il·luminació LED dins i fora de l’immoble, així com els sistemes mecànics i de gestió sostenible permeten controlar i monitoritzar l’eficiència ambiental. L’edifici exempt es concep com una illa que compta, al seu torn, amb el seu edèn particular, gràcies a una zona enjardinada de 500 metres quadrats que actua com un pulmó verd dins el conjunt.

vivendes edifici FM10
La fusta de noguera americana vesteix revestiments i peces de mobiliari fet a mida. Es combina amb taulells de granit negre i marbres de gran qualitat.

Actualment els propietaris, majoritàriament empresaris catalans consolidats, disposen de dos accessos de vianants, un des Diagonal i un altre des d’Urgell, als que se li suma un de rodat que dóna accés als dos nivells d’aparcament subterrani amb què compta la propietat. Cada habitatge disposa de sis places d’aparcament amb instal·lació de punts de recàrrega elèctrics. Sobre aquest nivell es troba una zona de reunió per a la recepció de visites i una cava privada. En plantes superiors es troba el gimnàs i centre de fitness, proveït de claraboies que nodreixen de llum natural a l’interior, i una espectacular piscina de 20 metres.

Actualment els propietaris dels habitatges són, majoritàriament, empresaris catalans consolidats

En total, la zona residencial compta amb 15.000 metres quadrats dels quals dues terceres parts estan destinades a zones comuns i la resta a habitatges. “Es tracta d’un edifici que ofereix els mateixos serveis que un hotel de cinc estrelles, amb la màxima seguretat i servei de consergeria les 24 hores”, apunta David Rolt, director de vendes de Francesc Macià 10. Dels set habitatges amb què compta FM10 a dia d’avui queden disponibles només dues unitats. Està previst que l’àtic, amb un total de 950 metres quadrats i 300 metres quadrats de terrassa, surti a la venda en una futura fase i convidi, un cop més, a deixar-se endur per unes panoràmiques de somni.

vivendes de FM!0
Un gest de complicitat clar a la ciutat de Barcelona és la porta d’accés a l’edifici, que es va inspirar en els típics reixats modernistes de l’Eixample, especialment la de La Pedrera.