Pluja de musicals a la cartellera d’aquesta tardor. Els astres s’han alineat per fer pujar als escenaris barcelonins quatre espectacles de bandera que han generat molta expectació i que ja estan venent entrades a molt bon ritme. Àngel Llàcer i Manu Guix desafien la climatologia amb la posada en marxa de Cantando bajo la lluvia, que s’estrena el 15 de setembre al Tívoli; el Teatre Victòria es rendeix al somni d’un jove ballarí amb Billy Elliot a partir del 9 d’octubre; aquest mateix dia, arrenca al Teatre Poliorama la comèdia musical T’estimo si he begut, escrita per Empar Moliner; i Coco Comín és la directora artística de Fama. El Musical, que arriba al Teatre Apolo el 19 d’octubre.
Barcelona torna a apostar pels musicals, un gènere que va viure una etapa d’esplendor fa uns anys a la capital catalana, quan fins i tot es va inaugurar el Barcelona Teatre Musical en l’antic Palau dels Esports, al carrer Guàrdia Urbana. Jorge Arqué és un dels productors de Fama i també gestiona el Teatre Apolo de Barcelona des de fa un any. “Són temps d’incertesa, però esperem que a mitjans d’octubre s’ampliï l’aforament dels teatres a un vuitanta per cent d’ocupació”, confia Arqué, que posa en marxa, al costat de tres productors més, una maquinària d’un milió dos-cents mil euros per fer possible aquest espectacle.
“Hem estat molt curosos amb la inversió, som quatre inversors que gestionem fons propis. Jo també vaig ser productor de Fama el 2004, amb un total 11.175 funcions gràcies a una gira molt àmplia per Espanya que va durar fins a 2009. En aquell espectacle, Coco Comín era coreògrafa i codirectora artística. Va ser un èxit total”. La sintonia entre Coco Comín i Arqué és palpable en la presentació davant la premsa. Coco comenta que no és normal que un productor es passi vuit hores al dia amb l’equip artístic i Arqué replica que es passa moltes hores amb ells perquè s’emociona amb els assajos i creu que la producció ha de formar part de l’equip: “Tenim una matèria primera fantàstica. Hi ha vint-i-set artistes a l’escenari, però en total hi estem implicades noranta persones”, comenta.
Arqué és músic i productor de televisió. “Fama explica la història d’una escola d’arts escèniques de Nova York i encara que està ambientada en els anys vuitanta crec que és un muntatge atemporal i universal que ha convidat a molts joves a somiar amb la fama”. Com a productor ha de pensar en el públic al qual es vol dirigir. “És per a totes les edats, però la gent gran encara té por d’anar als teatres perquè són espais tancats i encara segueix la pandèmia …”, apunta.
Els queda una setmana d’assajos al Teatre Apolo, les prèvies comencen el 8 d’octubre i l’estrena oficial serà el 19 d’octubre. “L’espectacle és en castellà perquè després anem a Madrid, al Teatre Albéniz, situat darrere de la Puerta del Sol”, avança.
Mig segle de vida de l’escola Coco Comín
Per Coco Comín, Fama és el musical dels musicals, al costat de West Side Story i Grease. “Al llarg de segle XXI s’ha creat un tsunami de produccions de musicals, però tinc clar que Fama és una de les obres principals”. La coreògrafa també sap que els productors inverteixen per vocació, perquè és molt difícil guanyar diners amb aquest format.
La prestigiosa acadèmia de Coco Comín compleix mig segle de vida i ho fa amb la mateixa energia amb la qual va arrencar. La seva faceta docent permet que empatitzi al cent per cent amb aquest musical. “La fama costa i aquí és on començareu a pagar. Amb suor”. Aquesta és la frase que repetia a la sèrie la senyoreta Lidya Grant. “L’espectador gaudirà tornant a ser estudiant —afegeix Comín—. La música és en directe, però hi ha una part gravada, la part dels metalls. I la banda sonora es registrarà en els estudis de Madrid de Teddy Bautista”, explica.
Mil sol·licituds
Tots els muntatges comencen amb la convocatòria d’un càsting. “Vam rebre mil sol·licituds — aplaudeix Comín —. Ara ja tenim un equip format per artistes molt especials i molt humils, entre els quals hi ha setze catalans i la resta de Còrdova, Múrcia, València, Argentina, Itàlia, Filipines i Cuba. El primer que es busca és talent”.
La directora artística no es cansa de donar informació sobre aquest gran projecte: “M’han demanat que duri dues hores perquè per les mesures Covid no es poden fer descansos en la funció. Hi ha pop, rock, gòspel, rap i la cançó Fama està dins del gènere disco. L’artista més jove de tot el repartiment és Diane Jacob, de nacionalitat filipina, que dona vida a Serena Katz i té vint anys”. Finalment, presenta a Betty Akna, la senyoreta Sherman en escena, que fa el mateix paper que Comín a la seva acadèmia.
