Joan Guerrero (Tarifa, 1940) i Julio Carbó (Morella, 1964) són dos fotoperiodistes de dues generacions. Van néixer a dos punts diferents d’Espanya, però la seva feina va acabar convergint a Barcelona, treballant per a desenes de mitjans de comunicació durant tota la seva extensa i brillant carrera. Són dos amics, dos professionals i tots dos estan compromesos amb causes socials. Ara, han decidit convergir en un nou projecte, l’exposició Guerrero ② Carbó, que fins al 25 de març es pot admirar a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC), al recinte de l’Escola Industrial.
L’exposició mostra dues mirades distribuïdes en 22 parelles de fotografies protagonitzades cadascuna pel número dos. Dues dones, dos homes, dos objectes, dos símbols. Sempre dos i de dos en dos. A l’esquerra, la mirada en blanc i negre del mestre Guerrero, i a la dreta, la de Carbó, un dia llunyà alumne i avui també mestre.
La idea original va ser del veterà Guerrero, sempre explorant la fotografia humanista. Així, en el seu retir de la Santa Coloma del seu cor, va seleccionar un conjunt d’imatges on havia plasmat parelles de tota mena, i les va ordenar en un àlbum. Un dia va anar a visitar-lo Carbó, avui responsable de l’edició gràfica a El Periódico, i Guerrero li va ensenyar. I a més, li va regalar, però amb la condició d’un repte: el seu amic havia de completar amb una rèplica cadascuna de les fotografies, sempre amb la dualitat com a protagonista.
Carbó va acceptar encantat i va iniciar la cerca al seu arxiu i en va fer de noves. El resultat, la citada exposició. Cadascú sense renunciar al seu estil han aconseguit una comunió excepcional. Així, un queda enamorat en comprovar com dues mirades estableixen un link màgic. Guerrero i Carbó, o viceversa, uneixen la foto en blanc i negre de dues ancianes a Granada, amb la de dues joves lesbianes fent-se un petó en color. O les mirades perdudes d’una dona i una nena a Pungala (Equador), confrontada amb una en què Artur Mas i Felip de Borbó eviten mirar-se.
Abunden les imatges preses a Barcelona i la seva àrea metropolitana (no hi pot faltar la Santa Coloma icònica de Guerrero), però la mirada dels dos fotorreporters s’estén a tots els racons del país, i fins i tot salta a Europa i l’Amèrica Llatina.
L’exposició va ser inaugurada el 22 de febrer passat a la seu de l’IEFC, on gairebé no hi cabia una agulla per escoltar Guerrero i Carbó. A més de poder contemplar les 22 parelles de fotografies distribuïdes en dos pisos amb aire industrial, també va ser un merescut homenatge a Guerrero i a la seva trajectòria professional. Durant dècades, va ser referent i mestre i així ho reconeixen les generacions posteriors de fotoperiodistes. I tot i que encara és aviat per rendir homenatges a Carbó, va ser una oportunitat més per admirar la qualitat de la seva feina.
Guerrero i Carbó no només comparteixen la seva passió per la fotografia, sinó també el seu compromís social a través de l’associació Catalunya Mirades Solidàries, en què participen molt activament. I és precisament cap a les activitats solidàries de l’entitat que es destinaran els beneficis del llibre que han editat i que recull les imatges de la mostra, una oportunitat de portar-nos a casa el magnífic treball binari dels dos autors.
Ara estan embrancats en un nou projecte, una nova exposició més ambiciosa en què participaran dotzenes de companys aportant la seva obra. Aquesta mostra serà un retrat de l’impacte de les darreres crisis que han colpejat la societat en aquest principi de segle XXI tan convuls. També s’editarà un llibre, els beneficis del qual es destinaran igualment a un projecte solidari.
Volem més Guerrero i Carbó. O viceversa.
