Wakatt, nova creació del coreògraf Serge Aimé Coulibaly i la seva companyia Faso Danse Théâtre. @Sophie Garcia

Explosió de llum i optimisme: guia ràpida per gaudir del Grec

Són molts, i molt bons, els espectacles que es presenten enguany, així que us suggerim cinc itineraris per descobrir el més rellevant del festival per aquest mes de juliol

Ja se sent l’estiu en els nostres cossos i en l’ambient, i amb l’arribada de la nova estació torna també el festival per excel·lència que marca el ritme de Barcelona: el Grec. Enguany la seva aposta passa per estendre’s per tota la ciutat, sense perdre la centralitat de Montjuïc, donant així el seu suport a les sales, les companyies, el talent i la creació locals, l’autoria, les dramatúrgies contemporànies i els nous llenguatges, i posa especial atenció als projectes liderats per dones.

Aquesta edició estarà marcada per un centenar de propostes per a 40 espais de la ciutat i la reprogramació d’alguns espectacles de 2020, a més de 28 activitats paral·leles per a 20 llocs més, en la que serà la més llarga de les celebrades fins ara.

Cada any, el festival busca inspirar-se en col·lectius artístics i culturals que d’una altra manera no arribarien al gran públic, i des que el 2017 es va convertir en un viatge cap a l’est, les cultures més llunyanes i exòtiques han marcat el seu cartell. Ara, amb el continent africà com a inspiració, es fa un pas més i s’ha buscat fixar l’atenció tant en el col·lectiu d’africans residents a Catalunya com en els afrodescendents. I és Carrer Robadors, l’obra teatral que inaugura el festival i que dirigeix Julio Manrique, la síntesi del que pretén ser aquest Grec 2021: una mostra de la diversitat cultural de la nostra ciutat.

El festival busca inspirar-se en col·lectius artístics i culturals que d’una altra manera no arribarien al gran públic

En aquest esperat esdeveniment que serveix com a instrument de reflexió, de canvi i de transformació, i per a facilitar el nostre recorregut pel mateix siguin quines siguin les nostres circumstàncies, se’ns ofereixen cinc itineraris que ens ajudaran a gaudir i a descobrir, la potència de les produccions programades. Quin Grec estàs buscant?
A manera de guia, us destaquem les produccions més interessants de cada circuit.

ENTRETENIMENT ASSEGURAT

En aquest itinerari trobarem tots els espectacles que són aposta guanyadora, aquells que difícilment ens poden decebre, molts dels quals són coneguts pel públic de Barcelona, en haver visitat amb èxit la ciutat. A nivell internacional, cal destacar les veus de la maliana Fatoumata Diawara amb la seva barreja de folk wassoulou i jazz, i la grandíssima cantant cubana de son Omara Portuondo que als seus 90 anys continua pujant a l’escenari; les fantàstiques Buika i The Sey Sisters a nivell nacional, a més de Sopa de Cabra i Love of Lesbian que tornen a girar. Tindrem la possibilitat de visionar premiats films com són Ciutat de Déu i Intocable, reflex de realitats extremes, i les produccions teatrals d’autores com Aina Tur i la seva Una galaxia de luciérnagas, Virginia Sanchez i la seva producció El temps que conta. O dansa contemporània de la mà de la gran Sol Picó amb la seva Malditas plumas.

La maliense Fatoumata Diawara. @Aida Muluneh

IMPERDIBLES I RECONEGUTS

Aquí trobarem els grans noms, els pesos pesants del festival i que podria ser l’itinerari més important dels cinc. Tres grans produccions teatrals imprescindibles, com són l’adaptació de La casa de los espíritus d’Isabel Allende per Carme Portaceli, el Pedro Páramo que dirigirà Mario Gas o la versió lliure que Àlex Rigola durà a terme de l’obra d’Anton Txékhov La Gavina, com a columna vertebral d’aquest bloc.

La cantant i compositora catalana Sílvia Pérez Cruz.

La polifacètica Sílvia Pérez Cruz puja també a l’escenari per a transformar el seu últim disc Farsa (género imposible) d’un espectacle musical a una experiència artística multidisciplinària, i la multipremiada dramaturga, directora, actriu i escenògrafa Angélica Liddell, al costat de la seva companyia Atra Bilis Teatre, presenta el seu catàrtic Liebestod (El olor a sangre no se me quita de los ojos Juan Belmonte), amb la figura del torero Juan Belmonte com a protagonista d’una tragèdia clàssica. No menys important, els espectacles que arriben de fora, com el del coreògraf Serge Aimé Coulibaly i la seva companyia Faso Danse Théâtre, amb una proposta que ens parla de la por “als altres”, o la de Germaine Acogny, la mare de la dansa contemporània africana, que ens porta un possible diàleg entre Àfrica i la cultura clàssica occidental.

I referència a la música, imprescindible Imany i la seva versió a cordes de clàssics del pop, i l’ensemble Musica Reservata de Barcelona que transitarà des del renaixement i el barroc fins als nostres dies, amb l’estrena d’una obra del reconegut compositor català Joan Magrané.

Escena de la coreografia de Germaine Acogny, la mare de la dansa contemporània africana. @Thomas Dorn

ESTIMULANT I INNOVADOR

Aquest és l’itinerari dels qui volen ser sorpresos, dels qui aposten per la novetat i els riscos, els que volen saltar al buit de les emocions i deixar-se portar. En aquest bloc, destaca la instal·lació performativa Urban Nature, de la que podem formar part, gràcies a Rimini Protokoll, en el CCCB, o el cicle Lorem Ipsum que s’organitza des del MACBA, que busca mostrar-nos l’altra cara de la pista de ball, l’experimentació sonora que habita a les esquerdes i els plecs de la música i l’univers lúdic.

Més performance de la mà de Steven Cohen i la seva bola transparent, o la que trobarem dirigida per Ferran Utzet al Museu Picasso, que reflexiona sobre el desig de ser i comunicar-se en temps de confinament. També des de l’Auditori, s’organitza el cicle Escenes, que enguany porta el títol Dones i Creació, amb tres propostes molt potents de Marina Herlop, Tanit Plana i Alba Pujol que exploren la creació des de l’òptica de la dona.

Però cal posar de manifest Fenomen, l’espectacle amb gel que signen Quim Girón i Moon Ribas, on exploren la força incontrolable de la natura i es pregunten com es desenvolupen aquests processos científics que no per quotidians resulten menys sorprenents. No volem tancar aquesta selecció sense esmentar el projecte íntim i poètic que presenta Enric Montefusco en el seu Viaje al centro de un idiota, a la Sala Hiroshima.

No puc arrencar-me el cap, d’Alba Pujol. @Laura Sisteró

EN FAMÍLIA

També per aquells que tenim descendència, el Grec ha pensat un circuit que ens permeti gaudir amb els petits integrants de les nostres famílies. Començant pel reggae que ens porten The Penguins o La Petita Malumaluga i el seu xou Bob Marley for Babies, seguit pel grup Xiula i la seva proposta per a pares i fills. En l’apartat de teatre, l’adaptació del conte Sóc una nou que ens porten Zum-Zum Teatre, es presenta especialment suggeridor. Però l’espectacle que més ens pot fer gaudir és el que ens ofereixen el Groupe Acrobatique de Tànger, una companyia que posa al dia la tradició acrobàtica marroquina, format per prop de quinze joves que busquen combinar tradició i creació contemporània.

La Groupe Acrobatique du Tanger. @Hassan Hajjaj

EL VIATGE D’ENGUANY

L’últim itinerari és el que més se centra en el país d’inspiració, Àfrica, i trobarem els espectacles amb més arrel de tot el festival. Comencem destacant Dear Winnie, un homenatge multidisciplinari a l’esperit de lluita de Winnie Mandela, que va més enllà per a posar l’accent en el que podem aprendre avui d’un personatge infatigable com el que va ser; o la més que atractiva Annobón, l’obra de teatre que ens retorna el llibre Arde el monte de noche, la novel·la que va escriure Juan Tomás Ávila Laurel, l’escriptor més traduït de Guinea Equatorial, que es troba descatalogada en castellà, idioma en el qual va ser escrita.

També trobarem potents funcions a nivell musical i al bloc de dansa. És el cas d’El percusionista, de Gorsy Edú, o el concert de Trio da Kali després de la residència artística que faran a Fabra i Coats, dins del cicle Afrodescendents; i les coreografies que presentaran des de Costa d’Ivori Nadia Beugré, o el conjunt Qudus Onikeku i la seva recuperació de l’afrobeat de Fela Kuti, que avui beu de la influència dels nous ritmes urbans. I un últim esment a la paraula posada en escena, protagonitzades per veus de migrants. P.A.U. (Paisatges als ulls) de Carolina Llacher, Dale recuerdos XXXVI (Je pensé à vous) de Didier Ruiz, i Parole Due de Odile Sankara.

Re:Incarnation, del conjunt Qudus Onikeku. @Herve Veronese

Com cada any les propostes del Grec són impressionants en termes de substància artística i de quantitat. Per això, l’organització del festival ens ofereix la possibilitat de comprar packs amb descompte, del 30% si triem fins a 4 espectacles i del 50% si triem més de 5, a més dels clàssics per grup familiar -més de quatre integrants, família nombrosa o monoparental-, els de menors de 30 o majors de 65 anys, carnet rosa o de biblioteques. I enguany, com a novetat, tenim la possibilitat d’utilitzar també el descompte de Bonus Cultura en alguns espais del Grec Ciutat. Tota la informació està disponible a la web oficial del festival www.barcelona.cat/grec

Encara que us proposem aquesta selecció d’espectacles, ens en deixem al calaix molts d’altres perquè sigueu vosaltres els qui les pugueu descobrir. Gaudiu del Grec i aixequem junts la cultura.