La manera en què ens movem està canviant, malgrat totes les reticències que sempre desperten els canvis. No només Barcelona, totes les grans ciutats estan reduint la presència dels vehicles privats als seus carrers i potenciant altres mitjans de transport més saludables, conscients de l’elevada mortalitat que provoca la contaminació en els seus veïns. Segons les últimes dades de l’Agència de Salut Pública de la ciutat (ASPB), l’excés de pol·lució va ser la causa del 7% de les morts naturals a Barcelona, aproximadament un miler per any.
Definir com serà la mobilitat a aquestes noves urbs és la tasca principal de l’EIT Urban Mobility, una iniciativa impulsada per la Unió Europea (UE) que treballa perquè el futur Amazon de la mobilitat neixi a Europa, invertint en projectes innovadors de la mà de socis com l’Ajuntament de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) o Seat. Ho fa des de la Torre Glòries, on un equip d’una cinquantena de treballadors coordinen els diferents pilots que se succeeixen per tot Europa.
Daniel Serra és la persona que es troba al capdavant de l’EIT Urban Mobility per al sud d’Europa. Enginyer industrial de formació, Serra va començar la seva carrera al sector de l’automoció fins que, fa uns anys, va ser conscient que estàvem a les portes d’una gran revolució en la mobilitat. Va fer un gir a la seva trajectòria i es va integrar en el projecte Carnet, un hub ideat el 2016 per la UPC, Seat i Volkswagen per fomentar la investigació i la innovació i avançar cap la mobilitat urbana del futur. És des d’aquesta iniciativa que es va impulsar la candidatura perquè Barcelona fos la seu de l’EIT Urban Mobility.
En funcionament des del 2019
Amb un pressupost de fins a 400 milions d’euros fins al 2026, que provenen dels recursos que la UE destina a promoure la investigació, l’EIT Urban Mobility va arrencar a principis de 2019. L’elecció de Barcelona com a seu central d’aquesta iniciativa va pujar els ànims de la ciutat que acabava de perdre l’Agència Europa del Medicament (EMA), que, irònicament, també s’havia d’ubicar a la Torre Glòries. Dos anys després, la tasca de l’EIT Urban Mobility ha estat discreta, però constant i compromesa amb la promoció d’una mobilitat més sostenible.
L’elecció de Barcelona com a seu central d’aquesta iniciativa va pujar els ànims de la ciutat que acabava de perdre l’Agència Europa del Medicament (EMA), que, irònicament, també s’havia d’ubicar a la Torre Glòries
Amb l’emergència provocada per la pandèmia, l’EIT Urban Mobility va obrir una convocatòria de cinc milions d’euros per a projectes que responguessin a les noves dificultats que estava patint la mobilitat i, sobretot, el transport públic, com la por a contagiar-se a espais com el metro, tot i que múltiples estudis ho contradiuen. Van rebre un centenar de propostes i van acabar escollint onze, amb unes quantes d’elles ubicades a Barcelona.
Gràcies a aquesta convocatòria, un desinfectant amb un efecte més prolongat i un impacte mediambiental menor que els productes utilitzats tradicionalment s’ha provat des del juny fins a finals de desembre al metro i busos de Barcelona, de la mà de Ferrovial i Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). També ha servit per testejar una solució higiènica a les motos compartides de Seat, les Seat Mó, que repel·leix la majoria de virus i bacteris, desenvolupada per la companyia Nano-Care.
Aquests projectes per respondre la covid-19 ja han acabat i, ara, estan a l’espera de validar els seus resultats i veure si els desinfectants que s’han utilitzat al metro i busos de Barcelona o a les motos de Seat es poden extrapolar a altres ciutats o empreses. “El que nosaltres busquem és que això acabi, lògicament, generant beneficis econòmics. Quan parlem de crear innovació és a través de trobar solucions que es puguin escalar”, sosté Serra. Posant en contacte empreses, universitats i administracions, l’EIT Urban Mobility vol agilitzar la innovació, expandint a diferents països europeus els pilots que finança a ciutats com Barcelona i creant companyies fortes que puguin competir amb les líders, majoritàriament ubicades als Estats Units. La voluntat és evitar que Europa quedi supeditada i, conseqüentment, la seva indústria acabi sent destruïda i es perdin llocs de treball.
Beneficis de tenir la seu a Barcelona
Iniciatives com l’EIT Urban Mobility tenen un impacte molt clar en el seu entorn més proper. “Al tenir la seu a Barcelona, veiem que bona part del finançament acaba aquí. Estem contractant gent que ve de tot Europa a treballar a Barcelona. Partners com Seat formen part dels nostres organismes de gestió, és a dir, tenen una participació directa en la nostra estratègia”, exposa Serra. “Al final tot això està passant al voltant de Barcelona i, per tant, els beneficis per a Barcelona són majors que els que pot tenir, per exemple, la ciutat de Munic, que també en forma part”, defensa.
“Al final tot això està passant al voltant de Barcelona i, per tant, els beneficis per a Barcelona són majors”, sosté el director de l’EIT Urban Mobility per al sud d’Europa
De fet, la relació de l’EIT Urban Mobility amb els seus socis barcelonins és molt fluida. Per exemple, es reuneix regularment amb membres del govern municipal, una participació política intensa que no es dona a altres ciutats membres d’aquest consorci europeu, integrat per 48 socis i 15 països. “Aquí a Barcelona tenim partners molt involucrats, dedicant persones, recursos i amb moltes ganes de fer coses, i això s’ha demostrat amb l’alt nombre de projectes aconseguits per la convocatòria de la covid i els que es faran el 2021. Esperem que el 2022 també s’obtinguin fons per a projectes molt importants”. Així mateix, Serra assenyala que els beneficis de la capitalitat no només s’obtenen a través d’executar els projectes a Barcelona, ja que, els pilots que es fan a altres ciutats europees també poden acabar revertint en ella com a seu d’aquesta iniciativa que aspira a liderar el canvi en la mobilitat urbana a Europa.
