Torre d'Eina Bosc
Un dels edificis del nou centre d'Eina. ©Natàlia Cornudella

L’escola de disseny Eina combina creació i passat en la nova seu de Collserola

L'edifici s'ha reformat amb una intervenció arquitectònica mínima, deixant senyals de les obres que s'hi han fet per animar els alumnes a deixar-se portar. Tot això sense oblidar l'ús anterior que va tenir com a centre de menors, mantenint alguns dels elements que el van configurar.

L’escola de disseny Eina està enllestint els últims preparatius per obrir la setmana que ve les portes de la seva nova seu, Eina Bosc. En ple parc de Collserola i a prop de l’estació Peu del Funicular, l’espai està format per dos edificis, que sumen una superfície de 1.500 metres quadrats i estan separats per un pati, de 1.200 metres quadrats. Aquestes instal·lacions permetran al centre universitari privat ampliar els seus tallers, espais de creació i producció, platós per a projectes audiovisuals i zones per a exposicions i performances, concentrant a la Torre dels Marquesos de Sentmenat, el seu edifici principal, l’activitat més docent i ampliant la seva biblioteca.

“Aquest nou edifici representa per a nosaltres una oportunitat per millorar substancialment algunes instal·lacions principals que fins avui eren molt reduïdes i dotar-nos de serveis complementaris dels quals encara no disposàvem”, exposa el director d’Eina, Pau de Solà-Morales. La Torre dels Marquesos també se’ls havia quedat petita, tenint en compte l’augment dels cursos que ofereix i el nombre d’alumnes, que se situa en més de 500, entre estudiants del grau de Disseny, màsters, doctorats i postdoctorats. Les necessitats físiques d’espai que van motivar aquesta nova seu es complementen amb el nou rumb que està prenent l’escola des del 2019 per tornar a posicionar-se com a referent en el pensament crític sobre les arts o el disseny. Per fer-ho, treballa per recuperar el seu Col·legi de Filosofia o impulsar el seu arxiu.

Les dues ubicacions que ara passa a tenir Eina es troben a Sarrià, no gaire lluny l’una de l’altra, després que no trobés ni al Districte Cultural de L’Hospitalet de Llobregat ni al Poblenou cap opció que els acabés d’encaixar. A Sarrià també hi era la primera seu de l’escola, la torre Dolcet, a la carretera de Vallvidrera. Des de les finestres de la torre Bosc, a un dels edificis de la nova seu, s’hi pot veure on era l’originària, que Eina va ocupar des del 1967 fins al 1994, quan es va traslladar a Sentmenat.

Els estudiants començaran a trepitjar Eina Bosc d’aquí pocs dies, però això no vol dir que l’edifici estigui acabat. La reforma de l’espai ha consistit en una intervenció arquitectònica mínima i s’ha concebut de tal manera que estigui viu i quedin decisions encara per prendre, preveient que caldrà adaptar-lo a necessitats encara desconegudes i permetent futures ampliacions, explica Manuel Cirauqui, director del think tank Eina Idea, en una visita a les instal·lacions. Les obres van començar el setembre del 2020 i han tingut un pressupost de dos milions d’euros.

També s’han mantingut vestigis de les obres, com ara els senyals que pintaven els operaris per guiar-se i anar deixant constància de com avançaven els treballs. Missatges com “Ta acabao”, “+claraboyas + ventanas + rejas + alicatado” es poden llegir a les parets, així com es pot resseguir la línia blava que serveix a les obres per marcar el nivell. L’objectiu és oferir als alumnes una immersió total en el procés de creació i construcció i animar-los a provar allò que vulguin, sense haver de patir per equivocar-se o tacar cap paret.

Interior Eina Bosc
Així es veu per dins la nova seu d’Eina, dissenyada com un espai viu i en procés permanent de construcció. © Natàlia Cornudella – Eina

En aquesta rehabilitació alternativa, alumnes, professors i personal d’Eina han participat al llarg del procés, aportant punts de vista i implicant-se en les diferents etapes. És per això que Raul Oliva, l’arquitecte, assenyala que la feina s’ha capgirat completament, donant més pes a la que es feia in situ, compartint idees i decidint conjuntament, i deixant de banda les decisions que es prenen al despatx, que acostumen a ser la principal tasca. “És un projecte global i de tots”, remarca. Una de les contribucions dels alumnes, que va consistir en idear diferents propostes de disseny per a llums, es manté a la nova seu com una petita exposició. També hi ha contribucions artístiques, amb serigrafies de Julia Spínola, creades a partir d’elements de les obres, i falques vermelles de Sergi Aguilar, inserides a diversos punts d’un dels edificis.

En aquesta rehabilitació alternativa, alumnes, professors i personal d’Eina han participat al llarg del procés, aportant punts de vista i implicant-se en les diferents etapes

Aquesta concepció de la rehabilitació que s’ha fet a la nova seu s’acompanya amb la voluntat de mantenir la història de l’edifici, en desús des de l’any 2012. Els estudiants d’Eina veuran com les parets conserven alguns elements de la seva darrera funció, un centre de menors. La Generalitat ha cedit a l’escola de disseny l’edifici per un període de 35 anys ampliables. Parets de color verd i blau i un abecedari són algunes de les restes que s’han volgut deixar. Sí que s’han eliminat les reixes que cobrien les finestres i les portes, i s’han enderrocat els filats i les tanques metàl·liques que envoltaven l’edifici, que també comptava amb cel·les d’aïllament. L’abandonament i l’aspecte lúgubre i fosc que tenia l’espai quan va ser entregat a Eina ha deixat pas a espais amplis, lluminosos i diàfans, en contínua construcció.

El centre de menors no és l’únic passat d’aquest edifici. Construït als anys trenta, també havia estat una residència per a mares solteres entre els anys cinquanta i els vuitanta. D’aquesta primera etapa no queda cap rastre, però el procés de rehabilitació ha tret a la llum que un dels dos edificis va ser construït en una segona etapa i el signen els arquitectes Oriol Bohigas i Josep Martorell. Aquest segon edifici es va destinar a uns dormitoris i un espai on cosir. En la nova etapa, l’edifici servirà com a saló d’actes i estudis per als alumnes.

Eina Bosc
El segon edifici d’Eina Bosc, construït per Oriol Bohigas i Josep Martorell. © Natàlia Cornudella – Eina